Sabre (esgrima)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

El sabre és una disciplina i un tipus d'arma usat en l'esport de l'esgrima.

Regles[modifica | modifica el codi]

Objectius vàlids (la part superior del cos, inclosos el cap i els braços però excloses les mans) en l'especialitat del sabre.

El sabre deriva de l'arma que usaven abans els soldats de cavalleria. Té un protector en forma de bol, que es corba sota la mà, i una fulla en forma de T en secció transversal. La longitud del sabre és de 90 cm i el seu pes màxim és de 500 grams.

Els tocats o punts es poden aconseguir envestint amb la punta o tocant amb el fil de la fulla. El blanc vàlid és tot el cos de cintura cap a dalt, incloent cap i braços, però excloent-hi les mans. És per això que els assalts de sabre són els més ràpids i àgils en esgrima, pel que requereixen una bona forma física.

El sabre fou la darrera arma en l'esgrima en incorporar la transmissió usant un circuit elèctric. Això succeí el 1988, 31 anys després del floret i 52 després de l'espasa.

En sabre, com en floret, està prohibit ocultar el blanc vàlid amb un blanc no vàlid (per exemple, amb la mà no armada, blanc no vàlid, protegir el tronc, blanc vàlid).

Els assalts sabre, com en floret, han de respectar unes convencions. No existeix el tocat doble, com si ocorre en espasa, pel que en cas que s'encenguin dues llums, el tocat és per al tirador que tenia la prioritat. Aquesta prioritat es pot resumir que qui ataca té la prioritat fins que li sigui llevada mitjançant una parada.

Sabristes cèlebres[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sabre (esgrima)
  • Amberger, J. Christoph. The Secret History of the Sword: Adventures in Ancient Martial Arts. Burbank, California: Unique Publications, 1998. ISBN 1-892515-04-0. 

Vegeu també[modifica | modifica el codi]