Sac de gemecs

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Sacaire medieval al Monestir de Santes Creus

El sac de gemecs - que també rep altres noms com buna (a Andorra), xeremia, coixinera, gaita o botella- és la cornamusa pròpia de Catalunya. És un instrument aeròfon que consta d'un bot o sac que s'infla amb el bufador, tres bordons i un grall. El so és produït per llengüetes de canya.

Origen[modifica | modifica el codi]

És difícil determinar el seu origen, ja que gairebé no ha deixat rastres, però es creu que fou un instrument romà (per llavors dit tibia utricularis) que va ser escampat per tot l'imperi tant a orient com a occident, evolucionant a moltes formes locals. Tanmateix, tret d'algun dibuix grec dubtós, les primeres referències realment clares en capitells i dibuixos són a l'edat mitjana, però massa distants (Península Ibèrica i Turquia, per exemple) com per pensar que hagin sorgit i escampat en tant poc temps.

Característiques[modifica | modifica el codi]

Com totes les cornamuses, el sac de gemecs acumula l'aire en el bot, en aquest cas una pell generalment de cabrida sencera girada cap a dins -com les bótes de vi-, característica molt comuna a l'Europa oriental, on també s'utilitzen altres tipus de pell.

Del cabrit o cabrida hom en cus les potes del darrere, mentre que les del davant i el forat del coll resten obertes per tal de fixar el grall i el bufador a les potes del davant i el braguer que subjecta els bordons al coll.

La persona que toca aquest instrument s'anomena sacaire (Catalunya). A Andorra es diu buner.

Els sacaire sol sonar al costat del flabiolaire o flabioler que toca el flabiol, el tamborí, i un instrument de llegüeta doble com podria ser la xeremia o la tarota en una formació que s'anomena cobla de tres quartans. També acostuma a aparèixer en moltes formacions folk, en aquest cas en formacions molt més diverses.

Afinació[modifica | modifica el codi]

Una melodia pròpia de sac de gemecs (que aquí es titula Sach dels Jamechs) segons un quadern de llibertats d'orgue de ca. 1822 que esconserva a l'arxiu de la Seu de Lleida

Les afinacions que hom pot apreciar en els gralls antics conservats, (part melòdica de l'instrument), de mides clarament diferents, ens presuposen una afinació gens estandaritzada. Però ens podem acostar a intentar "estandaritzar-les" de la següent manera: Les tonalitats més usuals en què hom afina el sac de gemecs són les compreses entre DoM Principat de Catalunya, i SiM a la Catalunya Nord. I Do#M a Mallorca. La curiositat que a la Catalunya Nord i Mallorca tinguin aquestes tonalitats poc comunes, es deu a una mala interpretació de la seva afinació, ja que en realitat el SiM és un DoM a 415 de diapasó antic, i pertant, el Do#M és un ReM a 415.

Els bordons fan bàsicament un acompanyament pedal;

El bordó llarg fa la tònica a una octava per sota la nota tònica greu del grall. El bordó mitjà fa la quinta superior al bordó llarg, afinada pitagòricament. I el bordó petit (que en cap dels instruments antics conservats estava preparat per a soinar) actualment, fa una octava per sobre del bordó llarg i a la mateixa alçada que el grall.

És a dir, si tenim un grall afinat en Do4 (el que es correspon a la quarta octava del piano), els bordons estaran en Do3-Sol3-Do4. Aquest acord de tònica-dominant-tònica no és exclusiu del sac de gemecs i es troba en un nombre considerable de cornamuses.

El sac de gemecs en l'actualitat[modifica | modifica el codi]

Els sacs actuals han progressat des de les formes dels diversos exemplars trobats (gens sistemàtics en llurs característiques) fins a arribar a diverses propostes actuals, no només pel que fa a la millora dels seus components com també pel que fa a la seva morfologia, tot i que no respecta la morfologia definida a partir del segle XIV i que és la que ens ha arribat per tradició, aquest tipus de sac gaudeix d'avantatges que el tradicional no té, com una posició més còmode en l'execució del grall i en la manera de pressionar el bot. Si hom vol tocar només el repertori tradicional Català, el sac tradicional és el més adequat, però si el sonador pretén tocar repertori d'altres indrets o bé composicions més modernes, el sac de model lateral o "d'escenari" obre un ampli ventall de possibilitats. Deixant de banda les estèrils disquisicions que hi ha entre els sonadors de Sac de Gemecs respecte la morfologia, cada músic tria el sac en funció del repertori que ha de tocar.

Lluny de la gaita MIDI d'Hevia, el sac també està incorporant innovacions. Dels sacs més innovadors que existeixen, per exemple, són els que tenen el bot sintètic (GoreTex), que expulsa la humitat, pesa menys, no requereix manteniment i es pot arreglar en cas de foradar-se.

També existeixen inxes de bordó metàl·liques. Si bé tenen el so lleugerament metàl·lic, en comparació amb les de canya, en augmentar la pressió (com per fer sonar el grall o fer les octaves altes) són molt més estables a la pressió i a les condicions atmosfèriques.

Una altra innovació és el Polipenco, un material sintètic molt semblant a la fusta, que ja empren els escocesos. També de la seva mà existeix la vàlvula del bufador Mc. Valve. Fins ara, els luthiers hi posaven una làmina de cuir. Aquesta nova vàlvula impedeix molt millor la sortida d'aire i, per tant, el cansament del sacaire. Hi ha innovacions constants: claus de pas de l'aire, canvis de notes en els bordons, juntes sintètiques i tòriques, forat de Do#4.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]