Sacri Monti

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Fresc descriptiu del Santuari de la Verge del Socorro de Varallo

Sacri Monti són un conjunt d'edificacions als cims d'alguns turons de les regions del Piemont i la Llombardia que fou inclòs per la UNESCO en la llista de Patrimoni Mundial el 2003. El conjunt resta repartit en nou turons que reben el nom els noms de Sacro Monte Nova Jerusalem de Varallo, Sacro Monte de Santa Maria Assumpta, de Sant Francesc, del Roser, de la Santíssima Verge, de la Santíssima Verge del Socorro, de la Santíssima Trinitat, del Calvari i de Belmonte. La seva distribució en el territori converteix a aquesta zona, en el què la UNESCO denomina un «paisatge cultural» degut a la interrelació entre l'entorn natural i l'activitat humana que ha tingut lloc en ell i que l'ha marcat profundament.

L'origen d'aquests turons sagrats es remunta als segles XV i XVI, quan l'expansió musulmana en els territoris d'Orient Mitjà complica el pelegrinatge vers Terra Santa. Per a facilitar el pelegrinatge, els guardians Minorites del Sant Sepulcre escolliren tres llocs a Europa en els que construí el que anomenaren «Noves Jerusalems». Un d'ells fou la regió de Braga a Portugal; un altra la zona de Montaione, a la Toscana, i el tercer fou la zona de Varallo, també a Itàlia i pertanyent al duc de Milà.

A partir del Concili de Trento (1535), el model de la Nova Jerusalem de Varallo adquirí una enorme importància en la lluita de la cúria romana contra la penetració de la Reforma protestant pel nord d'Itàlia, i fou traslladat a diverses zones de la regió amb advocacions no solament a Crist sinó a la Verge, a els sants, al rosari o a la Santíssima Trinitat. El resultat d'aquesta campanya fou l'aparició d'un bon nombre de Sacri Monti dels què els nou citats constitueixen els millors exemples.

En tots ells els elements naturals del paisatge han estat incorporats com escenaris de representacions sagrades en les que hi tenen un paper destacat tant les esglésies en si mateixes com les escenes esculpides en terracota, a mida natural, policromades, i emmarcades en capelles al llarg dels camins que recorren les colines i donen accés als temples.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • enciclopèdia Espasa, Suplement 2005-2006 pag. 510

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]