Sad ibn Muadh

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Sad ibn Muadh fou un cap de la tribu dels Banu Aws a Yathrib (futura Medina).

Biografia[modifica | modifica el codi]

És des de l'arribada a Yathrib de Mahoma que Sa'd ibn Mu'adh es va convertir a l'islam. Segons Maxime Rodinson al llibre Mahomet, edicions du Seuil, (1994), pàg. 188, la conversió a l'islam dels dos caps principals dels Banu Aws que eren Ossayd ibn al-Hodayr i Sa'd ibn Mu'adh va ser d'una importància capital.

Sa'd ibn Mu'adh va ser llavors un dels principals caps musulmans de la Batalla de Badr. En la llista dels tres-cents catorze musulmans que van combatre a Badr, Ibn Ishaq cita a Sad ibn Muadh en primer en el grup dels Ansar.[1]

Durant la Batalla del Fossat (o de la Rasa) contra els quraixites i els ghatafan, va ser greument ferit d'una fletxa que li va tallar la vena mediana del braç. És a ell a qui se li va adreçar Mahoma, demanant-li que jutgi els jueus de la tribu dels Bani Qurayza, que s'acabaven de rendir. Davant els musulmans reunits, a qui Mahoma havia demanat «Aixeque-vos per acollir el vostre cap», Sad ibn Muadh pronuncia el veredicte: «El meu judici és que es mati als homes virils, que es comparteixen els béns, i que es posin en captivitat les dones i els nens. ».[2] Sad ibn Muadh no va sobreviure la seva ferida i va morir poc després.

Es diu[3] segons un hadith de Bukhari, que Sad era molt amic amb Umayah ibn Khalaf. Quan era a La Meca, es trobava amb Umayah i quan Umayah era a Medina, es trobava amb Sad. Abans de la Batalla de Badr, Sad va anar una vegada a La Meca per a fer-hi el seu petit pelegrinatge (umra) amb Umayah, que no era musulmà. Per casualitat, van trobar Abu Jahl. Sempre segons aquest hadith de Bukhari, van tenir una discussió, el to va pujar i Sad va amenaçar Abu Jahl de tallar la carretera de La Meca cap a Síria. Va informar Umayah que Mahoma amenaçava de matar-lo. Abu Jah va morir a Badr.

Referències i fonts[modifica | modifica el codi]

  1. Sira d' Ibn Hicham / Ibn Ishaq , edició de Ferdinand Wüstenfeld, 1858-1859, tom 1 pàg. 491. Edició francesa sota el títol Ibn Ishak Muhammad, edicions al-Bouraq, 2001, t.1 p.586
  2. Sira d' Ibn Hicham / Ibn Ishaq , edició de Ferdinand Wüstenfeld, 1858-1859, tom 1 pp. 681-689. Edició francesa sota el títol Ibn Ishaq Muhammad, edicions al-Bouraq, 2001, volum 2 pp.181-192
  3. hadith de Bukhari citat a http://www.usc.edu