Saddam Hussein

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Saddam Hussein

Saddam Hussein 'Abd al-Majid al-Tikriti (àrab: صدام حسين عبد المجيد التكريتي, Ṣaddām Ḥusayn ʿAbd al-Majīd al-Tikrītī), (Tikrit, Iraq, 28 d'abril de 1937 - Bagdad, Iraq, 30 de desembre de 2006) fou un militar i estadista iraquià, com a membre del partit Baas, va ser president de l'Iraq entre 1979 i 2003 i primer ministre en els períodes 1979 a 1991 i 1994 a 2003.

Joventut[modifica | modifica el codi]

No se sap gran cosa sobre els primers anys de la seva vida. Va néixer el 28 d'abril de 1937 en el si d'una família molt pobra de pagesos sense terra al poble d'al-Auja, a prop de Tikrit. Segons els biògrafs oficials, el seu pare, Saddam Hussein al-Majid, morí poc abans o poc després del seu naixement, però segons d'altres no oficials, abandonà la seva dona i fills.

Guerra amb l'Iran[modifica | modifica el codi]

Article principal: Guerra Iran-Iraq

Entre 1980 i 1988 va materialitzar l'enfrontament amb l'Iran amb el suport dels Estats Units, ocasionant una llarga i sagnant guerra. Els Estats Units varen donar suport al règim iraquià, per interessos geopolítics a la regió persa, ja que no els interessava la progressió d'un altre estat islàmic, però d'altra banda, també venien armes a l'Iran per tal d'allargar la guerra i desgastar l'Iraq.[1]

Primera guerra del Golf[modifica | modifica el codi]

Article principal: Guerra del Golf

Amb aquest nom es coneix l'enfrontament que va començar el 2 d'agost de 1990, quan l'Iraq va envair Kuwait, que immediatament s'annexionà. A començaments de 1991, una coalició internacional encapçalada pels Estats Units obligà l'Iraq a retirar-se de Kuwait, però la guerra s'aturà quan l'exèrcit iraquià es replegà dins de les seves fronteres.

La caiguda del règim de Saddam Hussein[modifica | modifica el codi]

Article principal: Invasió de l'Iraq de 2003

Acusat de no haver complert les obligacions imposades per la comunitat internacional i de posseir encara armes nuclears, químiques i biològiques, mai trobades, però, pels inspectors de l'ONU, l'Iraq és atacat. El 19 de març de 2003, 300.000 soldats nord-americans i britànics envaeixen l'Iraq des del sud, donant lloc a l'operació Iraqi Freedom (Llibertat Iraquiana) amb l'objectiu de desarmar i destruir el règim de Saddam, acusat de col·lusió amb el terrorisme internacional. Després de pocs dies de guerra, les tropes britàniques conquereixen la península d'al-Faw i Umm Qasr; la 3a Divisió d'Infanteria i la 2a divisió de marines arriben a les portes de Bagdad el 2 d'abril. El 3 d'abril comença la batalla per la conquesta de l'Aeroport Internacional "Saddam" al sud-oest de la capital iraquiana; el 5 d'abril els nord-americans controlen totalment l'aeroport; en la mateixa jornada, unitats de reconeixement entren per primera vegada a Bagdad bo i trobant escassa resistència; el 6 d'abril comença la batalla de Bagdad amb violents combats entre fedaïns i nord-americans. El 9 d'abril, la capital iraquiana cau. La televisió transmet en directe a tot el món com els marines entren victoriosos a la plaça del Paradís on abaten l'estàtua de Saddam Hussein. El 15 d'abril, les tropes nord-americanes ataquen i conquereixen Tikrit, el darrer bastió de Saddam. L'1 de maig de 2003, el president George W. Bush proclama la fi dels combats a l'Iraq: "En la guerra contra l'Iraq, els Estats Units i els seus aliats han prevalgut".

Postguerra[modifica | modifica el codi]

Malgrat l'emergiment d'una violenta i sagnant insurrecció portada endavant per la resistència iraquiana amb accions de guerrilla i dels homes d'Abu Mus'ab al-Zarqawi, líder d'al-Qaida a l'Iraq, l'expresident iraquià és capturat pels soldats nord-americans en un poblet prop de Tikrit el 13 de desembre de 2003 i és posat sota custòdia de les forces nord-americanes a Bagdad.

Judicis per crims contra la humanitat[modifica | modifica el codi]

Sotmès a procés per un tribunal iraquià ensems amb altres sets imputats, entre els quals el germanastre, tots jerarques del seu règim, per crims contra la Humanitat, en relació a la massacre de Dujayl de 1982 (148 xiïtes assassinats), el 5 de novembre de 2006 és condemnat a morir penjat (Saddam Hussein havia demanat l'afusellament) i el 26 de desembre de 2006 la condemna és confirmada per la Cort d'Apel·lació. Amb ell també és condemnat a la forca Awwad al-Bandar, president del tribunal revolucionari, mentre Taha Yasin Ramadan, vicepresident, és condemnat a cadena perpètua.

El 30 de desembre de 2006, pocs minuts després de les 6 del matí hora de Bagdad (les 3 UTC) Saddam és executat a la forca.,[2]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. The Iran-Contra Affair 20 Years On. The National Security Archive (George Washington University), 2006-11-24
  2. «Saddam Hussein mor a la forca». 324, 02/01/2007. [Consulta: 25/8/2013].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Viquinotícies Viquinotícies conté notícies i pàgines d'actualitat relacionades: Saddam Hussein, penjat a la forca
Viquinotícies Viquinotícies conté notícies i pàgines d'actualitat relacionades: Saddam Hussein, condemnat a la forca
Viquinotícies Viquinotícies conté notícies i pàgines d'actualitat relacionades: Enterrament de Saddam Hussein