Saffàrida
La dinastia saffàrida o dels saffàrides de l'Iran va governar un efímer imperi centrat sobre el Sistan, una regió fronterera entre l'Afganistan i l'Iran actuals, entre 861 i 1003. La capital dels saffàrides era situada a Zarandj en l'actual Afganistan.
La dinastia va ser fundada per Yakub ibn al-Layth as-Saffar, un home d'origen modest que va començar foscament la seva vida com a calderer a l'est de l'Iran, d'on el seu qualificatiu de saffâr ("coure"), que va donar el seu nom a la dinastia. Amb un exèrcit composat a l'origen de milícies més o menys controlades, majoritàriament sunnites però amb nombrosos kharigites vinguts de Pèrsia, derrotats i perseguits pels governadors omeies[1], Yakub va prendre el control de la regió del Sistan, conquerint llavors la major part de l'Iran actual utilitzant aquesta regió com a base de les seves conquestes. El 871, venint de Balkh, Yakub destrossà els temples budistes de Bamiyan abans de conquerir Kabul i fer-ne fora els Turki-xahis. Des de llavors, aquests territoris, fins aquí consagrats al budisme, es convertiran progressivament a l'islam.
A la seva mort, havia conquerit el Khorasan (posant així un terme a la dinastia regional dels Tahírides) així com parts del nord de l'Índia i de l'oest de l'Iran, arribant gairebé a Bagdad. L'imperi saffàrida no va sobreviure gaire la mort de Yakub. El seu germà i successor Amr ibn al-Layth, derrotat pels samànides el 900, fou obligat de restituir el Khorassan. Els saffàrides van ser llavors confinats a la regió del Sistan, i el seu paper va quedar reduït al de vassalls dels samànides i dels seus successors seljúcides i mongols fins al final del segle XV.
Dinastia dels Saffàrides (fins a la conquesta gaznèvida) [modifica]
- Yakub ibn al-Layth as-Saffar (867-879)
- Amr I ibn al-Layth (879-901)
- Tahir I ibn Muhammad ibn Amr (901-908)
- Al-Layth ibn Ali (908-910)
- Muhammad I ibn Ali (910-912)
- Amr II ibn Yakub ibn Muhammad ibn Amr (912-913)
- Ahmad I ibn Khalaf ibn al-Layth ibn Ali (922-963)
- Khalaf ibn Ahmad (963-1003)[2]
Notes [modifica]
- ↑ E. Bosworth The Islamic Dynasties, Edimburgh University Press, 1967, pàg. 104.
- ↑ Tahir ibn Khalaf esdevindrà governador sota els gaznèvides
Bibliografia [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Saffàrida |
- C.E. Bosworth, Les dynasties musulmanes, trad. Y. Thoraval, Actes sud, coll. Sinbad, 1996, ISBN 2-7427-0713-1
