Safflorita

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Safflorita

Safflorita sobre calcita provinent de la mina Bouismas, Districte de Bou Azzer, Tazenakht, Província d'Ouarzazate, Regió de Souss-Massa-Draâ, Marroc.
Classificació
Categoria sulfurs > arsenurs
Fórmula química (Co,Ni,Fe)As2
Nickel-Strunz 02.EB.15a
Dana 2.12.2.11
Propietats fisicoquímiques:
Sistema cristal·lí ortoròmbic
Hàbit cristal·lí cristalls prismàtics, massiu a fibrós
Estructura cristal·lina a = 5.173 Å, b = 5.954 Å, c = 2.999 Å; Z = 2
Simetria ortoròmbica dipiramidal (2/m 2/m 2/m) Pnnm
Color blanc estany, gris clar, amb el temps s'enfosqueix
Macles macles cruciformes de penetració
Exfoliació {010} imperfecta
Fractura concoïdal, desigual
Tenacitat fràgil
Duresa 4,5 a 5
Lluïssor metàl·lica
Ratlla gris fosca
Diafanitat opaca
Densitat 6,9 a 7,3
Referències [1]

La safflorita és un mineral de la classe dels sulfurs que pertany al grup de la löllingita.[2] Va ser anomenada així l'any 1835 per Johann Friedrich August Breithaupt del francès sabre (colorant), perquè es va utilitzar en la fabricació de safflor, un òxid impur de cobalt utilitzat com a pigment.

Característiques[modifica | modifica el codi]

La safflorita és un arsenur simple de cobalt, anhidre, que cristal·litza en el sistema ortoròmbic. La seva fórmula química és (Co,Ni,Fe)As2, havent de contenir ferro (Fe) i/o níquel (Ni) reemplaçant cobalt (Co) per a l'estabilització de l'estructura. També pot contenir algunes petites impureses de sofre. És isoestructural amb la marcassita (FeS2). Es pot confondre amb la skutterudita, la cloantita o amb l'arsenopirita, de les que es diferencia per les reaccions químiques i a través de raigs X. De vegades s'explota per la seva composició en cobalt.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la safflorita pertany a "02.EA: Sulfurs metàl·lics, M:S = 1:2, amb Fe, Co, Ni, PGE, etc." juntament amb els següents minerals: aurostibita, bambollaita, cattierita, erlichmanita, fukuchilita, geversita, hauerita, insizwaita, krutaita, laurita, penroseita, pirita, sperrylita, trogtalita, vaesita, villamaninita, dzharkenita, gaotaiita, alloclasita, costibita, ferroselita, frohbergita, glaucodot, kullerudita, marcassita, mattagamita, paracostibita, pararammelsbergita, oenita, anduoita, clinosafflorita, löllingita, nisbita, omeiita, paxita, rammelsbergita, seinäjokita, arsenopirita, gudmundita, osarsita, ruarsita, cobaltita, gersdorffita, hollingworthita, irarsita, jolliffeita, krutovita, maslovita, michenerita, padmaita, platarsita, testibiopal·ladita, tolovkita, ullmannita, willyamita, changchengita, mayingita, hollingsworthita, kalungaita, milotaita, urvantsevita i rheniita.

Formació i jaciments[modifica | modifica el codi]

La seva gènesi és hidrotermal de temperatura mitjana. Sol trobar-se associada a d'altres minerals com: löllingita, skutterudita, niquelina, plata nativa, bismut natiu o rammelsbergita. Els jaciments d'aquest mineral són bastant rars, i es poden trobar a Alemanya, a l'antiga Txecoslovàquia, Canadà, Itàlia, Suècia i Rússia.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Safflorite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 30 març 2015].
  2. «Löllingite Group» (en anglès). Mindat. [Consulta: 30 març 2015].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Safflorita Modifica l'enllaç a Wikidata