Safita

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Safita (en àrab Safitha صافيتا) és una població del nord-oest de Síria al sud-est de Tartus i al nord-oest del Krak dels Cavallers. Construïda a la cadena muntanyosa de la costa siriana (Jabal Bahra) sobre tres turons i les valls al mig. La població tenia 32.213 habitants el 2009.

Hi va haver en el lloc una ciutat fenícia i després un establiment cananeu. Els bizantins l'anomenaren Castell Blanc (llatí Castrum Album). La població bizantina tenia un castell que els àrabs esmenten com Burdj Safitha (Torre Safita), a l'est del poble, que dominava la ruta principal que anava d'Hamat a Tartus. El 1102, Ramon IV de Tolosa va conquerir aquests territoris que pertanyien als Banu Ammar de Trípoli; després de 4 anys de setge va conquerir Trípoli i els territoris de l'entorn hi foren agregats entre els quals Safita. La gran fortalesa fou construïda pels templaris el 1118 per Hug de Payens. El 1132 els croats van construir fortaleses al Jabal Ansariyya per fer front als ismaïlites, que els van pagar tribut. El castell fou destruït en els terratrèmols que van durar 25 dies a partir del 29 de juny de 1170. Dou reconstrucció amb dificultat però un altre terratrèmol el 1201 seguit d'una forta sacsejada el 20 de maig de 1202 va causar danys seriosos i només va resistir la capella. Al segle XIII era un encreuament que comunicava amb el Krak, Masyad i Rafaniyya. Qalawun va ocupar el castell el 1289 i en endavant Safita fou musulmana, primer mameluca i després otomana.

El 1788 va patir un altre terratrèmol greu. El 1854 Ismail Bey, un cap tribal, es va apoderar de Safita i es va proclamar mushir, aixecant als musulmans de la regió. Va morir el 1858 assassinat per un parent. Safita era un kada de l'Imperi Otomà i formava part del sandjak de Tartus (junt amb els kada de Tell Kalah, Umraniya, al-Markab i Tartus). Dos terços dels seus habitants eren alawites. La municipalitat es va regir per la llei otomana del 5 d'octubre de 1877. El 1920 va passar a ser un districte del Gran Líban, format per 202 pobles amb 41.500 habitants (20.000 alawites) però el març del mateix any fou segregat del sanjak de Tarabulus i agregat a l'estat dels Alawites que el 29 de juny de 1922 va entrar a la Federació. L'1 de gener de 1925 va esdevenir capital d'un kada del sandjak de Tartus. El 1925 es va produir un terratrèmol.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Claude Cahen, La Syrie du nord a l'époque de les Croisades, Damasc, 1940
  • René Grousset, Histoire des Croisades et ru royaume franc de Jerusalem, París 1935.

Coord.: 34° 49′ 15″ N, 36° 07′ 02″ E / 34.82081667°N,36.11734444°E / 34.82081667; 36.11734444