Sagrament

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «Jurament de fidelitat».
Tríptic dels Set Sagraments, de Roger van der Weyden. Museu Reial de Belles Arts d'Anvers.

Un sagrament, per al cristianisme, és un ritu cerimònial que per un signe visible o per un acte visible representat una realitat invisible del Déus i que permet al creient de compartir aquesta realitat. La significació i el nombre de sagraments difereixen en diverses branques del cristianisme.[1]

Catolicisme[modifica | modifica el codi]

Per al catolicisme, des de l'edat mitjana els Set Sagraments són els set següents:[2]

Hi ha sagraments que defineixen un estat i per tant només es poden rebre una vegada com el baptisme, el matrimoni i l'ordenadació sacerdotal, mentre que altres no tenen cap límit i per tant l'Església catòlica anima a participar-hi sovint.

Protestantisme[modifica | modifica el codi]

La majoria dels protestants veuen el sagrament com un acte simbòlic que exprimeix la realitat immaterial de la relació entre l'home i Déus, despullat del significat màgic, de canvi d'estat que fa part de la concepció catòlica.

La primera obra de Martí Luter on apareix la seva doctrina sobre els sagraments és De la captivitat babilònica de l'Església, on estableix que només el baptisme i l'eucaristia són veritables sagraments, si bé accepta també la penitència en menor mesura tot i que aboleix la confessió amb un sacerdot com mitjancer.

Sagraments a les arts[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sagrament Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. «Sagrament». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Déus, «Septem ecclesiae sacramenta (llatí)», Catechismus Catholicae Ecclesiae, Roma, s.d.
  3. «Het sacrament (neerlandès)», VPRO, 19 de marc de 2009