Sagunt

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 01:11, 15 ago 2016 amb l'última edició de Pacopac (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Plantilla:Infotaula geografia políticaSagunt
Sagunt (ca)
Morvedre (Historical) (ca) Modifica el valor a Wikidata
Bandera
Bandera
Escut d'armes
Escut d'armes
Imatge
Localització
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 39° 40′ 35″ N, 0° 16′ 24″ O / 39.676388888889°N,0.27333333333333°O / 39.676388888889; -0.27333333333333
EstatEspanya
Comunitat autònomaPaís Valencià
Provínciaprovíncia de València
ComarcaCamp de Morvedre Modifica el valor a Wikidata
Capital de
CapitalSagunt Modifica el valor a Wikidata
Conté la subdivisió
Població humana
Població70.128 (2023) Modifica el valor a Wikidata (531,27 hab./km²)
GentiliciSaguntí, saguntina
Idioma oficialcatalà (predomini lingüístic) Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Part de
Superfície132 km² Modifica el valor a Wikidata
Banyat permar Mediterrània Modifica el valor a Wikidata
Altitud49
Limita amb
Albalat dels Tarongers
el Puig de Santa Maria
Petrés
Nàquera
Gilet
Puçol
Quartell
Quart de les Valls
Soneixa
Torres Torres
Alfondeguilla
Estivella
Algímia d'Alfara
Algar de Palància
Alfara de la Baronia
Faura
Almenara
Benifairó de les Valls
Benavites
Canet d'en Berenguer
la Vall d'Uixó Modifica el valor a Wikidata
Dades històriques
Esdeveniment clau
Organització política
• Batlle Modifica el valor a WikidataDarío Moreno Lerga (2019–) Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal46500-46520
Fus horari
Codi INE46220 Modifica el valor a Wikidata
Codi ARGOS de municipis46220 Modifica el valor a Wikidata
Altres
Agermanament amb
Lloc websagunt.es Modifica el valor a Wikidata

Sagunt (històricament conegut com a Morvedre, també fou anomenat Arse) és un municipi valencià situat a la comarca del Camp de Morvedre.

La ciutat té dos nuclis principals: el nucli històric en les faldes del castell i del teatre romà, i el Port de Sagunt, situat en la costa a 4 quilòmetres del nucli històric. El terme municipal compta amb 65.238 ciutadans (INE 2012), repartits entre aquests 5 quilòmetres que separen la platja de l'antic castell romà, vivint la majoria d'ells (prop de 40.589) en el nucli poblacional anomenat Port de Sagunt. També es comptabilitzen altres 4 nuclis més de menor entitat: l'Almardà, El Baladre i les partides de Gausa i de Montiver.

Geografia

Vista general de Sagunt.

El municipi fa de capçalera de la comarca del Camp de Morvedre. Situat a la vora del riu Palància que, després de vorejar el casc de la ciutat, s'aboca en un con al·luvial, més pròpiament que un veritable delta, puix que el seu pendent és de 5,7 per mil en els últims 4 quilòmetres, superior al normal dels deltes.

La costa és baixa i sorrenca, coberta de dunes. La seua vegetació clímax es pot donar hui per desapareguda i hagué d'estar dominada per l'alzina. En l'actualitat hi ha alguns boscos de pins en les muntanyes més properes al mar. Entre les espècies, les que més abunden són el romaní i el llentiscle, en les forests; i el senill, la voga i la trencadalla, en les marjals costaneres. El medi climàtic és mediterrani. Al seu terme està el cim del Picaio.[1]

Límits
Soneixa
Algar de Palància
Alfara de la Baronia
Torres Torres 		Alfondeguilla
Vall d'Uixó
Quart de les Valls
Benavites
Benifairó de les Valls
Faura 		Almenara
Petrés
Gilet
Albalat dels Tarongers
Estivella 		Mar Mediterrània
Canet d'en Berenguer
Puçol
El Puig

Història

De l'antiga Arse a Saguntum

Castell de Sagunt

Ja es parla de la ciutat de Sagunt en alguns textos de la literatura clàssica, relacionant-la amb esdeveniments succeïts en la Segona Guerra Púnica. Aquesta ciutat íbero-edetana era coneguda com a Arse però amb el temps donaria lloc a la ciutat hispano-romana Saguntum.

La història de Sagunt com ciutat portuària és molt extensa. Ja en el segle III aC, Sagunt (en aquella època, ciutat d'origen grec i aliada de Roma) constituïa un punt estratègic en el comerç pel Mediterrani amb la seca més important d'edetània.[2] Ja en aquella època, comerciants de Sagunt vivien instal·lats en les proximitats del port (fora de la ciutat emmurallada) amb la finalitat de fer pròspers els seus comerços a costa dels mariners que arribaven a Sagunt. Aquest port antic és el barri conegut com a Grau Vell.

El Tractat de l'Ebre va finalitzar la primera guerra púnica marcant els límits de la inluència entre Cartago i Roma en l'Ebre, i segons Tit Livi la mateixa garantia es va afegir al tractat del 228 aC per la presència més al sud de l'Ebre de la ciutat d'Arse (Sagunt), com a ciutat lliure,[3] en canvi Polibi no ho esmenta. La ciutat edetana, va ser assetjada pel general Anníbal en l'any 219 aC donat el seu emplaçament estratègic. El setge va durar mesos, i els habitants d'Arse van basar la seva estratègia a impedir a Anníbal superar les muralles que voltaven la ciutat. No obstant la negativa d'ajuda de les comarques del voltant, que veien amb temor el creixent poder d'Arse sobre els pobles de la regió, van poder resistir els envits de l'exèrcit cartaginès per a prendre la ciutat. La situació es va fer insostenible després de la negativa de la República Romana d'enviar ajuda als saguntins. La ciutat desmoralitzada va poder resistir uns mesos més, davant un exèrcit major en nombre i en recursos, cal tenir en compte que l'exèrcit que va assetjar la ciutat s'havia format amb l'objectiu final de derrotar a Roma. A més d'estar comandat per un dels grans cabdills de l'antiguitat. Després del setge, Anníbal es va trobar amb una ciutat desolada, parcialment destruïda i cremada. Allò va enfurir al cartaginès que havia sacrificat temps, soldats i recursos en la conquesta de la ciutat. Conta la llegenda que els ciutadans de Sagunt en no rebre l'ajuda dels romans, i amb la negativa de rendir-se, van decidir encendre una gran foguera i es van llançar tots a ella. Així es va iniciar la Segona Guerra Púnica entre Cartago i la república de Roma.

Set anys després la ciutat va ser recuperada pels romans, sota el nom de Saguntum. En el 214 a. de C. va passar a ser administrada com municipium (municipalitat romana); els romans van construir un gran circ en la part baixa de la ciutat i un teatre amb capacitat de vuit mil espectadors. Segons han revelat les excavacions arqueològiques, la ciutat romana podria haver albergat uns 40.000 habitants.[4]

Edat mitjana

Alt Forn del Port de Sagunt.

Els àrabs van prendre la ciutat en l'any 713 després de Crist. A partir d'aquesta època és quan el topònim Saguntum va canviar a Morbyter i altres variants, i més tard es denominaria Murvedre o Morvedre, denominacions derivades dels muri veteres ("murs vells", "murs veterans") de l'edat mitjana. Aquest canvi de nom va ser possible gràcies al fet que durant l'Antiguitat tardana Saguntum es va despoblar totalment, fins al punt que va perdre fins el nom. Els àrabs fundaren un nou poble a la vora de l'antiga Saguntum, però com que no ho sabien, el nou poble s'anomenaria "parets antigues". Després de la invasió dels àrabs, s'inicia la decadència a favor de Balansiya (València).

El novembre de 1092, Abu Issa Lubbun ibn Lubbun, visir de Yahya al-Qàdir, es va revoltar a Morvedre en desacord amb la seva política d'acords amb els cristians i cedeix la seva ciutat a Abd-al-Màlik ibn Hudhayl, l'emir d'Albarrasí a canvi d'una pensió i el dret de viure en Albarrasí.[5] Abd-al-Màlik ibn Hudhayl, per a no molestar el Cid el va prestar vasallatge immediatament. El Cid va poder avituallar les seves tropes en els pobles i castells d'Albarrasí mentre respectava els dominis d'Abd-al-Màlik ibn Hudhayl.

L'any 1239 es va produir la conquesta de la ciutat per En Jaume I el Conqueridor, rei de la Corona d'Aragó. El 1363 fou presa per Pere el Cruel durant la guerra dels Dos Peres.[6] Després de la Pau de Morvedre es van renovar les hostilitats a la frontera d'Aragó i Pere de Castella, va penetrar el 1364 pel regne de València, sembrant el terror i apoderant-se d'Alacant, Elda, Gandia i altres castells arribant a assetjar València. Amb l'atac per terra de Pere el Cerimoniós i per mar d'Olf de Pròixida[7] els castellans es van retirar a Morvedre, que és recuperada el 14 de setembre de 1365.[8]

Edat Moderna i Contemporània

Plànol de Sagunt en 1809, publicat a l'Itinéraire descriptif de l'Espagne, d'Alexandre de Laborde.

En 1868, el nou Govern Provisional va modificar el nom de la ciutat, anomenada Morvedre des de feia més de deu segles, per l'antic nom romà de Sagunt, seguint els cànons romàntics i classicistes de l'època.

El desembre de 1874, es va produir a Sagunt el pronunciament militar encapçalat pel general Martínez Campos, que va posar fi a la I República i va originar el període de la Història d'Espanya coneguda com a Restauració borbònica.

A principis del segle XX es va desenvolupar una potent indústria siderúrgica al voltant del Port de Sagunt, originant l'actual nucli urbà del Port. En els anys 80, a causa de la reorganització industrial i a la crisi econòmica, es va tancar l'últim alt forn.

La ciutat es va declarar seguidament com zona industrial, el que va afavorir una major diversificació del seu sector productiu (ciments, química) i una especialització del sector sidero-metal·lúrgic, atraient les inversions de grans societats com el grup Arcelor o la ThyssenKrupp.

Demografia

Sagunt tenia 65.821 habitants l'any 2008, sent la quarta ciutat de la província de València per població. El seu pes demogràfic es deu a la instal·lació d'importants indústries siderúrgiques en la seva costa a principis del segle XX, formant el nucli urbà actual del Port de Sagunt.

En el nucli històric de Sagunt és comú l'ús del valencià, mentre que en el Port el castellà és la llengua predominant.

Evolució demogràfica (des de 1877)
Censos de població[9]
Font: Institut Nacional d'Estadística



Evolució demogràfica en els darrers anys
Padró d'habitants[10]
Any 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014
Població 56.756 57.017 57.741 58.287 60.488 61.823 62.702 n.d. 65.821 66.070 66.259 65.595 65.238 65.190 65.003


Política i govern

Composició de la Corporació Municipal

El Ple de l'ajuntament està format per 25 regidors: 5 de Compromís, 5 del Partit Popular, 4 d'Esquerra Unida del País Valencià, 3 d'Iniciativa Porteña, 3 d'ADN Morvedre, 3 del Partit Socialista del País Valencià i 2 de Ciutadans.


Eleccions municipals de 24 de maig de 2015 - Sagunt

Candidatura Cap de llista Vots Regidors
Compromís per Sagunt Fitxer:Bob compromis.png Josep Francesc Fernández Carrasco 6.703 20,72% 5 (+1)
Partit Popular de la Comunitat Valenciana Sergio Ramón Muniesa Franco 5.897 18,23% 5 (-4)
Esquerra Unida del País Valencià Fitxer:Logo EUPV sin tipografía.png Guillermo Sanpedro Ruiz 4.823 14,91% 4 (+1)
Iniciativa Porteña[11] Fitxer:Iniciativa-Portenya.png Manuel González Sánchez 4.198 12,97% 3 (-1)
ADN Morvedre Fitxer:ADN-Morvedre.png Pablo Enrique Abelleira Barreiro 3.870 11,96% 3 (+3)
Partit Socialista del País Valencià-PSOE Francisco Crispín Sanchis 3.467 10,72% 3 (-2)
Ciutadans - Partit de la Ciutadania Raúl Castillo Merlos 2.336 7,22% 2 (+2)
Altres candidatures[12] 616 1,91% 0
Vots en blanc 446 1,38%
Total vots vàlids i regidors 32.356 100 % 25
Vots nuls 375 1,15%
Participació (vots vàlids més nuls) 32.731 66,99%**
Abstenció 16.129* 33,01%**
Total cens electoral 48.860* 100 %**
Alcalde: Josep Francesc Fernández Carrasco (Compromís) (13/06/2015)
Per ser la llista més votada, després de no haver obtingut majoria absoluta dels regidors (8 vots: 5 de Compromís i 3 d'ADN Morvedre[13])
Fonts: Ministeri de l'Interior.[14] Junta Electoral de la Zona de Sagunt.[15] Periòdic Ara.[16]
(* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Alcaldes

Des de 2015 l'alcalde de Sagunt és Josep Francesc Fernández Carrasco de Compromís.[17][18]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979–1983 Manuel Carbó Juan PSPV-PSOE 19/04/1979 --
1983–1987 José Garcia Felipe
Francisco Crispín Sanchis[19] 		PSPV-PSOE
PSPV-PSOE 		28/05/1983
21/05/1984 		Dimissió/renúncia
1987–1991 José Garcia Felipe CIPS 30/06/1987 --
1991–1995 Manuel Girona i Rubio PSPV-PSOE 15/06/1991 --
1995–1999 Manuel Girona i Rubio
Silvestre Borràs Azcona 		PSPV-PSOE
PP 		17/06/1995
09/04/1997 		Moció de censura PP+UPV-BN+CDS+CIPS
1999–2003 Silvestre Borràs Azcona PP 03/07/1999 --
2003–2007 Glòria Calero Albal PSPV-PSOE 14/06/2003 --
2007–2011 Alfredo Castelló Sáez PP 16/06/2007 --
2011–2015 Alfredo Castelló Sáez
Sergio Ramón Muniesa Franco 		PP
PP 		11/06/2011
23/10/2014 		Dimissió/renúncia
2015–2019 Quico Fernández Carrasco Compromís 13/06/2015 --
2019-2023 n/d n/d 15/06/2019 --
Des de 2023 n/d n/d 17/06/2023 --
Fonts: Generalitat Valenciana[18]

Economia

La seua economia està basada principalment en la indústria siderúrgica i en l'exportació de cítrics. Dintre del sòl conreat tenim de secà les garroferes, oliveres i algunes vinyes i ametlers i entre el regadiu tenim el taronger i altres fruiters.

Fins al segle XIX va ser una població essencialment vinícola, exportant vins i aiguardents a França: després de la destrucció dels vinyers per la fil·loxera en els inicis d'aquest segle i la conversió del secà en regadiu, els vinyers van ser substituïts pels cítrics.

L'activitat pesquera va començar amb la construcció del port pesquer.

La industrialització es va produir en el segle XX. A principis d'aquest segle va començar l'exportació de mineral de ferro d'Ojos Negros (Terol) a part de les fàbriques d'aiguardents, farina i teixidors de llenços comuns de fils.

Monuments

Castell de Sagunt.
El castell, l'església de Santa Maria i l'Ajuntament.
Teatre romà

Personatges il·lustres

Esports

A Sagunt hi ha dos clubs d'handbol d'important nivell i prestigi, l'Handbol Sagunt femení, que es troba en la màxima divisió estatal i disputa els seus partits en el pavelló Rene Marigil; i l’Alser Bm. Port Sagunt, que en aquests moments es troba en Primera Divisió Nacional, i disputa els seus partits en el Pavelló Municipal de Sagunt.

Hi ha quatre clubs de futbol, dos en el nucli històric, Atlètic Saguntino i Futbol Base Sagunt, i altres 2 en el Port, Ciutat el Port CF (2a regional) i CD Acero, que a pesar d'aglutinar a molts esportistes en les seues respectives estructures, els seus primers equips es troba a preferent.

Així mateix també hi ha dos clubs de bàsquet, el Bàsquet Sagunt-C.B. Morvedre, que en els últims temps està agafant gran interès en el municipi a causa dels seus constants ascensos de categoria, i el C.B. Port, del nucli d'El Port.

En l'àmbit d'esports d'equip també hi ha clubs de voleibol, el Stella Maris i futbol sala, el C.D. Ibèric. D’altra banda també hi ha clubs d'atletisme, escacs, gimnàstica, lluita, natació, tennis de taula, judo, i pràcticament de quasi totes les categories esportives existents, que representen el nom de la ciutat a escala regional, nacional, i inclús en alguns casos internacional, cas de: l'Handbol Sagunt, representants del club de lluita Ares que disputen competicions internacionals, o d'importants atletes locals com Sandra Jiménez.

Festivitats

  • Festivitat de Sant Vicent Ferrer
  • Falles (Celebrades els dies previs al 19 de març)
  • Setmana Santa per la confraria de la Sang (amb una tradició molt arrelada al nucli històric)
  • Festivitat de Sant Cristòfol (Celebrada el diumenge més pròxim al 10 de juliol)
  • Festes patronals en honor dels Sants Màrtirs: Abdó i Senent -els Sants de la Pedra- (Celebrades la segona quinzena de juliol)
  • Festivitat de la Mare de Déu de Begonya (Celebrada la primera quinzena d'agost al nucli del Port)
  • Festes en honor de Sant Ramon Nonat (Celebrades l’última setmana d'agost)
  • Festes en Honor de la Mare de Déu del Bon Succés (Celebrades la primera desena de setembre)
  • Festes de moros i cristians (Celebrades el primer cap de setmana d'octubre)
  • Festes del Barri Biensa (Celebrades l’última setmana completa de Setembre)
  • Festes de la Mare de Déu del Carme (al nucli del Port)

Ànecs a l'Aigua

Ànecs a l'Aigua és una festa de la localitat on se solta ànecs a la mar al Port de Sagunt i els festers tracten de capturar-los de nou. Data dels anys 20 del segle XX. Aquesta pràctica fou prohibida a les darreries del segle passat, però l'ajuntament saguntí decidí continuar amb la festa i el 2006 va ser sancionat amb una multa de 45.000 euros en fer cas omís de la prohibició.[20]

Platges de Sagunt

Vegeu també

Referències

  1. ↑ «el Picaio de Sagunt». Enciclopedia.cat. [Consulta: Maig 2016].
  2. ↑ Corell, Josep. Inscripcions romanes del país Valencià: Saguntum i el seu territori. Universitat de València, 2002, p.15. ISBN 8437055245. 
  3. ↑ Livi, Tit; Roberts (trad), Canon. The History of Rome, Book 21 (en anglès). E. P. Dutton and Co., 1912. 
  4. ↑ La ciutat disposava de 40.000 habitants durant l'ocupació dels romans Notícia del diari Las Provincias
  5. ↑ Guichard, Pierre. Al-Andalus Frente a la Conquista Cristiana: Los Musulmanes de Valencia, Siglos XI-XIII (en castellà). Universitat de València, 2001, p.443. ISBN 8470308521. 
  6. ↑ Masià i de Ros, Àngels. Relación castellano-aragonesa desde Jaime II a Pedro el Ceremonioso (en castellà). CSIC, 1994, p. v.1, p.297. ISBN 8400074459. 
  7. ↑ Cárcel Ortí, María Milagros. Un formulari i un registre del bisbe de València en Jaume d'Aragó (segle XIV). Universitat de València, 2005, p.197. ISBN 843706046X. 
  8. ↑ Escrig, Joaquim. Cronologies històriques valencianes de Jaume I als nostres dies. Carena Editors, S.L., p.26. ISBN 8487398456. 
  9. ↑ Aquestes dades ofereixen la població de dret (1877-1991) i la població resident (2001-2011), conceptes equivalents segons indica el mateix INE.
  10. ↑ Institut Nacional d'Estadística. Nomenclátor: Población del Padrón Continuo por Unidad Poblacional.
  11. ↑ A les eleccions de 2011 Segregación Porteña obtingué 4 regidors.
  12. ↑ També hi participaren Unió, Progrés i Democràcia (384 vots, 1.19%), Esquerra Republicana del País Valencià-Acord Municipal (171 vots, 0.53%) i Construyendo la Izquierda-Alternativa Socialista (CLI-AS) (61 vots, 0.19%).
  13. ↑ Ajuntament «Quico Fernández de Compromís ja és alcalde de Sagunt». Ajuntament de Sagunt, 13-06-2015 [Consulta: 31 agost 2015].
  14. ↑ Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya. «Consulta de resultados electorales» (en castellà). [Consulta: 31 desembre 2015].
  15. ↑ Junta Electoral de la Zona de Sagunt «Edicto de la Junta Electoral de Zona de Sagunto sobre candidaturas proclamadas para las Elecciones Locales 2015» (pdf) (en castellà). Butlletí Oficial de la Província de València. Diputació Provincial de València [Sagunt], 79, 28-04-2015, pàg. 161 [Consulta: 3 agost 2015].
  16. ↑ Ara. «Eleccions 24-M - Municipals - Sagunt», 24-05-2015. [Consulta: 31 agost 2015].
  17. ↑ Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques. «Informació de regidors 2015 (informació provisional)». [Consulta: 6 juliol 2015].
  18. ↑ 18,0 18,1 Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Sagunt. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 1r setembre 2015].
  19. ↑ Millas, Jaime «Mayoría absoluta del PSOE en la gestora municipal de Sagunto» (en castellà). El País, 19-05-2015 [Consulta: 2 setembre 2015].
  20. ↑ Las Provincias: Ànecs a l'Aigua

Enllaços externs

Wikiquote A Viquidites hi ha citacions, dites populars i frases fetes relatives a Sagunt
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sagunt
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Sagunt&oldid=17314163»