Sàhara

De Viquipèdia

(S'ha redirigit des de: Sahara)

Imatge de satèl·lit

El Sàhara (صحراء ( ^{? [[:Image:|i]]} [[Media:|escolteu-ne la pronunciació]] en llengua àrab), desert) és un desert de tipus tropical a l'Àfrica del Nord. És el segon desert més gran del món (després de l'Antàrtida), i té cap a 9.000.000 de km², ocupa aproximadament el 10% del continent africà.

Limita amb l'Oceà Atlàntic, a l'Oest, les muntanyes de l'Atles, al nord, el Mar Roig i Egipte, a l'est, i el Sudan i el riu Níger al sud.

Taula de continguts

1 Etimologia
2 Clima del Sàhara
- 2.1 Precipitacions
- 2.2 Temperatures
3 Ecoregió del Sahara central
4 Flora
5 Fauna
6 Economia
7 Etnologia
8 Paleoclimatologia
9 Curiositats
10 Països del Sàhara
11 Vegeu també
12 Notes

[edita] Etimologia

El nom de Sàhara ve de la traducció àrab Sahra de la paraula tuareg tenere que significa desert de sorra. Els romans anomenaven terra deserta al territori al sud de Cartago. Fins el segle XIX no es va generalitzar el nom de Sàhara per a tot el territori.

El nom àrab és Bahr bela ma (mar sense aigua).

[edita] Clima del Sàhara

[edita] Precipitacions

El Sàhara està localitzat en una divisòria climàtica, la Zona de Convergència Intercontinental es mou de sud cap a nord, però s'atura abans del centre del Sàhara, i conseqüentment dificilment hi porta alguna pluja. De manera similar la pluja hivernal del Nord d'Àfrica no arriba tan al sud com per a portar precipitació al centre del Sahara. Per tant al mig del Sàhara rarament hi plou i quan ho fa ho pot fer en qualsevol estació mentre al nord del Sàhara la pluja és un poc més abundant i com que cau al hivern la vegetació l'aprofita més. La isohieta dels 100 litres de pluja anual limita l'extensió del Desert del Sàhara. A la part central la pluja anual està per sota dels 25 litres anuals i en la part est del desert és menor de 5 litres. L'aridesa està agreujada per la gran irregularitat en les precipitacions (80% de variació i l'existència d'algun any sense pluja apreciable) i en cas de tempesta intensa es poden produir inundacions en les lleres dels rius secs o uadis i moviments de terres perillosos.

[edita] Temperatures

Per la seva situació tropical i en general la baixa altitud i en gran part per la continentalitat s'enregistren les més elevades temperatures màximes del món (56ºC a Líbia). Les temperatures mitjanes anuals superen els 30°C. S'ha enregistrat una variació en el mateix dia des de -0.5°C a 37.5°C. El Sàhara també es extremadament ventós i els vents, calents, poden fer remolins que augmenten la sensació de calor. La part nord més propera a la mediterrània pot tenir temperatures mitjanes d'hivern pròximes als 10 graus en canvi al sud les temperatures són més homogènies. Als massissos muntanyosos del Tassili i Hagaar que s'enlairen per sobre dels 3000 metres, les temperatures davallen (0'60 ºC per cada 100 metres) però la pluviometria no passa dels 200 mm.

[edita] Ecoregió del Sahara central

Aquesta ecoregió la part hiperàrida del Sahara on la pluja és mínima i esporàdica. Malgrat que el nombre d'endemismes és baix algunes espècies hi sobreviuen amb notables adaptacions. La dessecació del clima va ocórrer a partir de fa uns 5000 anys i la cacera intensa per part dels humans va tenir lloc des de fa un centenar d'anys que ha afectat molt la fauna.

L'ecoregió del Sahara Central es troba entre les latituds 18º i 30ºN amb una superfície de 4.619.260 km2.

La superfície del desert central està ocupada per dunes de sorra (ergs), altiplans de pedra (hamada), planes de grava (reg), valls seques(uadi), i depressions salines. Alguns massissos muntanyosos (Ahaggar, Tassili n'Ajjer, Tibesti, i Aïr) sobresurten per sobre de la resta del desert i constitueixen ecoregions a part. Els extensos aqüífers presents sota la superfície algunes vegades eixen a la superfície donant lloc als oasis.

Les roques precàmbriques estan exposades en pocs llocs. Durant el Mesozoic gran part del Nord d'Àfrica estava sota l'aigua i es van formar dipòsits marins. En el Terciari va emergir i s'ha erosionat formant-se els tipus de sòls anomenats iermosòls que són superficials, situats sobre pedres o graves i tenen una antiguitat de 50 milions d'anys.

En termes fitogeogràfics aquesta zona central es classifica com a zona de transició regional del Sàhara. A gran par d'aquesta ecoregió hi ha poca vegetació perenne i quan n'hi ha resta confinada a àrees on l'aigua subterrània surt prop de la superfície o a àrees on escorre l'aigua. Les plantes presents tendeixen a estar més diversificades al Sàhara occidental més que a l'oriental, donada la migradessa de pluja de l'Est. Tenen afinitas amb la flora aràbiga amb excepcionals adaptacions a l'aridesa. Quan després de molt temps hi ha una pluja suficient, la cobertura de la vegetació pot arribar al 50% en les dunes de sorra i al 20% en les planes de grava.^[1]

[edita] Flora

En la totalitat del Sàhara s'hi troben unes 2.800 espècies de plantes (com a comparació a la Conca del Mediterrani n'hi ha 18.000).

Al Sàhara septentrional d'influència climàtica i florística mediterrània se'n troben 1.100. Al Sàhara meridional d'influencia saheliana hi ha 850 espècies de plantes. Al Sàhara central, a baixa altitud, té els dos tipus d'influències i compta amb tan sols 500 espècies (al Teneré 20 espècies i a Majabat al Koubra el mínim amb 7 espècies).
A la zona d'alta muntanya, que ocupa un 6% del total saharià, 830 espècies amb el nombre més gran d'endemismes la majoria del tipus mediterrani: Xiprer de Duprez, la murtra del Sàhara, olivera de Laperrine (subespècie de l'olivera), la campanula de Desbordes, la campanula de Monod, la lavandula d'Antinea, la salvia de Chudeau etc.

[edita] Fauna

Mamífers en total 110 (20 de grans i 90 de petits): 10 ungulats, 17 carnívors,45 rosegadors, 2 lagomorfs, 22 quiròpters, 12 insectívors, 1 hiracoid. Tots els gran mamífers estan en perill d'extinció. Els rosegadors estan molt ben representats, hi ha 8 espècies de gerbs (Gerbillus ssp)
Aus en total 256 (56 residents i 200 migradors)
Rèptils en total 96, 66 saures i 30 serps
Amfibis 10
Peixos 20
Artròpods: Escorpins més de 20, Aranyes diversos centenars, Solífugs nombrosos (5 famílies), tèrmits 30, formigues 66, miriàpodes 15, cloportes 14, coleòpters diversos centenars.
Vida microbiana en els sòls

Un cert nombre d'espècies no marxen pràcticament mai al nord de la línia dels 100 litres anuals de precipitació i es mantenen així sempre dins la zona desèrtica entre els ungulats trobem aquest comportament en: Gasela de Rhim (Gazella leptoceros), la gasela dama (Gazella dammah), l'addax (Addax masomaculatus), l'orix (Oryx algazel), la gasela dorcas (Gazella dorcas) abans molt comuna en les estepes àrides i actualment només es troba al Sàhara on és tanmateix rara. Entre els carnívors les espècies típiques del Sàhara són:el guepard (Acinonyx jubatus) el fenec (Fennecus zerda), dos espècies de guineu (Vulpes rüeppelli i Vulpes pallida) el gat margarita (Felis margarita).^[2]

[edita] Economia

Tradicionalment el Sàhara ha estat una barrera entre els pobles mediterranis i els subsaharians difícil de franquejar (tant per als homes com per animals i plantes). En l'antiguitat l'economia es basava en l'agricultura en els oasis i el transport de la sal mitjançant una economia de canvi de productes com a mostra hi ha l'utilització tradicional de productes com el te per part dels tuaregs conreat a milers de quilòmetres de la zona.

Modernament l'explotació petrolífera i minera com els fosfats de Buu Craa al Sàhara Occidental ha permès una relativa expansió econòmica que a la vegada ha derivat en obres de regadiu fora de la zona dels oasis que es poden veure en les fotos de satèl·lit aprofitant dipòsits d'aigua fòssil o no renovables amb la tecnologia de reg per aspersió amb un pivot central.

Molts països de la zona anticipant-se a la fi de les reserves petrolíferes han diversificat l'economia cap el sector serveis (inversions financers i turisme sobretot).

[edita] Etnologia

Els habitants originaris del Sàhara són els berbers i els tuaregs (també de llengua berber). Segons les regions però, els tuaregs utilitzen dialectes diversos. A la zona tuareg d'Algèria, per exemple, parlen en tamashek (tamahaqt, tamajeq). A partir del segle VII els àrabs van islamitzar les poblacions autòctones.

Actualment hi viuen vora 2 milions i mig de persones, sobretot a Mauritània, el Marroc i Algèria. Hi predominen els berbers, els saharauis i diverses ètnies negres.

[edita] Paleoclimatologia

Fins fa uns 2.000 anys gran part de l'àrea actualmente desèritca del Sàhara era encara una sabana; i encara era més fèrtil tot el territori que ocupa el desert actual fa uns 8.000 anys tal i com ho demostren les pintures rupestres de Tassili n'Ajjer, en les que s'hi retraten grups de caçadors perseguint abudant fauna en una zona ((l'Ahaggar o Hoggar) que actualment és un és una zona rocosa gairebé inhabitable.

De la mateixa manera, l'existència actual d'unes poques desenes de cocodrils (subespècie del cocodril del Nil) en un oais de l'Ennedi assenyala que en temps relativament pròxims, l'actual uadi gairebé sempre sec de l'Ennedi era un important riu que corria continuament cap al Nil. També s'han descobert lleres d'antics rius que des del Tibesti portaven aigua directament cap al Mar Mediterrani. Aquests antics rius podrien haver estat unes de les primeres rutes de difusió de l'Homo Sapiens fins a la conca mediterrània.

També al riu Draa s'han trobat pintures rupestres que representen l'abudant fauna prehistòrica (cocodrils, hipopòtamo, etc) que fa milenis habitava la zona. En l'actual desert de Mauritània s'hi poden trobar vestigis de les rutes de carros arrossegats per bous. En el Fezzan (antiga Garamantica) els garamants fins fa poc menys de 2.000 anys encara es traslladaven en convois comercials cap al Mediterrani utilitzant carros tibats per bous.

En realitat les investigacions actuals indiquen que l'avui desert del Sàhara poseeix importants oscil·lacions climàtiques durant períodes d'uns 20.000 anys. Aquests períodes vindrien donats per lleugeres inclinacions de l'eix de la Terra, alternant-se d'aquesta manera períodes humits en els que arriba a existir no només un bioma de sabana sinó fins i tot de selves, mentre que entre aquests períodes humits es donen èpoques d'extrema aridesa com el present (s'ha de fer notar que la natual aridesa actual del Sàhara es veu potenciada per l'acció de l'ésser humà.

[edita] Curiositats

Només hi ha constància que hagi nevat una vegada al desert del Sàhara, i fou el 18 de febrer de 1979. Sembla que va ser al sud d'Algèria durant la nit.^{[cal citació]}
Al Marroc s'ofereixen al viatger diferents formes de conèixer el desert. Potser la més comú sigui la d'introduir-se al desert mitjançant vehicles tot-terreny travessant les dunes. I segurament, la segona forma més habitual és muntant dromedaris.
En certes zones del Sàhara (principalment al Sàhara argelià al sud de les Muntanyes de l'Atles) s'extenen aqüeductes subterranis anomenats foggara: aquests porten l'aigua des de les capes freàtiques que es poden ubicar al peu de les muntanyes fins a considerables distàncies. Tenen una gran similitud amb els qanaat de l'Orient Mitjà.
En aquest desert s'han filmat infinitat de pel·lícules i reportatges.
La sorra d'aquest desert està considerada la més fina i perfecta del món per la seva antiguitat, i serveix com a fertilitzant per al planeta, ja que les tempestes de sorra arrosseguen compostos químics que s'han estat desenvolupant durant milions d'anys.
L'any 2005 científics estatounidencs van trobar a Venezuela exactament el mateix tipus de roca que es pot trobar al mig del Sàhara, el que indica que en aquest desert s'hi trobava un immens mar.^{[cal citació]}