Saharauis

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Saharauis
La wilaya de Dakhla
La wilaya de Dakhla
Població total Entre 250.000 i 400.000
Regions amb població significativa Marroc, Algèria, Sàhara Occidental i Mauritània
Llengua hassania
Religió islam

Els sahrauís[1] o saharauis[2] són els habitants autòctons del Sàhara Occidental. La majoria dels components d'aquesta ètnia habiten en la part del Sàhara ocupat pel Marroc, mentre que altres viuen exiliats als campaments de refugiats prop de Tindouf. La resta es troben dispersos pel món, principalment emigrats a Espanya, França, Mauritània i Mali. El seu idioma és la hassania, dialecte de l'àrab.

Colònia espanyola[modifica | modifica el codi]

El descobriment de la riquesa del Sàhara Occidental per Espanya a la fi del segle XIX va dur a l'assentament definitiu de la potència colonial espanyola, començant l'explotació de les mines de fosfats de Bu Craa. Més tard es descobriria que el Sàhara té un dels bancs pesquers més importants del món.

Durant aquest període Espanya considera a la colònia del Sàhara Espanyol com dues províncies espanyoles: Saguia el Hamra al nord i Río de Oro al sud. A més establix les estructures i organismes per al desenvolupament econòmic i administratiu de la zona. Els saharauis reben DNI espanyols i llibres de família que seran la base per al cens de 1974 gràcies al qual estarà perfectament documentat qui són els habitants del Sàhara Occidental, els saharauis, als quals durant el fallit procés de descolonització els correspon, ells o als seus descendents, l'autodeterminació del Sàhara Occidental.

El 26 de febrer de 1976 Espanya abandona el Sàhara Occidental i el Front Polisario proclama la República Àrab Sahrauí Democràtica (RASD).

Zona ocupada[modifica | modifica el codi]

Després dels bombardejos del Marroc amb fòsfor blanc del 1976, molts saharauis no van poder escapar i van morir o van quedar en la zona ocupada. Des de llavors el govern del Marroc ha injectat ciutadans marroquins en la zona ocupada del Sàhara Occidental fins a fer que els saharauis siguin considerats minoria i tractats de forma discriminatòria en la seva pròpia terra.

Les manifestacions dels saharauis són durament reprimides i els participants empresonats i torturats, segons l'Associació de Familiars de Desapareguts i Presos polítics Saharauis, com resposta els saharauis segueixen realitzant manifestacions i en ocasions vagues de fam per a reclamar l'atenció internacional. La premsa marroquina, depenent del govern, considera sempre als manifestants com si fossin membres del Polisario.

En 2008 es va descobrir que el govern marroquí estava organitzant xarxes clandestines que pagaven a ciutadans mauritans perquè immigressin als territoris ocupats del Sàhara Occidental i es fessin passar per Saharauis.[3]

Zona alliberada[modifica | modifica el codi]

El 26 de febrer de 1976 Espanya abandona el Sàhara Occidental i el Front Polisario proclama la República Àrab Sahrauí Democràtica (RASD), en els territoris alliberats, començant una guerra que durarà fins a 1991.

Són aproximadament 250.000 persones (en 1974 unes 70.000), dels quals uns 175.000 es troben en els campaments de refugiats de Tindouf des de 1975, on han format la República Àrab Saharaui Democràtica i es troben dividits en quatre assentaments, denominats wilayas que són la base del Front Polisario. Estan assistits per l'ONU, ja que viuen en una zona on escassegen l'aigua i els aliments.

En 2001, al voltant de 250 ciutats espanyoles estaven agermanades amb poblats saharauis, anomenats dairas.[4] Aquest és el cas per exemple d'Aargub, amb Sabadell o Dakhla amb Badia del Vallès.

Refugiats[modifica | modifica el codi]

Després dels Acords de Madrid, què varen transferir l'administració del Sàhara espanyol a Mauritània i Marroc el 1976, van fugir un èxode de refugiats de la violència què es va produir, en molts casos per acabar incorporant-se a les bases del moviment del Front Polisario al Sàhara algerià, on es van establir als camps de refugiats de la província de Tinduf, i un nombre menor als campaments de Mauritània. [5] En aquestes condicions de desplaçament d'una gran part de la població, el rol de la dona saharaui resulta fonamental per al manteniment social i familiar en un context de diàspora de les seves terres.

Les autoritats algerianes han estimat que el nombre de refugiats sahrauís a Algèria arriba als 165.000. Durant molts anys, aquesta xifra va ser esmentada per ACNUR, però el 2005, l'organització va reduir el nombre de "refugiats vulnerables" a 90.000, fins a fer un cens per determinar el nombre exacte de refugiats als campaments.[6] El Govern del Marroc afirma que la xifra és molt més baixa, al voltant de 45.000 a 50.000, i que aquestes persones es mantenen als campaments de refugiats en contra de la seva voluntat pel Polisario. [7]

Mauritània allotja sobre 26.000 refugiats sahrauís,[8] classificats per l'ACNUR com "persones en situació assimilada a refugiats".[9] Aquesta població es compon tant dels refugiats originals del territori, com dels antics habitants de Tindouf, que des de llavors han emigrat a Mauritània.

A més, entre 3.000 i 12.000 sahrauís (depenent de les fonts) viu a Espanya, l'antiga colònia. [10][11]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «saharauís». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
  2. Criteris lingüístics
  3. Sección de información marzo 2008 MARRUECOS - MAURITANIA
  4. El Govern anul·la l'agermanament de diversos municipis amb poblats saharauis
  5. National Geographic Magazine, desembre de 2008
  6. ACNUR Algèria Fitxa tècnica (agost 2010)
  7. UK Border Agència, País d'origen Informe Informació
  8. «World Refugee Survey 2009: Mauritania». USCRI. [Consulta: 21-08-2012].
  9. «UNHCR Global Report 2009 - Mauritania, UNHCR Fundraising Reports», 1 June 2010. [Consulta: 21 August 2012].
  10. «La policía detuvo a saharauis en Jaén al pedir la residencia». El País, 16-06-2010 [Consulta: 3 juliol 2010].
  11. Carmen Gómez Martín. «La migracion saharaui en Espana. Estrategias de visibilidad en el tercer tiempo del exilio». [Consulta: 21-08-2012]. Page 52, Note 88:"Actualmente es imposible aportar cifras exactas sobre el número de saharauis instalados en el país, ya que no existen datos oficiales elaborados por la administración española o por las autoridades saharauis. A través de la información recogida durante el trabajo de campo de la tesis se calculó su número entre 10.000-12.000 personas, instaladas de preferencia en la costa mediterránea (Cataluña, Comunidad Valenciana, Murcia y Andalucía), Islas Canarias, País Vasco y Extremadura" (castellà)