Saif al-Din Ghazi I

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Saif ad-Din Ghazi (Sayf ad-Di Ghazi ibn Zanki, àrab سيف الدين غازي بن زنكي, Espasa de la Religió i Conqueridor) († 1149) fou emir zengita de Mossul, fill d'Imad al-Din Zengi I, que va governar del 1146 al 1149.

El 1146 Zengi va assetjar la fortalesa de Kalat Djabar on fou assassinat el 15 de setembre per un dels seus criats que esperava així escapar d'un càstig. Les seves tropes es van dispersar però dos fills de Zengi van aconseguir reprendre el control i es van repartir de fet els dominis paterns: Nur al-Din (Nur al-Din Mahmud), el germà gran, prengué el control d'Alep, i el seu germà petit Saif al-Din Ghazi va esdevenir emir a Mossul. Això va facilitar de fet l'actuació de Nur al-Din contra els croats al no haver de gastar energies a Mesopotàmia contra els seljúcides i abbàssides. Nur al-Din va conservar bones relacions amb el seu germà, cosa que li va garantir una rere guarda segura.

Saif al-Din va haver de lluitar per assegurar la seva posició a Mossul: el sulta seljúcida Ghiyath al-Din Masud ibn Muhammad (1134–1152) havia establert al seu fill petit Alp Arslan com a sobirà de Zengi el 1144 però aquest l'havia neutralitzat amb èxit i l'havia obligat a abandonar Mossul, però ara, aprofitant la incertesa a la mort de Zengi, Alp Arslan va intentar controlar el govern de Mossul. Alguns consellers de Zengi, com el cap del diwan Djamal al-Din Muhammad i l’amir hajab Salah al-Din Muhammad al-Yaghisiyani es van declarar per Saif ad-Din i aprofitant la manca d'experiència del seljúcida el van distreure amb plaers i van donar temps així a Saif ad-Din per poder-se assegurar el control de Mossul; quan Alp Arslan es va presentar fou arrestat i empresonat a la ciutadella.

Saif al-Din va dedicar la major part del seu temps als afers de Mesopotàmia però no va oblidar la lluita contra els croats, sempre en cooperació amb el seu germà. Quan va arribar la Segona Croada, les forces dels dos germans estaven preparades per combatre juntes però els francs van preferir assetjar Damasc,[1] i l'atabeg de Damasc, Muin al-Din Unur, va demanar suport als zengites, però els va refusar l'entrada a la ciutat; la presència de les forces zengites va forçar als croats a retirar-se.[2]

Saif ad-Din Ghazi va morir el novembre de 1149 i a Mossul el va succeir el seu germà Kutb al-Din Mawdud que es va avançar a Nur al-Din Mahmud i es va fer reconèixer a la ciutat. Nur al-Din es va apoderar llavors de Sindjar i va planejar atacar al seu germà però els veterans de l'exèrcit van refusar combatre en una guerra fratricida per no afeblir als musulmans enfront dels croats i van forçar a ajustar la pau.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Nicolle, David. The Second Crusade 1148 Disaster outside Damascus. Osprey, 2009, p. 57-59. ISBN 978-1-84603-354-4. 
  2. Riley-Smith, Jonathan. Atlas of the Crusades (en anglès). Facts on File, 1990, p. 50. ISBN 0816021864. 

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • René Grousset, Histoire des croisades et du royaume franc de Jérusalem - II. 1131-1187 L'équilibre, París, Perrin, 1935 (reimpressió 2006)