Saix

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Sax
Escut de Saix
(En detall)
Localització

Localització de Saix respecte del País Valencià Localització de Saix respecte de l'Alt Vinalopó


Municipi de l'Alt Vinalopó
Vista de Saix
Vista de Saix
Estat
• Com. autònoma
• Província
• Comarca
• Partit judicial
Regne d'Espanya
País Valencià
Província d'Alacant
Alt Vinalopó
Villena
Gentilici Saixenc, Saixenca
Predom. ling. Castellà
Superfície 63,48 km²
Altitud 471 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
10.091 hab.
158,96 hab/km²
Coordenades 38° 32′ 18″ N, 0° 49′ 03″ O / 38.53833°N,0.81750°O / 38.53833; -0.81750Coord.: 38° 32′ 18″ N, 0° 49′ 03″ O / 38.53833°N,0.81750°O / 38.53833; -0.81750
Organització
Nuclis
• Alcalde/ssa:

2
Vicente Gil Sauco
Codi territorial 03123
Web

Saix (en castellà i oficialment Sax) és un municipi valencià situat a la comarca de l'Alt Vinalopó. Les seues festes majors són les de moros i cristians, de l'1 al 5 de febrer, en honor a Sant Blai. Altres festes celebrades són la de Sant Sebastià (mitjans de gener), Mare de Déu de l'Assumpció (patrona del poble, 15 d'agost) i 8 Mare de Déu dels Fruits (setembre).

Història[modifica | modifica el codi]

Saix el 1858.

Existeixen restes de poblament i troballes arqueològiques d'origen ibèric i romà. S'ha volgut identificar-la amb la Segisa de Tolomeu, que pertanyia a la regió dels bastetans. Després d'un primer atac fallit de Ramon Folch i Balasc d'Alagon el 1239; a finals del mateix any fou conquistada als musulmans per cavallers aragonesos de l'orde de Calatrava. A ran del tractat d'Almizra passà a dependre del regne de Castella, i el 1262 restà integrat en el senyoriu de Villena en poder de l'infant en Manel. A partir d'eixe moment la seua història roman lligada a la d'aquest senyoriu, convertit en marquesat el 1366. A la mort d'Enric de Villena, Saix, igual que tot el senyoriu es constitueix com a domini de la família Pacheco el 1445, fins que els Reis Catòlics van reincorporar-lo a la Corona el 1480. Per proximitat geogràfica, aquest castell fou peça important en 1707 durant la batalla d'Almansa, ja que s'hi refugiaren els partidaris de la causa borbònica, que resistiren el setge dels austracistes, i que per això reberen de Felip d'Anjou els títols de vila i de "Muy Leal y Noble". Avui el castell ha estat restaurat i s'hi ha instal·lat un Museu Fester, dedicat a les celebracions de Moros i cristians, que s'hi celebren el dia de sant Blai. Abans de pertànyer a la província d'Alacant (1836), depenia de la d'Albacete.

Demografia i economia[modifica | modifica el codi]

La seua població va passar de 2.856 habitants (saixencs) el 1860 a 4.403 el 1910 i va arribar els 9.399 habitants en el cens de 2005. Ha experimentat des de mitjans del segle XX un fort procés d'industrialització, centrat en sectors com la fusta, fabricació de mobles, materials de construcció i sobretot la confecció de persianes i calçat, que ho han convertit en una ciutat de caràcter més industrial que agrícola.

El seu terme és de 63,5 km², amb una densitat de població de 148,01 hab/km². Un 6,00% de la seva població és de nacionalitat estrangera, sent el col·lectiu forà més important el de britànics (un 45,74% del total d'estrangers).

Evolució demogràfica de Saix
1857 1887 1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 2001 2005 2006 2007
Població 2.952 4.099 4.582 4.403 3.852 4.196 3.795 4.055 4.664 5.655 7.307 8.257 8.570 9.399 9.577 9.716

Administració[modifica | modifica el codi]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Nom de l'alcalde Partit polític
1979 - 1983 Ramón Hurtado Hernández n/d
1983 - 1987 Pedro Barceló Pla PSPV-PSOE
1987 - 1991 Pedro Barceló Pla PSPV-PSOE
1991 - 1995 Juan Gil Martínez EUPV
1995 - 1999 María Frutos Barceló Latorre PP
1999 - 2003 María Frutos Barceló Latorre PP
2003 - 2007 Ana Barceló Chico PSPV-PSOE
2007 - 2011 Ana Barceló Chico PSPV-PSOE
Des del 2011 Vicente Gil Sauco PP

Monuments d'interés[modifica | modifica el codi]

Castell de Saix i ermita de Sant Blai.
Sant Blai, patró de la vila.
  • Castell de Saix: És una de les tres grans fortaleses de la comarca, junt amb els castells de Villena i el de Biar. Formava part de la línia defensiva de fortificacions d'aquesta zona des d'època musulmana. Bàsicament es compon de dues grans torres cúbiques unides per llenços de muralla emmerletats. La base d'una de les torres és possiblement romana, i l'altra, considerada com la de l'Homenatge, és musulmana del segle XII, encara que els seus fonaments són del X.[2]
  • Església de l'Assumpció: És un temple de nau única i amb forma de creu llatina, construït en el segle XVI, d'aquesta època destaquen alguns elements tardogòtics, com la volta de creueria que cobreix la nau. En el segle XVIII se li afegí un revestiment classicista, construint-se una galeria superior, altars per a les capelles i també les capelles dedicades a la Comunió i del Pilar. Dins d'aquesta mescla d'estils, la portada més interessant és la nord, d'estil renaixentista i que remet a la veïna església de Sant Jaume de Villena.[3]

Personatges cèlebres[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Padró municipal a data d'1 de gener de 2013» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 30 desembre 2013. [Consulta: 6 gener 2014].
  2. «Castillo de Sax». A: Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana, 2009. 
  3. «Iglesia de la Asunción (Sax)». A: Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana, 2009. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Saix Modifica l'enllaç a Wikidata