De Viquipèdia

Saix (en castellà Sax) és un municipi del País Valencià situat a la comarca de l'Alt Vinalopó.

Taula de continguts 1 Història 2 Demografia i economia 3 Administració 4 Festes 5 Enllaços externs

[edita] Història

Existeixen restes de poblament i troballes arqueològiques d'origen ibèric i romà. S'ha volgut identificar-la amb la Segisa de Tolomeu, que pertanyia a la regió dels bastetans. Després d'un primer atac fallit de Ramon Folch i Balasc d'Alagon el 1239; a finals del mateix any fou conquistada als musulmans per cavallers aragonesos de l'orde de Calatrava. A ran del tractat d'Almizra passà a dependre del regne de Castella, i el 1262 restà integrat en el senyoriu de Villena en poder de l'infant en Manel. A partir d'eixe moment la seua història roman lligada a la d'aquest senyoriu, convertit en marquesat el 1366. A la mort d'Enric de Villena, Saix, a l'igual que tot el senyoriu es constitueix com a domini de la família Pacheco el 1445, fins que els Reis Catòlics van reincorporar-lo a la Corona el 1480. Per proximitat geogràfica, aquest castell fou peça important en 1707 durant la batalla d'Almansa, ja que s'hi refugiaren els partidaris de la causa borbònica, que resistiren el setge dels austracistes, i que per això reberen de Felip d'Anjou els títols de vila i de "Muy Leal y Noble". Avui el castell ha estat restaurat i s'hi ha instal·lat un Museu Fester, dedicat a les celebracions de Moros i cristians, que s'hi celebren el dia de sant Blai. Abans de pertànyer a la província d'Alacant (1836), depenia de la d'Albacete. La seua població ha passat de 2856 habitants (saixencs) el 1860 a 4.403 el 1910 i s'ha posat en 8.664 en el cens de 2003. Ha experimentat des de mitjan del segle XX un fort procés d'industrialització, centrat en sectors com la fusta, fabricació de mobles, materials de construcció i sobre tot la confecció de persianes i calcer, que l'han convertit en una ciutat de caràcter més industrial que agrícola. El seu terme és de 63,5 km².

[edita] Demografia i economia

La seva població va passar de 2.856 habitants (saixencs) el 1860 a 4.403 el 1910 i va arribar els 9.399 habitants en el cens de 2005. Ha experimentat des de mitjans del segle XX un fort procés d'industrialització, centrat en sectors com la fusta, fabricació de mobles, materials de construcció i sobretot la confecció de persianes i calçat, que ho han convertit en una ciutat de caràcter més industrial que agrícola.

El seu terme és de 63,5 km², amb una densitat de població de 148,01 hab/km². Un 6,00% de la seva població és de nacionalitat estrangera, sent el col·lectiu forà més important el de britànics (un 45,74% del total d'estrangers).

Evolució demogràfica de Saix
	1857	1887	1900	1910	1920	1930	1940	1950	1960	1970	1981	1991	2001	2005	2006	2007
Població	2.952	4.099	4.582	4.403	3.852	4.196	3.795	4.055	4.664	5.655	7.307	8.257	8.570	9.399	9.577	9.716

[edita] Administració

Les eleccions municipals del 2007 les va guanyar el PSPV.

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979

Període	Nom de l'alcalde	Partit polític
1979-1983	Ramón Hurtado Hernández	PSPV-PSOE
1983-1987	Pedro Barceló Pla	PSPV-PSOE
1987-1991	Pedro Barceló Pla	PSPV-PSOE
1991-1995	Juan Gil Martínez	EUPV
1995-1999	María Frutos Barceló Latorre	PP
1999-2003	María Frutos Barceló Latorre	PP
2003-2007	Ana Barceló Chico	PSPV-PSOE
2007-2011	Ana Barceló Chico	PSPV-PSOE

[edita] Festes

Les seves festes majors són les de moros i cristians, de l'1 al 5 de febrer, en honor a Sant Blai.

Altres festes:

• 15 d'Agost; Verge de l'Assumpció (Patrona del poble).

• 8 de Setembre; Verge dels Fruits. Mitjans de Gener; Sant Sebastià.

[edita] Enllaços externs

• Institut Valencià d'Estadística.
• Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.
• Secció "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informació amb consentiment de l'autor.
• Societat Unió Musical i Artística de Saix. Principal entitat musical de Saix.

v • d • e Municipis de l'Alt Vinalopó Beneixama  •  Biar  •  el Camp de Mirra  •  la Canyada  •  Saix  •  les Salines  •  Villena