Sajolida
 |
||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 Satureja montana
|
||||||||||||
|
|
||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||
|
||||||||||||
|
|
||||||||||||
|
Vegeu el text |
||||||||||||
La sajolida és un gènere de plantes amb flor de la família de les labiades.
Taula de continguts |
Descripció [modifica]
Són plantes aromàtiques abundoses a la regió mediterrània. La sajolida de jardí, (Satureja hortensis) és una planta anual i conreada.
La sajolida silvestre o de bosc o herba de les olives, o senyorida[1] (Satureja montana) és una planta de la família de les labiades. És una petita mata de 20 a 40 cm que només és llenyosa a la base. Les flors són blanques o violàcies i floreix d'agost a setembre. En les seves petites fulles hi ha glàndules amb essència. El seu sabor és una mica picant.
La Satureja montana es distribueix en diverses subespècies (ssp montana, ssp innota), aquestes dues principalment a l' interior de Catalunya i nord del País Valencià, i la subespècie obovata. Aquesta darrera és pròpiament "l'herba de les olives", i només es troba al centre i sud del País Valencià en contrades poc plujoses. Viu des del nivell de la mar fins els 1000 metres aproximadament. De distribució mundial exclusiva del nord del Mediterrani (no es troba a l'Àfrica.)
Usos [modifica]
Algunes espècies de sajolida s'han utilitzat tradicionalment per adobar olives.
Per adobar olives, primer es posen les olives en aigua una desena de dies, canviant l'aigua sovint, i després es posen amb aigua i sal i la sajolida.
Espècies [modifica]
N'hi han unes 30 espècies:
- Satureja coerulea
- Satureja cuneifolia
- Satureja hortensis - sajolida de jardí
- Satureja montana - sajolida silvestre, alfàbrega borda
- Satureja rumelica
- Satureja spicigera
- Satureja thymbra
- Satureja viminea
Referències [modifica]
- ↑ «Sajolida». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
Enllaços externs [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sajolida |
