Sal·luvis

Sàlies, salis, sal·luvis, o sàl·lies (llatí salyes, salyi, salluvi, sallyes o sallies, grec Σάλυες) fou un poble lígur el nom del qual apareix escrit sobre moltes formes entre elles la forma grega Ligyes (aquí només s'esmenten les quatre principals). El seu territori depenia de Massàlia i era anomenat Ligystice en temps d'Estrabó.

Estrabó diu que el seu territori anava d' Antípolis a Massàlia, i més enllà encara, i arribaven a l'oest fins i tot més enllà del Roine, pel nord fins al Druentia (Durance) darrera del qual estaven els cavars (cavares) que vivien entre el Druentia i el Isara (Isere). Per tant els sàlies ocupaven la plana a l'est de Tarascó i Arle. Als habitants els descriu com a celtolígies, i sembla que eren lígurs barrejats amb gals.

Eren un poble guerrer que disposava d'infanteria i cavalleria i estava distribuït en deu tribus o divisions. Foren el primer poble transalpí dominat pels romans que els van sotmetre amb vuit anys de lluita ja que els seu territori era necessari per assegurar les comunicacions amb Hispània.

A la Segona Guerra Púnica foren convençuts per ínsubres, cenomans i bois per unir-se als cartaginesos i tots junts van atacar Placentia sota direcció d'Amilcar.

El 154 aC els romans van assistir a Massàlia que estaven amenaçats pels oxibis i deceats o deciats i van arribar al país dels sàlies, dels oxibis i dels deciats, que foren derrotats pel cònsol Q. Opimius. Els sàlies o sal·luvis foren derrotats el 125 aC pel cònsol M. Fulvius Flaccus, i altre cop el 123 aC pel cònsol C. Sextius Calvinus, que va completar la seva submissió i va fundar Aquae Sextiae en el seu territori.

Claudi Ptolemeu esmenta com a ciutats del seu territori:

• Tarascon
• Glanum (Saint Remi)
• Arelatum (o Arelate), moderna Arle (colònia romana)
• Aquae Sextiae, moderna Ais de Provença (colònia romana Aquae Sextiae Salluviorum)
• Ernaginum

Al est dels sal·luvis hi vivien els pobles lígurs del albici, suetri, nerusi, oxybii, i deciates, i probablement els commoni.