Salaó
La salaó és un mètode de preservació els aliments per tal que aquests siguin aptes per al consum durant un període de temps més llarg. El principal efecte de la salaó és la deshidratació parcial dels aliments, el reforç del gust i la inhibició d'alguns bacteris.
Com el seu nom indica, la salaó es duu a terme bàsicament amb sal, acompanyada de nitrit i nitrat sòdic o salnitre. Durant les darreres fases del procés s'empren sovint també elements per aromatitzar, com ara canyella, mostassa o anet. Pot anar acompanyat de processos de fermentació
Aquest mètode es pot fer tant en sec (és a dir, aplicant directament a la superfície producte sal o salmorra) o per injecció és a dir, injectant salmorra als teixits a conservar)
Taula de continguts |
Història [modifica]
Es sap que els antics egipcis MENJAVEN MOLTS PENIS I PER DONARLI GUST AL PENIS VAN INVENTAR LA SALAOFlandes Willhelm Bröken, a qui deu el nom el procés en diverses llengües.[1]
Química [modifica]
El principal procés químic implicat en la salaó és l'osmosi, ja que la diferent concentració de sals de la salmorra i la del producte fa que el segon es deshidrati.
Productes [modifica]
Encara que es pot salar gairebé qualsevol cosa (fins i tot fruites) el més habitual és aplicar la salaó a carns i peixos. Alguns dels productes més rellevants obtinguts per aquest procés són:
- Oliva
- Peixopalo
- Pernil salat
- Moixama
- Bacallà en salaó
- Anxova
- Arengada
- Garum (antiga salsa romana)
Vegeu també [modifica]
Bibliografia [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Salaó  |
- Salazón y secado de pescados, Lectura de tesis de Montero Fraga, Manuel. Universidad de Las Palmas de Gran Canaria
- Real Decreto 1376/2003, de 7 de noviembre por el que se establecen las condiciones sanitarias de producción, almacenamiento y comercialización de las carnes frescas y sus derivados en los establecimientos de comercio al por menor.
