Salari mínim

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

El salari mínim interprofessional (SMI) o quantia retributiva mínima és la mínima retribució que un treballador ha de cobrar per fer una feina d'acord amb les lleis, sigui quina sigui la seva feina, edat o sexe, i tant si és un tipus de treball jornaler, fix, temporal o eventual. És doncs un concepte legal, independent del que les lleis d'oferta i demanda determinarien en un mercat totalment lliure. En general s'expressa en unitats monetàries cobrades netes per dia de treball o per mensualitat, i només en certs casos, com els empleats de la llar, en unitats monetàries per hora de treball. A Espanya actualment el regula el Reial Decret 2030/2009, segons el qual en 2010 és de 21'11 /dia i 633,30 €/mes. Cap treballador pot tenir un salari inferior a aquest sense que els signants del contracte caiguin en un delicte.[1] A la Catalunya Nord (França), el salari minim legal és de 1.343'77 €/mes.[2]

No tots els països tenen lleis que regulen el salari mínim. I no tots els que tenen un salari mínim establert n'asseguren el compliment, en aquests el sou mínim real és de facto menor que el legal a causa dels que no compleixen la llei i no són buscats ni penats per no fer-ho.

Indicador econòmic[modifica | modifica el codi]

A l'Estat espanyol a partir del 2004, i tret de la legislació laboral, l'SMI s'ha substituït per l'IPREM (Indicador Públic de Renda d'Efectes múltiples).

Conseqüències del salari mínim[modifica | modifica el codi]

Si les lleis o convenis són seguits, el salari mínim pot tenir una sèrie d'efectes positius i negatius, sovint contradictoris i susceptibles a interpretacions diferents en funció de l'analista:

Efectes positius[modifica | modifica el codi]

  • Assegurar un mínim poder adquisitiu per a gaudir d'una vida digna a tots els ciutadans que treballin.
  • Assegurar que tots els treballadors puguin mantenir els seus fills menors d'edat, que altrament es veurien obligats a treballar i deixar l'escola.
  • Augmentar de manera indirecta la remuneració de les feines qualificades, un major salari mínim fa augmentar tots els altres.
  • Assegurar un mínim d'ingressos a les arques de l'Estat, ja que aquests són proporcionals al salari dels treballadors.
  • Estimular el consum i la circulació de diners, que requereix un mínim poder adquisitiu dels treballadors.
  • Estimular un creixement econòmic i social basat en la qualitat i no tant en la mà d'obra barata.
  • Evitar l'esclavisme i l'explotació, en forma de feines mal pagades, injustes i abusives.

Efectes negatius[modifica | modifica el codi]

  • Moderació dels beneficis econòmics nets dels empresaris a la partida de costos laborals.
  • Risc de deslocalització d'empreses o alguns dels seus serveis (call center, fàbriques, etc.) a països amb menor salari mínim, si cap mesura legal ho prohibeix. Filosofia pago menys als meus empleats i la diferència me la quedo jo del propietari de l'empresa.
  • Menor incentiu de certs treballadors poc qualificats per formar-se de manera continuada, si les feines més qualificades no apugen els seus salaris respecte del mínim. Filosofia de per a cobrar el mateix, prefereixo treballar menys. (Vegeu mileurisme)

Salaris mínims a altres països[modifica | modifica el codi]

A la Unió Europea (UE), en 2008, el majors salari mínim era el de Luxemburg, de 1.610 €/Mes, mentre qua a Espanya era de 600 €/Mes i a Grècia de 681 €/Mes. Els països fundadors de la UE, els països nòrdics i els escandinaus tenien ja aleshores un salari mínim mensual que superava àmpliament els mil euros (per exemple, Irlanda: 1.462 €, Holanda: 1.357 €, Bèlgica: 1.336 €, França: 1.321 €) mentre que els més nous països adscrits a la UE eren els que encara els tenien més baixos (per exemple, a Romania era de 137 € i a Bulgària de 112 €). Polònia, adscrit una mica abans però després d'Espanya, tenia un salari mínim mensual de 334 €.[3]

L'evolució interanual (augment) del salari mínim portuguès i espanyol al segle XXI, i des de la seva entrada a la UE, és inferior a la de tots els antics països membres, cosa que, junt amb una base ja molt inferior al moment d'entrada a la UE, explica els menors salaris actuals. De fet, tot i que Espanya va subscriure en 1985 la Carta Social Europea (CSE) per la qual es comprometia a augmentar el salari mínim fins a equiparar-lo al 60% del salari mitjà.[3] A Espanya, en 2010, el salari brut mig és de 21.500 euros anuals,[4] o 1.792 euros mensuals, i el 60% d'aquest salari és de 1.075 €/Mes. Hauria d'augmentar-se gairebé un 59% el salari mínim espanyol actual, de 633,3 €/mes, perquè fos de 1.075 €/mes.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Salari mínim Modifica l'enllaç a Wikidata