Salassis

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Els salassis (llatí salassi, grec Σαλασσοί) foren una poderosa tribu alpina del nord d'Itàlia que vivien a la moderna Vall d'Aosta, antiga Durias o Dora Baltea. Al seu territori hi havia els passos de muntanya del Petit i del Gran Sant Bernat; per un d'aquests se suposa que Anníbal va entrar a Itàlia. No és clar si eren gals o lígurs, però aquesta segona possibilitat és la més factible.

Apareixen per primer cop el 143 aC, quan foren atacats pel cònsol Api Claudi, que fou derrotat i va perdre cinc mil homes. En un segon atac Claudi va matar cinquanta mil salassis (xifra probablement exagerada) i va reclamar els honors del triomf.

Els salassis van esdevenir tributaris de Roma, però algunes vegades apareixen en guerra contra la república, revoltats obertament o atacant caravanes romanes o les tropes que passaven pel seu país.

El 100 aC els romans van establir la colònia d'Eporedia (moderna Ivrea) a l'entrada de la vall, que per un temps va patir les incursions dels salassis. Encara en temps de Cèsar els salassis van atacar el seu comboi. Dècim Brut, en el seu camí cap a la Gàl·lia després de la batalla de Mutina, va haver de comprar el dret de pas per una quantitat alta de diners. El 35 aC estaven altre cop revoltats i Antistius Vetus els va combatre; el 34 aC foren sotmesos per Valerius Messala, però més tard es van tornar a revoltar i fou enviat contra ells Terenci Varro (25 aC), que els va derrotar i va vendre la major part del poble com esclaus (36.000 persones, de les quals 8.000 eren guerrers).

Eliminats els salassis, es va establir la colònia d'Augusta Pretòria (Praetoria Augusta, Aosta) i es va construir una via romana a través de la vall. Els salassis com a poble ja no tornen a ser esmentats.