Salatiel

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Segons l'Antic Testament, Salatiel o Xealtiel (en hebreu שְׁאַלְתִּיאֵל בן-יהויכין Shə’altî’ēl ben Yehoyakhin) fou el fill primogènit del rei de Judà Jeconies, que fou deportat a Babilònia per Nabucodonosor II.

El seu avi Joiaquim era rei de Judà amb el permís de Babilònia, que havia ocupat el regne. Un dia es va rebel·lar però fou aplastat per l'exèrcit de Nabucodonosor II.

Aleshores, el tron fou ofert al príncep hereu Jeconies a canvi d'una promesa de no-sublevació. Les tropes babilòniques van saquejar Jerusalem poc després i es van produir enfrentaments entre els soldats i la població que acabaren quan Nabucodonosor II va decidir deportar a Babilònia disset mil jueus: el rei Jeconies i tota la família reial, tots els oficials i tots els notables, els artesans i els serrallers, els guerrers experimentats i els homes sabis. Tan sols a la gent més pobra se li va permetre quedar-se a les seves llars.

D'aquesta manera, Salatiel, príncep hereu del regne de Judà visqué a Babilònia en condicions pèssimes durant els trenta-set anys que el seu pare Jeconies fou tancat al calabós.

Segons els Evangelis, Salatiel fou pare de Zorobabel. En canvi, en el Llibre de les Cròniques, Zorobabel seria fill de Pedaià i, per tant, nebot de Salatiel.

Alguns estudiosos de la Bíblia opinen que la confusió prové del fet que, tal com era costum en l'antiguitat, un home es casava amb la viuda el seu germà. Segons la Bíblia, Pedaià es va casar amb la vídua del seu germà Salatiel i adoptaria Zorobabel com a fill seu.