Salem (Vall d'Albaida)
|
|||
| Localització | |||
|
|||
| Municipi de la Vall d'Albaida | |||
| Estat • Com. autònoma • Província • Comarca • Mancomunitat • Partit judicial |
Regne d'Espanya País Valencià Província de València Vall d'Albaida Manc. de la Vall d'Albaida Ontinyent |
||
| Gentilici | Salemer, salemera | ||
| Predom. ling. | Valencià | ||
| Superfície | 8,6 km² | ||
| Altitud | 350 msnm | ||
| Població (2012[1]) • Densitat |
464 hab. 53,95 hab/km² |
||
| Coordenades | 38° 51′ 12″ N, 0° 22′ 51″ O / 38.85333,-0.38083Coord.: 38° 51′ 12″ N, 0° 22′ 51″ O / 38.85333,-0.38083 | ||
| Distàncies | 79,9 km de València 29,8 km de Ontinyent |
||
| Organització Nuclis Ajuntament • Batlle: |
1 3 PSPV, 3 PP i 1 BNV Fernando Hernández Orts (PP) |
||
| Festes majors | De l'11 al 14 de setembre | ||
| Patró/Patrons | Sant Miquel | ||
| Web | |||
Salem és un municipi valencià situat a la comarca de la Vall d'Albaida.
Taula de continguts |
Geografia [modifica]
El municipi de salem es troba emplaçat a una foia, la Foia de Salem, a l'obria del Benicadell i rodejada completament per muntanyes. La foia de Salem s'alça entre els 350 i els 400 metres d'altitud sobre el nivell de la mar. Els àrabs l'anomenaren Halqa, que significa "el Redolí", fent referència al cercle de muntanyes, d'on també ve el nom de la font i l'alqueria musulmana d'Elca.
El sòl agrícola de la foia és de margues miocèniques (tap blanc) i està drenat per barrancs, com els de l'Arcada, Salem, el Castellar o el Llom. El terreny muntanyenc és de pedra calcària. Destaquen en ell les elevacions de l'alt de la Carena (779 m) i l'alt de Marjalets (840 m), que s'endinsen en la vall cap al Ràfol de Salem (serra dels Marjalets-serreta del Ràfol) i unes altres mirant cap a Castelló de Rugat: la Barcella i les Penyes Blanques.
Límits [modifica]
El terme municipal limita amb els de Beniatjar, Castelló de Rugat i el Ràfol de Salem (a la mateixa comarca); i amb Beniarrés i l'Orxa (a la comarca del Comtat).
Accés [modifica]
La comunicació de Salem amb la resta de la Vall d'Albaida es realitza pel Planet, l'únic punt on s'obri l'anell de muntanyes. La comunicació amb la veïna vall de l'Orxa i el Comtat, es realitza pel port de Salem (595 m), millorat per una carretera del segle passat.
Des de València, prendrem l'A-7 (pel corredor interior), ens desviarem a l'altura de Xàtiva per l'autovia CV-40 (Autovia de les Comarques Centrals) i prendrem l'eixida 11 per a adreçar-nos a la CV-60, arribar a Castelló de Rugat i prendre la CV-614.
Història [modifica]
Les restes arqueològiques més antics que es coneixen en aquest terme s'han trobat en la Cova del Frontó, situada en la lloma del mateix nom i corresponen a un soterrament col·lectiu de la Primera Edat dels Metalls, pertanyent a la cultura eneolítica. En l'Avenc de Salem s'han trobat fragments de ceràmica romana d'època tardana i de temps medievals.
Històricament, Salem ha pertangut al Marquesat de Bèlgida.
Demografia [modifica]
| 1990 | 1992 | 1994 | 1996 | 1998 | 2000 | 2002 | 2004 | 2006 | 2007 | 2008 |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 504 | 473 | 473 | 471 | 469 | 468 | 477 | 482 | 477 | 482 | 476 |
Economia [modifica]
Dintre del cultiu de secà es troben la vinya, els fruiters i la resta es destina a prades i altres cultius. En regadiu hi ha fruiters i hortalisses. També existeix ramaderia porcina i avícola.
En el terme hi ha jaciments de pedra calcària, caolí i sílice.
Actualment l'agricultura ha passat a ser una tasca secundària a causa de la nombrosa indústria. Predomina la indústria del calçat i la tèxtil. Però en els darrers anys s'ha establert una important multinacional del sector dels refrescs que actualment és el principal motor econòmic local. L'empresa Font-Salem (de la multinacional Damm) dóna treball a vora 400 empleats i es dedica a la producció d'aigua mineral, cervesa i refrescos.
D'aquesta manera, Salem s'ha convertit en un dels municipis més industrialitzats de la comarca.
Administració [modifica]
| Període | Nom de l'alcalde | Partit polític |
|---|---|---|
| 1979 - 1983 | ||
| 1983 - 1987 | Vicente Escuder Cortell | PSPV |
| 1987 - 1991 | Vicente Escuder Cortell | PSPV |
| 1991 - 1995 | Vicente Escuder Cortell | PSPV |
| 1995 - 1999 | Vicente Escuder Cortell | PSPV |
| 1999 - 2003 | Vicente Escuder Cortell | PSPV |
| 2003 - 2007 | Vicente Escuder Cortell | PSPV |
| 2007 - 2011 |
Mª Teresa Espí Boscà |
PSPV |
| Des del 2011 | Fernando Hernández Orts | PP |
A les eleccions municipals del 2007, el partit més votat tornà a ser el PSPV, però amb el mateix nombre de regidors que el PP (3), sense aconseguir d'aquesta manera la majoria absoluta. Aconseguí fer-se amb la batllia amb el vot de l'únic regidor del BLOC, sent nomenada alcaldessa Mª Teresa Espí.
El 4 de febrer de 2009 es formalitzà la moció de censura contra l'equip de govern. Cal assenyalar que PP i BLOC formaven part de l'antic govern. Amb l'acord dels regidors del PP i BLOC, es va anomenar com a nou alcalde el popular Fernando Hernández [2]
Monuments [modifica]
- Església de Sant Miquel. Edifici classicista del segle XIX, amb planta de creu llatina i 6 altars laterals. El campanar presenta una decoració austera, amb huit pilastres llises i xapitells. L'obra és del frare Vicent Cuenca. Conserva alguns elements de l'antic edifici i existeix una representació d'aquest al consistori.
- Neveres monumentals. Al terme municipal es troben algunes d'aquestes neveres del s. XVIII, com són la del Castellet o el Mig-Almud, que és un pou d’11,40 metres de diàmetre, i la del Paller o la Barcella, que fa 11 m. de diàmetre.
- Castell de Barcella. Fortalesa islàmica menuda, lloc ocasional de talaia de vigilància i lloc de senyals en els segles XI-XIII. És molt probable que s'edificara quan el el Cid dominava la serra de Benicadell: nomenada com la Peña Cadiella del Cantar de Mío Cid.
- Molí de Salem. Pròxim a la font del Cantal, l'origen del qual no es coneix (encara que en època morisca ja es tenen referències). L'aspecte actual es deu a les reformes del segle XVII i XIX. Prop es conserva un pont medieval de mig punt.
Festes i tradicions [modifica]
Les Festes patronals se celebren de l'11 al 14 de setembre en honor al Crist de la Pau, a Sant Miquel i a Sant Roc.
Referències [modifica]
- ↑ «Padró municipal a data d'01-01-2012» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 02-01-2013. [Consulta: 23-01-2013].
- ↑ http://www.levante-emv.com/secciones/noticia.jsp?pRef=2009020500_12_551847__COMARCAS-Bloc-poder-Salem
Enllaços externs [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Salem |
- Institut Valencià d'Estadística
- Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.
- Web oficial de l'Ajuntament de Salem
- Web de Font Salem S.A.
- La senda dels nevaters PRV-122
- País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez
|
|||||
 |
Aquest article del País Valencià necessita una imatge. Afegiu-ne una o carregueu-la. |
