Saliva

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 12:05, 12 abr 2016 amb l'última edició de General Basset (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.

La saliva és un líquid de la cavitat bucal, produït per les glàndules salivals, transparent, de viscositat variable, compost principalment per aigua, sals minerals i algunes proteïnes.

S'estima que la boca està humitejada per la producció d'entre un i dos litres de saliva al dia, i durant la vida d'una persona se'n generen uns 38.000. Aquesta quantitat de saliva és variable, ja que va disminuint amb l'edat i a causa de diferents tractaments. La producció de saliva està relacionada amb el cicle circadiari, de tal manera que a la nit se'n segrega una quantitat mínima de saliva; a més, la seva composició varia en funció dels estímuls (com l'olor o la visió del menjar) augmentant -per exemple- el pH davant d'aquests estímuls (quan en condicions normals és de 6 a 7). És segregada per les glàndules salivals majors (paròtida, sublingual i submaxil·lar) i menors. La disminució de saliva s'anomena hiposalivació, mentre que la sensació de sequedat bucal s'anomena xerostomia, la producció excessiva sialorrea.

Composició de la saliva

La composició és, similar a la del plasma. Està composta per:

  • Aigua: Representa un 99,5% del seu volum, en la qual s'hi dissolen el 0,5% restant format per sals minerals com ions de sodi, potassi, clor, bicarbonat i fosfats. L'aigua permet que els aliments es dissolguin i es percebi el seu sabor en el sentit del gust.
  • Ions de clorur: Activen l'amilasa salival o ptialina.
  • Bicarbonat i fosfat: Neutralitzen el pH dels aliments àcids i de la corrosió bacteriana.
  • Mucus: Lubrica la bola alimentària per facilitar la deglució i que pugui avançar al llarg del tub digestiu, sense fer-lo malbé.
  • Lisozim: És una substància antimicrobiana que destrueix els bacteris continguts en els aliments, protegint part de les dents de la càries i de les infeccions.
  • Enzims: Com la ptialina, que és una amilasa que hidrolitza el midó parcialment en la boca, començant la digestió dels hidrats de carboni.
  • Estaterina: Amb un extrem aminoterminal molt àcid, que inhibeix la precipitació de fosfat càlcic a l'unir-se als cristalls de hidroxiapatita. A més a més, també té una funció antibacteriana i antifúngica.
  • Altres substàncies: Com ara immunoglobulines específiques, transferrina i lactoferrina.

Funcions de la saliva

  • Protectora de l'esmalt: funcions de defensa, lubricació i regulació del pH.
  • Reparadora: afavorir la mineralització.
  • Digestiva: per l'efecte dels enzims ja esmentats.
  • Important en l'expressió oral.
  • Manté l'equilibri hídric.
  • Capacitat tamponadora del medi: neutralitza el medi àcid produït en les menjades. Si es produeix un pH àcid es provoca la desmineralització de l'esmalt, mentre que si es produeix un pH bàsic, s'acumula tosca.

Vegeu també

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Saliva