Salmó europeu

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Salmo salar
Atlantischer Lachs.jpg
Salmo salar GLERL 1.jpg
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Actinopterygii
Ordre: Salmoniformes
Família: Salmonidae
Gènere: Salmo
(Linnaeus, 1758)[1]
Espècie: S. salar
Nom binomial
Salmo salar
(Linnaeus, 1758)[2]
Sinònims
  • Salmo brevipes (Smitt, 1882)
  • Salmo caerulescens (Schmidt, 1795)
  • Salmo goedenii (Bloch, 1784)
  • Salmo hamatus (Cuvier, 1829)
  • Salmo hardinii (Günther, 1866)
  • Salmo nobilis (Olafsen, 1772)
  • Salmo ocla (Nilsson, 1832)
  • Salmo renatus (Lacépède, 1803)
  • Salmo rilla (Lacépède, 1803)
  • Salmo salar brevipes (Smitt, 1882)
  • Salmo salar europaeus (Payne, Child & Forrest, 1971)
  • Salmo salar lacustris (Hardin, 1862)
  • Salmo salar ouananiche (McCarthy, 1894)
  • Salmo salar saimensis (Seppovaara, 1962)
  • Salmo salar sebago (Girard, 1853)
  • Salmo salmo (Valenciennes, 1848)
  • Salmo salmulus (Walbaum, 1792)
  • Salmo sebago (Girard, 1853)
  • Trutta relicta (Malmgren, 1863)
  • Trutta salar (Linnaeus, 1758)[3]
Un salmó europeu en un aquari de Noruega
Un Salmo salar en un pas per a salmons a Matane, Quebec
Larva de Salmo salar
Exemplar juvenil
Dibuix dels anys 20, de l'enciclopèdia Pieni Tietosanakirja
Salmó atlàntic pescat en un llac de Schleswig-Holstein
Dibuix de Salmo salar
Dibuix de Salmo salar

Salmo salar és una espècie de peix de la família dels salmònids i de l'ordre dels salmoniformes.

Morfologia[modifica | modifica el codi]

Alimentació[modifica | modifica el codi]

Els individus joves mengen principalment insectes aquàtics (plecòpters, tricòpters i quironòmids),[8] mol·luscs, crustacis i peixos.[9] Els adults, quan són a la mar, es nodreixen de calamars, gambes i peixos, mentre que aquells que són més grossos s'alimenten d'arengs, d´Alosa pseudoharengus, d'esperlans, de capelins (Mallotus villosus), de verats petits, d'ammodítids i de bacallans petits.[10] Els adults que es troben en aigua dolça i que s'estan acostant a la fase de reproducció no s'alimenten.[11][9]

Depredadors[modifica | modifica el codi]

És depredat per Salmo trutta trutta (a Rússia i els Estats Units), Thymallus thymallus (Rússia), Gadus morhua (Canadà), Esox lucius (Rússia), Salvelinus fontinalis (Estats Units), Petromyzon marinus (Escòcia), Mergus merganser (Noruega), Uria aalge (Canadà), Morus bassanus (Canadà),[12] Lutra lutra (Escòcia), Halichoerus grypus (Escòcia), Phoca vitulina (Escòcia) i Tursiops truncatus (Escòcia).[13][14]

Hàbitat[modifica | modifica el codi]

Viu a zones d'aigües dolces, salobres i marines de clima temperat (2 °C-9 °C)[15] fins a una fondària de 210 m, tot i que, normalment, ho fa fins als 10.[7]

Distribució geogràfica[modifica | modifica el codi]

Es troba a les conques fluvials costaneres des del nord del Quebec (Canadà) i Connecticut (Estats Units)[16] fins a l'Argentina,[17] i des dels països bàltics fins a Portugal. N'hi ha poblacions sense sortida al mar a Rússia, Finlàndia, Suècia, Noruega[18] i Nord-amèrica.[19][7]

Longevitat[modifica | modifica el codi]

Pot arribar a viure 13 anys.[20]

Costums[modifica | modifica el codi]

És actiu durant el dia.[7]

Interès gastronòmic[modifica | modifica el codi]

Es comercialitza fresc, en salaó, fumat i congelat. Es menja al vapor, fregit, rostit o cuinat al microones o al forn.[21]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Linnaeus, C. 1758. Systema Naturae, Ed. X. (Systema naturae per regna tria naturae, secundum classes, ordines, genera, species, cum characteribus, differentiis, synonymis, locis. Tomus I. Editio decima, reformata.) Holmiae. Systema Nat. ed. 10 v. 1. i-ii + 1-824.
  2. Linnaeus, C. 1758. Systema Naturae, Ed. X. (Systema naturae per regna tria naturae, secundum classes, ordines, genera, species, cum characteribus, differentiis, synonymis, locis. Tomus I. Editio decima, reformata.) Holmiae. Systema Nat. ed. 10 v. 1: i-ii + 1-824.
  3. Catalogue of Life (anglès)
  4. Robins, C.R. i G.C. Ray, 1986. A field guide to Atlantic coast fishes of North America. Houghton Mifflin Company, Boston, Estats Units. 354 p.
  5. Daymond, J.R., 1963. Family Salmonidae. Sears Found. Mar. Res. Mem. 1(3):457-546.
  6. Rochard, E. i P. Elie, 1994. La macrofaune aquatique de l'estuaire de la Gironde. Contribution au livre blanc de l'Agence de l'Eau Adour Garonne. p. 1-56. A J.-L. Mauvais i J.-F. Guillaud (eds.) État des connaissances sur l'estuaire de la Gironde. Agence de l'Eau Adour-Garonne, Éditions Bergeret, Bordeus, Estat francès. 115 p.
  7. 7,0 7,1 7,2 7,3 FishBase (anglès)
  8. Scott, W.B. i M.G. Scott, 1988. Atlantic fishes of Canada. Can. Bull. Fish. Aquat. Sci. 219: 731 p.
  9. 9,0 9,1 Rochard, E. i P. Elie, 1994.
  10. Scott, W.B. i M.G. Scott, 1988.
  11. Billard, R. 1997 Les poissons d'eau douce des rivières de France. Identification, inventaire et répartition des 83 espèces. Lausanne, Delachaux & Niestlé, 192p.
  12. Montevecchi, W.A., D.K. Cairns i R.A. Myers, 2002. Predation on marine-phase Atlantic salmon (Salmo salar by gannets (Morus bassanus) in the northwest Atlantic. Can. J. Fish. Aquat. Sci. 59:602-612.
  13. Santos, M.B., G.J. Pierce, R.J.I.A.P. Patterson, H.M. Ross i E. Mente, 2001. Stomach contents of bottlenose dolphins (Tursiops truncatus) in Scottish waters. J. Mar. Ass. U.K. 81:873-878.
  14. FishBase (anglès)
  15. Drummond Sedgwick, S., 1982. The salmon handbook: the life and cultivation of fishes of the salmon family. Andre Deutsch Ltd., Londres, Gran Bretanya, 247 p.
  16. Page, L.M. i B.M. Burr, 1991. A field guide to freshwater fishes of North America north of Mexico. Houghton Mifflin Company, Boston, Estats Units. 432 p.
  17. López, H.L., R.C. Menni i A.M. Miguelarena, 1987. Lista de los peces de agua dulce de la Argentina. Biología Acuática Núm. 12, 50 p. (Instituto de Limnología "Dr. Raúl A. Ringuelet").
  18. Kazakov, R.V., 1992. Distribution of Atlantic salmon, Salmo salar L., in freshwater bodies of Europe. Aquacult. Fish. Manage. 23(4):461-475.
  19. Scott, W.B. i E.J. Crossman, 1973. Freshwater fishes of Canada. Bull. Fish. Res. Board Can. 184:1-966.
  20. Flower, S.S., 1935. Further notes on the duration of life in animals. I. Fishes: as determined by otolith and scale-readings and direct observations on living individuals. Proc. Zool. Soc. London 2:265-304.
  21. Frimodt, C., 1995. Multilingual illustrated guide to the world's commercial coldwater fish. Fishing News Books, Osney Mead, Oxford, Anglaterra. 215 p.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Alegre, M., J. Lleonart i J. Veny, 1992. Espècies pesqueres d'interès comercial. Nomenclatura oficial catalana. Departament de Cultura, Generalitat Catalunya, Barcelona, Països Catalans.
  • Bolla, S., 1987. Cytogenetics studies in Atlantic salmon and rainbow trout embryos. Hereditas 106:11-17.
  • Buck, R.J.G. i D.W. Hay, 1984. The relation between stock and progeny of Atlantic salmon Salmo salar L., in a Scottish stream. J. Fish Biol. 23:1-11.
  • Carlander, K.D., 1969. Handbook of freshwater fishery biology, volume 1. The Iowa State University Press, Ames. Iowa.
  • Dorofeeva, E. A., 1998: Systematics and distribution history of European salmonid fishes of the genus Salmo. Voprosy Ikhtiologii v. 38 (núm. 4): 437-447. (En rus, traducció a l'anglès al Journal of Ichthyology v. 38 (núm. 6):419-429).
  • Elson, P.F., 1975. Atlantic salmon rivers smolt production and optimal spawning, an overview of natural production. International Atlantic Salmon Foundation Special Publication Series 6:96-119.
  • Elvira, B., 1996. Endangered freshwater fish of Spain. p. 55-61. A. Kirchhofer i D. Hefti (eds), a Conservation of Endangered Freshwater Fish in Europe. Birkhäuser Verlag, Basilea, Suïssa.
  • Eschmeyer, William N.: Genera of Recent Fishes. California Academy of Sciences. San Francisco, Califòrnia, Estats Units. iii + 697. ISBN 0-940228-23-8. Any 1990.
  • Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, núm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califòrnia, Estats Units. 2905. ISBN 0-940228-47-5.
  • García-Vazquez, E., A.R. Linde, G. Blanco, J.A. Sánchez, E. Vásquez i J. Rubio, 1988. Chromosome polymorphism in farm fry stocks of Atlantic salmon from Asturias. J. Fish Biol. 33:581-587.
  • Garcia-Vasquez, E., P. Moran, A.R. Linde, A.M. Pendas i J.I. Izquerdo, 1995. Evolution of chromosome polymorphic patterns in salmonids: within-generation variation with ageing. Aquaculture 132(3-4):233-237.
  • Grammeltvedt, A.F., 1975. Chromosomes of salmon (Salmo salar) by leucocyte culture. Aquaculture 5(2):205-209.
  • Hartley, S.E. i M.T. Horne, 1984. Chromosome relationships in the genus Salmo. Chromosoma 90: 229-237.
  • Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts (Estats Units), 1997.
  • Moyle, P. i J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edició, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000. ISBN 0-13-011282-8.
  • Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edició. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
  • Phillips, R.B. i P.E. Ihssen, 1985. Chromosome banding in salmonid fish: Nucleolar organizer regions in Salmo and Salvelinus. Canad. J. Genet. Cytol.. 27():433-440.
  • Roberts, F.L., 1970. Atlantic salmon (Salmo salar) chromosomes and speciation. Trans. Am. Fish. Soc. 93:105-111.
  • Salminen, M., E. Erkamo i J. Salmi, 2001. Diet of post-smolt and one-sea-winter atlantic salmon in the Bothnian sea, northern Baltic. J. Fish Biol. 58(1):16-35.
  • Talbot, C. i P.J. Higgins, 1982. Observations on the gall bladder of juvenile Atlantic salmon Salmo salar L. in relation to feeding. J. Fish Biol. 21:663-669.
  • Tessier, N., L. Bernatchez, P. Presa i B. Angers, 1995. Gene diversity analysis of mitochondrial DNA, microsatellites and allozymes in landlocked Atlantic salmon. J. Fish Biol. 47 (Suppl. A):156-163.
  • Thorpe, J.E., 1977. Bimodal distribution of length of juvenile Atlantic salmon (Salmo salar L.) under artificial rearing conditions. J. Fish Biol. 11(1977):175-184.
  • Thorpe, J.E. i L. Stradmeyer, 1995. The Atlantic salmon. p. 79-114. A J.E. Thorpe, G.A.E. Gall, J.E. Lannan i C.E. Nash (eds.) Conservation of fish and shellfish resources: Managing Diversity. Academic Press Limited, Londres.
  • Thurow, F., 1973. Growth parameters of Baltic salmon (Salmo salar L.). Ber. Dtsch. Wiss. Kom. Meeresforsch. 22(4):445-451.
  • Vasil'ev, V.P., 1980. Chromosome numbers in fish-like vertebrates and fish. J. Ichthyol. 20(3):1-38.
  • Verspoor, E. i E. McCarthy, 1997. Genetic divergence at the NAD+-dependent malic enzyme locus in Atlantic salmon from Europe and North America. J. Fish Biol. 51:155-163.
  • Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edició, Londres: Macdonald. Any 1985. ISBN 0-356-10715-9.
  • Winkler, H.M., K. Skora, R. Repecka, M. Ploks, A. Neelov, L. Urho, A. Gushin i H. Jespersen, 2000. Checklist and status of fish species in the Baltic Sea. ICES CM 2000/Mini:11, 15 p.
  • Woznicki, P. i M. Jankun, 1994. Chromosome polymorphism of Atlantic salmon (Salmo salar) from the river Dzwina, Baltic Sea basin: arm length and NOR location variation of the eigth chromosome. Can. J. Zool. Rev. Can. Zool. 72(2):364-367.
  • Yearsley, G.K., P.R. Last i G.B. Morris, 1997. Codes for Australian Aquatic Biota (CAAB): an upgraded and expanded species coding system for Australian fisheries databases. CSIRO Marine Laboratories, Report 224. CSIRO, Austràlia.
  • Zadorina, V.M., 1989. Importance of adult insects in the diet of young trout and salmon. J. Ichthyol. 29(1):49-55.
  • Zelinskiy, Y.P. i I.M. Medvedeva, 1985. Analysis of chromosomal variability and polymorphism in Atlantic salmon, Salmo salar, of Lake Onega. J. Ichthyol. 25:70-77

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Salmó europeu
Wikispecies-logo-en.png
Podeu veure l'entrada corresponent d'aquest tàxon, clade o naturalista dins el projecte Wikispecies.