Salman Rushdie

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Salman Rushdie
Salman Rushdie in New York City 2008.jpg
L'escriptor fotografiat a Nova York el 2008.
Naixement 19 de juny de 1947 (1947-06-19) (66 anys)
Mumbai, Índia
Activitat Escriptor
Nacionalitat Índia Índia
Gèneres Realisme màgic, sàtira, postcolonialisme

Sir Salman Rushdie Kt. FRSL (de nom original Ahmed Salman Rushdie, va néixer el 19 de juny de 1947, a Mumbai, Índia) és un escriptor i assagista britànic. El seu estil ha estat comparat amb el realisme màgic llatinoamericà, i la major part de les seves obres de ficció estan ambientades al Subcontinent indi.

Les seves dues novel·les més famoses són Fills de la mitjanit (Midnight's Children) i Els versos satànics (The Satanic Verses).

Biografia[modifica | modifica el codi]

Nascut i criat a Bombai es va traslladar en la seva joventut al Regne Unit, i va estudiar al col·legi Rugby School de Warwickshire, i al King's College de la Universitat de Cambridge.

En l'actualitat, és ciutadà britànic. Al 2004, es va casar per quarta vegada amb la coneguda model i actriu índia Padma Lakshmi.

A l'article "El problema de la religió", publicat al diari "El País", va escriure que "mai em vaig considerar un escriptor preocupat per la religió, fins que una religió va començar a perseguir-me" i va esmentar no només a l'integrisme islàmic com a problema sinó també al fanatisme cristià encarnat en la figura de Tony Blair, i en el govern nord-americà de George W. Bush. A més, s'ha mostrat en contra de la llei que prohibeix "la incitació a l'odi religiós", per considerar-la extremadament restrictiva i contrària a la llibertat d'expressió. Malgrat ser votant del laborisme, s'ha referit a Blair com un president autoritari.

Per altra banda, Rushdie ha assenyalat que una societat lliure i civilitzada hauria de ser jutjada per la seva disposició a acceptar la pornografia, i que la seva situació en la cultura musulmana (censurada i prohibida en diversos països) és el resultat de la segregació de sexes.

És l'actual president del PEN Club nord-americà, associació d'escriptors pertanyent a PEN internacional.

Obra[modifica | modifica el codi]

La seva carrera literària va començar al 1975 amb Grimus, un relat fantàstic, parcialment de ciència-ficció, que no va tenir gaire èxit. La seva següent obra, no obstant això, ho catapultaria a la fama. Al 1980, la novel·la Fills de la mitjanit, una de les obres de ficció en anglès més importants i conegudes del segle XX, va marcar una fita en la narrativa índia en llengua anglesa i li va valer el Premi Booker, el premi literari més prestigiós del Regne Unit, a l'any 1981. En 1993, aquesta obra va ser premiada amb l'anomenat Booker of Bookers, premi concedit al millor de tots els llibres guardonats amb el Premi Booker en els seus primers 25 anys d'existència. Fills de la mitjanit és considerada per molts com la millor obra de Rushdie fins a la data, i una de les grans obres de la literatura universal.

Fills de la mitjanit narra la història d'un nen amb poders paranormals que neix precisament a la mitjanit del 15 d'agost de 1947, al moment exacte de la independència de l'Índia i Pakistan. El llibre va provocar una certa controvèrsia a l'Índia per contenir referències considerades despectives cap a la llavors Primera Ministra Indira Gandhi.

Després de Fills de la Mitjanit, Rushdie va escriure una novel·la curta, "Vergonya" (Shame), a la qual reflecteix la convulsió política al Pakistan, basant els seus personatges principals en les figures de Zulfikar Ali Bhutto i del General Muhammad Zia-ul-Haq. Aquesta novel·la incideix en l'estil de realisme màgic que caracteritzava a Fills de la mitjanit.

Al 1987 publica The Jaguar Smile: A Nicaraguan Journey, un llibre de viatges sobre Nicaragua. Dos anys després, al 1989, publica la novel·la Els versos satànics, obra que li valdria una condemna de mort en un edicte religiós, o fàtua, emès per l'Aiatol·là Ruhol·lah Khomeini, pel suposat contingut blasfem del llibre.

Al 1990, publica Harun i el mar de les històries (Haroun and the Sigui of Stories), obra alegòrica que tracta els problemes socials del subcontinent indi. A aquesta obra li seguirien el llibre de relats Est, oest (East, West) al 1994, i les novel·les L'últim sospir del moro (The Moor's Last Sigh), Premi Aristeion al 1995, La terra sota els seus peus (The Ground beneath her Feet) al 1999, i Fúria (Fury) a l'any 2001.

El 6 de setembre de 2005 es va publicar la seva novel·la Shalimar el Pallasso (Shalimar the Clown).

Els versos satànics[modifica | modifica el codi]

La publicació d'Els versos satànics el setembre del 1988 va provocar una controvèrsia immediata en el món musulmà a causa de la suposada irreverència amb que es tracta a la figura del profeta Mahoma. L'Índia va prohibir el llibre el 5 d'octubre i Sud-àfrica el va prohibir el 24 de novembre. Al cap de diverses setmanes, el Pakistan, l'Aràbia Saudita, Egipte, Somàlia, Bangla Desh, el Sudan, Malàisia, Indonèsia i el Qatar també havien prohibit el llibre. El 12 de febrer de 1989, cinc persones van ser abatudes pels trets de la policia durant una protesta contra el llibre a Islamabad.

El 14 de febrer de 1989, un edicte religiós, o fàtua, instant a l'execució de l'escriptor va ser llegit a Ràdio Teheran per l'aiatol·là Ruhol·lah Khomeini, el líder religiós de l'Iran. L'edicte acusava al llibre de "blasfèmia contra l'islam". A més, Khomeini va acusar a Rushdie del pecat d'apostasia, l'abandó de la fe islàmica que segons els hadits, o tradicions del profeta, ha de castigar-se amb la mort. L'acusació d'apostasia es va deure al fet que Rushdie, a través de la novel·la, afirmava ja no creure en l'islam[Quan?]. Khomeini també va fer una crida a l'execució d'aquells editors que publiquessin el llibre coneixent els seus continguts.

El 24 de febrer, Khomeini va oferir una recompensa de tres milions de dòlars nord-americans per la mort de Rushdie. Rushdie passaria anys vivint amagat sota protecció britànica.

També el músic Yusuf Islam (Cat Stevens), es va expressar públicament a favor de la fàtua en una entrevista a la televisió britànica.[Quan?]

El 1990, Rushdie va publicar un assaig titulat In Good Faith ("De bona fe") per a tranquil·litzar als seus crítics i va afirmar el seu respecte per l'islam. Malgrat això, les autoritats religioses iranianes no van anul·lar la fàtua. Encara que Rushdie ha fet altres declaracions públiques en defensa del seu llibre i negant que aquest insulti a l'islam, certs musulmans encara consideren vàlid l'edicte contra Rushdie.

El 1997, la recompensa es va doblar, i l'any següent el fiscal general de l'estat iranià va ratificar el seu suport.

L'any 1998, el Govern iranià es va comprometre públicament a no instigar l'execució de Rushdie. Això va ocórrer en el marc d'un acord més ampli entre l'Iran i el Regne Unit per a normalitzar les relacions entre els dos països. Posteriorment, Rushdie va declarar que deixaria de viure ocult. També va declarar penedir-se d'haver arribat a afirmar ser musulmà practicant per a tranquil·litzar els ànims quan, en realitat, no creu en l'islam ni en la religió.[Quan?]

Malgrat que l'estat iranià ja no busca l'execució de la fàtua, aquesta només podria haver estat revocada per la persona que la va emetre,[Quan?] l'aiatol·là Khomeini, mort el 1989. Per això, encara avui dia alguns grups fonamentalistes consideren que la fàtua segueix sent vàlida independentment de la postura del Govern iranià.

Premis i reconeixements[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Salman Rushdie