Salmodi d'Aimostier

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
sant Salmodi, o
Psalmodi d'Aimostier

Aimostier, poble nascut al voltant de la tomba del sant
anacoreta i confessor
Nom secular Psalmodius; en francès: Psalmet, Saumet, Sauman, Saumay
Naixement començament del segle VII
Escòcia o Irlanda
Defunció ca. 690
Aimostier (Alta Viena, Llemosí)
Enterrament Església d'Aimostier
Commemoració en Església Catòlica Romana, Església ortodoxa, anglicanisme
Canonització Antiga
Lloc de pelegrinatge Aimostier
Festivitat 13 de juny
Iconografia Com a eremita, amb una serp
Patronatge Aimostier

Salmodi o Psalmodi d'Aimostier, també conegut en francès com a Psalmet, Sauman o Saumay,[1] (Irlanda o Escòcia, s. VII - Aimostier, Alta Viena, Llemosí, França, ca. 690) fou un eremita escot, instal·lat prop de Llemotges. És venerat com a sant per l'Església catòlica.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Jofre, monjo de l'abadia de Sant Marcial de Llemotges, va escriure una vida de Psalmodi, i en diu que era contemporani de Sant Gregori el Gran. Es creu que Psalmodi, de qui el nom cèltic original és desconegut, va néixer en una família noble d'Escòcia o Irlanda, ja que les fonts només l'anomenen Scotus, que podia designar qualsevol dels dos orígens,[2] on fou deixeble de Brandan de Conflert.

Segons una llegenda, de jove es va adormir a la platja, sobre d'unes fustes que havia fet servir com a rai jugant amb uns amics al mar. Mentre dormia, la marea va arrosegar el rai al mar; en desvetllar-se, en alta mar, Psalmodi va pregar per l'ajut diví i Déu va fer néixer una illa a l'oceà perquè Psalmodi se salvés.[3] Segons el relat de la seva vida, Brendan va convèncer Salmodi perquè l'acompanyés en un viatge a la Gàl·lia: cap al 630, arribaren a Saintonge, on fou rebut per Sant Leonci, bisbe de Saintes.

Salmodi es convertí en deixeble de Leonci, qui li aconsellà que prengués una vida de contemplació i solitud. Es va fer eremita i visqué en una cel·la al bosc de Grigeas o Grie, prop d'Aimostier (Llemosí); llavors va prendre el nom de Psalmodius pel seu costum de cantar els psalms. Va morir a mitjan juny a la seva ermita, en un any desconegut.

Va tenir fama de santedat, i se li atribuïen miracles i poder sobre bèsties i dimonis. Es deia que havia sanat una filla del duc d'Aquitània que havia estat mossegada per una víbora, i que havia retornat la vista a una cega. Un miracle que la llegenda li atribueix diu que un llop matà l'ase que feia servir Salmodi per portar càrregues: Salmodi ordenà al llop que substituís l'ase, i així va fer-ho.

Veneració[modifica | modifica el codi]

Fou sebollit a la ribera del riu Viena. Sobre la tomba es construí una església i després un monestir al peu del turó, que prengué el nom d'Aimostier. Les seves relíquies foren col·locades en un reliquiari d'argent de l'església del monestir.

Des d'antic, els breviaris de la diòcesi de Llemotges en marquen la festivitat el 13 de juny.

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. Den hellige Psalmodius av Limoges.
  2. Alban Butler. The Lives of the Fathers, Martyrs, and Other Principal Saints (B. Dornin, 1821), 213.
  3. Saint Psalmet.