Salt

Salt

(En detall) (En detall)
Localització
Municipi del Gironès
Teatre de Salt
Estat • Autonomia • Província • Àmbit funcional • Comarca	Espanya Catalunya Girona Comarques gironines Gironès
Gentilici	Saltenc, saltenca
Superfície	6,59 km²
Altitud	83 msnm
Població (2011)   • Densitat	30.389 hab. 4.611,38 hab/km²
Coordenades	UTM(ED50) 31T 482450 4647150
Organització Entitats de població • Alcalde:	1 Jaume Torramadé i Ribas (CIU)
Codi postal	17190
Codi territorial	171557
Agermanament	Quilalí (Nicaragua) i Lingen (Alemanya)

Salt és un municipi de la comarca del Gironès que forma part de l'àrea urbana de la ciutat de Girona.

Geografia

S'estén per la riba dreta del riu Ter, dins el pla de Girona. Al nord i a l'oest limita amb el municipi de Sant Gregori; al sud, amb els de Bescanó i Vilablareix; i a l'est, amb el de Girona. Els seus 27.370 habitants (segons dades del 2005), viuen majoritàriament dedicats a la indústria i als serveis. Les activitats tradicionals agrícoles, especialment la de les hortes regades per la sèquia Monar, es troben en regressió.

Història

La primera forma històrica del nom de la vila de Salt és Salto (834). Després i durant força temps trobem la forma Saltu (1166, 1182, 1245, 1305, 1362...), la qual perdrà finalment la vocal final per esdevenir Salt simplement.

Salt va viure un procés d'expansió urbana amb la instal·lació, a mitjan segle XIX, de tres fàbriques tèxtils al barri de Sant Antoni, avui conegut com el Veïnat. L'any 1910 Joan de Coma i Cros esdevingué l'únic propietari de les fàbriques tèxtils de Salt, i entre 1910 i 1923 portà a terme una profunda reforma de la infraestructura industrial: ampliació de la fàbrica Coma i Cros, modificació del traçat de la Sèquia, i la construcció de la Central Elèctrica de Montfullà i la del Molí a Salt.

En el període de la Segona República i la Guerra Civil, la població es va consolidar com a nucli antifeixista, i experimentà una fase activista notable, amb el naixement de publicacions com "El Poble de Salt", "L'amic del poble" o "Despertar". L'anarcosindicalisme i els nous corrents lliurepensadors es consolidaren a bastament –després de la seva penetració vers els anys 20 del segle XX– en la vida social de Salt, de la qual cosa es van derivar accions repressives amb l'entrada de les tropes franquistes el 1939.

Al 1975 Salt, juntament amb el municipi de Sarrià de Ter fou agregat al municipi de Girona. Aquest fet desfermà una lluita veïnal molt intensa fins al 1983, any en el qual ambdós municipis se separaren de Girona i recuperaren la seva independència.

Demografia

Salt ha crescut exponencialment al llarg del segle XX, en què ha triplicat la població, i avui és el municipi més densament poblat de les comarques gironines (4.249 persones per km2, segons dades del 2004). Les causes han anat des de la prosperitat de la indústria tèxtil, passant per la millora de la xarxa de comunicacions, fins a la saturació urbanística del municipi veí de Girona. De poc més de set mil saltencs el 1960 s'arriba als 11.477 el 1970, resultat de l'onada d'immigració majoritàriament andalusa. A l'inici del segle XXI, la població saltenca arriba a les 30.000 persones i és formada per un mosaic de nacionalitats, entre les quals destaquen els col·lectius marroquí (4.852 veïns), gambià (1.780) i llatinoamericà .

Evolució demogràfica

1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910 20 22 23 122 255 1.316 1.619 2.105 2.280 3.125

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994 4.185 5.360 5.321 5.956 7.077 11.467 - 21.738 21.979 22.274

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014 21.519 21.678 22.017 23.214 25.912 28.017 28.763 - - -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

El 1975 és annexionat a Girona, de la qual se'n segrega el 3 de març de 1983.

Fauna

La protecció de les Deveses de Salt ha permès preservar un espai de gran interès natural. Aquesta excepcionalitat s'ha d'atribuir al fet que aquesta zona natural es troba situada a prop d'una àrea fortament humanitzada, si tenim en compte que els seus usuaris procedeixen bàsicament d'una àrea metropolitana que aplega més de 100.000 persones. Malgrat això, l'actuació de les entitats ecologistes, coordinades amb l'ajuntament, ha permès conèixer i protegir una gran quantitat d'espècies en risc de desaparèixer i al mateix temps reimplantar algunes espècies com la cigonya i la llúdriga. Mamífers: el teixó, l'eriçó, musaranyes, la mostela, el gat mesquer Aus: el bernat pescaire, l'agró roig, el martinet, ànecs, alguna oca, etc.… Rèptils: sargantanes, llangardaixos, colobres, serps d'aigua Amfibis: gripaus, granotes, reinetes, tritó Peixos: barb, bagra, carpa, sol, black-bass.

Flora

La coberta vegetal del Pla s'ha d'entendre a partir de la influència que exerceix el riu Ter, atès que la vida de les comunitats vegetals de major interès depenen d'aquest curs fluvial. La vegetació vinculada a l'aigua, ja sigui l'aquàtica amb la presència de comunitats de llenties d'aigua i potamotògens; la d'aigües embassades a través de canyissars i balqueres; la de bosc de ribera, amb creixenars, salzeredes, vernedes, acàcies, plàtans, alberedes i pollancredes. Finalment tindríem les hortes i deveses, que són els espais naturals associats a la vegetació que té major interès per l'home.

Símbols

Escut de Salt, no adaptat al reglament actual.

Fins l'any 1949 el municipi de Salt no disposava d'un escut pròpiament dit, ja que fins aleshores en els documents oficials de l'ajuntament s'utilitzava un segell que des del segle XVIII havia experimentat diferents modificacions.

L'escut actual del municipi Salt, d'us per l'Ajuntament, es una composició formada per una corona de príncep, la qual al·ludeix al Principat de Girona, les barres catalanes (4 pals de gules sobre fons d'or), una espiga de blat que relaciona el municipi amb les activitats agrícoles i una roda de molí sobre les aigües de la sèquia Monar que relaciona la vinculació del municipi amb les activitats manufactureres i industrials.

L'escut no ha estat sotmès a la reglamentació dels símbols dels ens locals (Decret 263/1991, de 25 de novembre) de la Generalitat de Catalunya i no ha estat oficialitzat.

Eleccions

Any 2007

Resultats electorals de Salt, 2007

Candidatura		Cap de llista	Vots	Regidors/Consellers	% Vots
	Partit dels Socialistes de Catalunya - Progrés Municipal	Iolanda Pineda	2.974	9
	Convergència i Unió	Jaume Torramadé	2.798	8
	Esquerra Republicana de Catalunya - Acord Municipal	Joan Boada i Roig	661	2
	Partit Popular	Antonio González	519	1
	Independents per Salt-Candidatura d'Unitat Popular-ICV-EUiA-EPM	Ramon Muñoz	489	1
	Esquerra Unitària		219	0
	Esquerra Unida-Izquierda Unida		122	0
	Democracia Nacional		15	0
Total		8.074		21

Any 2011

Resultats electorals de Salt, 2011

Candidatura		Cap de llista	Vots	Regidors/Consellers	% Vots
	Convergència i Unió	Jaume Torramadé	2.708	9	32,56
	Partit dels Socialistes de Catalunya - Progrés Municipal	Iolanda Pineda	1.857	6	22,33
	Plataforma per Catalunya	Carles Bonet	1.161	3	13,96
	Independents per Salt-Poble Actiu	Ferran Burch	834	2	10,03
	Partit Popular	Felip Gil	568	1	6,83
	Esquerra Republicana de Catalunya-Acord Municipal		330	0	3,97
	Gent Per Salt		306	0	3,68
	Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa-Entesa		260	0	3,13
	Movimiento Social Republicano		48	0	0,58
Total		8.405		21

Font:Ministerio del Interior d'Espanya

Alcaldes de Salt

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979

Període	Nom de l'alcalde	Partit polític
1979 - 1983	Narcís Devesa i Coll	PSC-PSOE
1983 - 1987	Salvador Sunyer i Aymerich	PSC-PSOE
1987 - 1991	Salvador Sunyer i Aymerich	PSC-PSOE
1991 - 1995	Xavier Corominas i Mainegre	PSC-PSOE
1995 - 1999	Xavier Corominas i Mainegre	PSC-PSOE
1999 - 2003	Jaume Torremadé i Ribas	CiU
2003 - 2007	Jaume Torremadé i Ribas	CiU
2007 - 2011	Iolanda Pineda i Balló	PSC-PSOE
2011 - ara	Jaume Torramadé i Ribas	CiU

Economia

Pel que fa a l'activitat econòmica, predomina l'activitat de serveis i comerç que constitueix el 65%, seguida de la construcció amb un 18%, les activitats professionals amb un 9% i la indústria que actualment suposa només el 8% de l'activitat econòmica de la Vila. Nous espais supramunicipals de caire sanitari, com el Parc Hospitalari Martí i Julià, annex a l'hospital psiquiàtric ja existent, lúdic (la sala de concerts La Mirona) i comercial (l'Espai Gironès) han aportat una afluència de visitants de la resta de les comarques gironines i han contribuït a dinamitzar la vida social i econòmica de Salt.

Llocs d'interès

• Museu de l'Aigua de Salt

Enllaços externs

• Pàgina web de l'Ajuntament
• Informació de la Generalitat de Catalunya
• Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya
• Biblioteques públiques de Salt