Salt
|
|||||
| Localització | |||||
| Municipi del Gironès | |||||
| Teatre de Salt | |||||
| Estat • Autonomia • Província • Àmbit funcional • Comarca |
Espanya Catalunya Girona Comarques gironines Gironès |
||||
| Gentilici | Saltenc, saltenca | ||||
| Superfície | 6,59 km² | ||||
| Altitud | 83 msnm | ||||
| Població (2011[1]) • Densitat |
30.389 hab. 4.611,38 hab/km² |
||||
| Coordenades | UTM(ED50) 31T 482450 4647150(i) | ||||
| Organització Entitats de població • Alcalde: |
1 Jaume Torramadé i Ribas (CIU) |
||||
| Codi postal | 17190 |
||||
| Codi territorial | 171557 |
||||
| Agermanament | Quilalí (Nicaragua) i Lingen (Alemanya) | ||||
Salt és un municipi de la comarca del Gironès que forma part de l'àrea urbana de la ciutat de Girona.
Taula de continguts |
[modifica] Geografia
S'estén per la riba dreta del riu Ter, dins el pla de Girona. Al nord i a l'oest limita amb el municipi de Sant Gregori; al sud, amb els de Bescanó i Vilablareix; i a l'est, amb el de Girona. Els seus 27.370 habitants (segons dades del 2005), viuen majoritàriament dedicats a la indústria i als serveis. Les activitats tradicionals agrícoles, especialment la de les hortes regades per la sèquia Monar, es troben en regressió.
[modifica] Història
La primera forma històrica del nom de la vila de Salt és Salto (834). Després i durant força temps trobem la forma Saltu (1166, 1182, 1245, 1305, 1362...), la qual perdrà finalment la vocal final per esdevenir Salt simplement.
Salt va viure un procés d'expansió urbana amb la instal·lació, a mitjan segle XIX, de tres fàbriques tèxtils al barri de Sant Antoni, avui conegut com el Veïnat. L'any 1910 Joan de Coma i Cros esdevingué l'únic propietari de les fàbriques tèxtils de Salt, i entre 1910 i 1923 portà a terme una profunda reforma de la infraestructura industrial: ampliació de la fàbrica Coma i Cros, modificació del traçat de la Sèquia, i la construcció de la Central Elèctrica de Montfullà i la del Molí a Salt.
En el període de la Segona República i la Guerra Civil, la població es va consolidar com a nucli antifeixista, i experimentà una fase activista notable, amb el naixement de publicacions com "El Poble de Salt", "L'amic del poble" o "Despertar". L'anarcosindicalisme i els nous corrents lliurepensadors es consolidaren a bastament –després de la seva penetració vers els anys 20 del segle XX– en la vida social de Salt, de la qual cosa es van derivar accions repressives amb l'entrada de les tropes franquistes el 1939.
Al 1975 Salt, juntament amb el municipi de Sarrià de Ter fou agregat al municipi de Girona. Aquest fet desfermà una lluita veïnal molt intensa fins al 1983, any en el qual ambdós municipis se separaren de Girona i recuperaren la seva independència.
[modifica] Demografia
Salt ha crescut exponencialment al llarg del segle XX, en què ha triplicat la població, i avui és el municipi més densament poblat de les comarques gironines (4.249 persones per km2, segons dades del 2004). Les causes han anat des de la prosperitat de la indústria tèxtil, passant per la millora de la xarxa de comunicacions, fins a la saturació urbanística del municipi veí de Girona. De poc més de set mil saltencs el 1960 s'arriba als 11.477 el 1970, resultat de l'onada d'immigració majoritàriament andalusa. A l'inici del segle XXI, la població saltenca arriba a les 30.000 persones i és formada per un mosaic de nacionalitats, entre les quals destaquen els col·lectius marroquí (4.852 veïns), gambià (1.780) i llatinoamericà .
|
||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||
| 1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.) | ||||||||||||||||||||
El 1975 és annexionat a Girona, de la qual se'n segrega el 3 de març de 1983.
[modifica] Fauna
La protecció de les Deveses de Salt ha permès preservar un espai de gran interès natural. Aquesta excepcionalitat s'ha d'atribuir al fet que aquesta zona natural es troba situada a prop d'una àrea fortament humanitzada, si tenim en compte que els seus usuaris procedeixen bàsicament d'una àrea metropolitana que aplega més de 100.000 persones. Malgrat això, l'actuació de les entitats ecologistes, coordinades amb l'ajuntament, ha permès conèixer i protegir una gran quantitat d'espècies en risc de desaparèixer i al mateix temps reimplantar algunes espècies com la cigonya i la llúdriga. Mamífers: el teixó, l'eriçó, musaranyes, la mostela, el gat mesquer Aus: el bernat pescaire, l'agró roig, el martinet, ànecs, alguna oca, etc.… Rèptils: sargantanes, llangardaixos, colobres, serps d'aigua Amfibis: gripaus, granotes, reinetes, tritó Peixos: barb, bagra, carpa, sol, black-bass.
[modifica] Flora
La coberta vegetal del Pla s'ha d'entendre a partir de la influència que exerceix el riu Ter, atès que la vida de les comunitats vegetals de major interès depenen d'aquest curs fluvial. La vegetació vinculada a l'aigua, ja sigui l'aquàtica amb la presència de comunitats de llenties d'aigua i potamotògens; la d'aigües embassades a través de canyissars i balqueres; la de bosc de ribera, amb creixenars, salzeredes, vernedes, acàcies, plàtans, alberedes i pollancredes. Finalment tindríem les hortes i deveses, que són els espais naturals associats a la vegetació que té major interès per l'home.
[modifica] Símbols
Fins l'any 1949 el municipi de Salt no disposava d'un escut pròpiament dit, ja que fins aleshores en els documents oficials de l'ajuntament s'utilitzava un segell que des del segle XVIII havia experimentat diferents modificacions.
L'escut actual del municipi Salt, d'us per l'Ajuntament, es una composició formada per una corona de príncep, la qual al·ludeix al Principat de Girona, les barres catalanes (4 pals de gules sobre fons d'or), una espiga de blat que relaciona el municipi amb les activitats agrícoles i una roda de molí sobre les aigües de la sèquia Monar que relaciona la vinculació del municipi amb les activitats manufactureres i industrials.[2]
L'escut no ha estat sotmès a la reglamentació dels símbols dels ens locals (Decret 263/1991, de 25 de novembre) de la Generalitat de Catalunya i no ha estat oficialitzat.
[modifica] Eleccions
[modifica] Any 2007
| Candidatura | Cap de llista | Vots | Regidors/Consellers | % Vots | |
|---|---|---|---|---|---|
| Partit dels Socialistes de Catalunya - Progrés Municipal | Iolanda Pineda | 2.974 | 9 | ||
| Convergència i Unió | Jaume Torramadé | 2.798 | 8 | ||
| Esquerra Republicana de Catalunya - Acord Municipal | Joan Boada i Roig | 661 | 2 | ||
| Partit Popular | Antonio González | 519 | 1 | ||
| Independents per Salt-Candidatura d'Unitat Popular-ICV-EUiA-EPM | Ramon Muñoz | 489 | 1 | ||
| Esquerra Unitària | 219 | 0 | |||
| Esquerra Unida-Izquierda Unida | 122 | 0 | |||
| Democracia Nacional | 15 | 0 | |||
| Total | 8.074 | 21 | |||
[modifica] Any 2011
| Candidatura | Cap de llista | Vots | Regidors/Consellers | % Vots | |
|---|---|---|---|---|---|
| Convergència i Unió | Jaume Torramadé | 2.708 | 9 | 32,56 | |
| Partit dels Socialistes de Catalunya - Progrés Municipal | Iolanda Pineda | 1.857 | 6 | 22,33 | |
| Plataforma per Catalunya | Carles Bonet | 1.161 | 3 | 13,96 | |
| Independents per Salt-Poble Actiu | Ferran Burch | 834 | 2 | 10,03 | |
| Partit Popular | Felip Gil | 568 | 1 | 6,83 | |
| Esquerra Republicana de Catalunya-Acord Municipal | 330 | 0 | 3,97 | ||
| Gent Per Salt | 306 | 0 | 3,68 | ||
| Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa-Entesa | 260 | 0 | 3,13 | ||
| Movimiento Social Republicano | 48 | 0 | 0,58 | ||
| Total | 8.405 | 21 | |||
[modifica] Alcaldes de Salt
| Període | Nom de l'alcalde | Partit polític |
|---|---|---|
| 1979 - 1983 | Narcís Devesa i Coll | PSC-PSOE |
| 1983 - 1987 | Salvador Sunyer i Aymerich | PSC-PSOE |
| 1987 - 1991 | Salvador Sunyer i Aymerich | PSC-PSOE |
| 1991 - 1995 | Xavier Corominas i Mainegre | PSC-PSOE |
| 1995 - 1999 | Xavier Corominas i Mainegre | PSC-PSOE |
| 1999 - 2003 | Jaume Torremadé i Ribas | CiU |
| 2003 - 2007 | Jaume Torremadé i Ribas | CiU |
| 2007 - 2011 | Iolanda Pineda i Balló | PSC-PSOE |
| 2011 - ara | Jaume Torramadé i Ribas | CiU |
[modifica] Economia
Pel que fa a l'activitat econòmica, predomina l'activitat de serveis i comerç que constitueix el 65%, seguida de la construcció amb un 18%, les activitats professionals amb un 9% i la indústria que actualment suposa només el 8% de l'activitat econòmica de la Vila. Nous espais supramunicipals de caire sanitari, com el Parc Hospitalari Martí i Julià, annex a l'hospital psiquiàtric ja existent, lúdic (la sala de concerts La Mirona) i comercial (l'Espai Gironès) han aportat una afluència de visitants de la resta de les comarques gironines i han contribuït a dinamitzar la vida social i econòmica de Salt.
[modifica] Llocs d'interès
[modifica] Referències
- ↑ «Padró municipal a data d'01-01-2011» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 16-12-2011. [Consulta: 19-12-2011].
- ↑ L'escut municipal de Salt
- ↑ «El nou Museu de l'Aigua de Salt reivindica el lligam industrial del municipi amb el Ter». 3cat24.cat, 18/03/2011. [Consulta: 20 març 2011].
[modifica] Enllaços externs
- Pàgina web de l'Ajuntament
- Informació de la Generalitat de Catalunya
- Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya
- Biblioteques públiques de Salt
|
|||||