Salustiano de Olózaga Almandoz

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Salustiano de Olózaga Almandoz
Salustiano de Olózaga Almandoz

President del Consell de Ministres d'Espanya
Mandat
20 de novembre de 1843 – 5 de desembre de 1843
Precedit per Joaquín María López
Succeït per Luis González Bravo

Naixement 18 de juny de 1805
Oyón, Àlaba
Mort 26 de setembre de 1873 (als 68 anys)
París
Parella Felisa Camarasa
Professió Polític

Salustiano de Olózaga Almandoz (8 de juny de 180526 de setembre de 1873) fou un militar, escriptor, advocat i polític basc.

Inicis[modifica | modifica el codi]

Va estudiar Filosofia a Saragossa dret a Madrid. Membre de la Milícia Nacional i liberal convençut, va participar com a oficial custodiant l'establiment de les Corts de Cadis. Es va exiliar a Donibane Lohitzune el 1831, fugint de la política repressiva de Ferran VII d'Espanya després de les revoltes de 1831. Amb Mendizábal va ser governador civil de Madrid i més tard diputat d'aquesta ciutat i després de Logronyo des de 1836 fins a 1873. Va participar en l'elaboració de la Constitució espanyola de 1837 després del Motí de la Granja de Sant Ildelfonso, convençut de la necessitat de superar els enfrontaments que la Constitució de 1812 i l'Estatut Reial de 1834 havien suposat. És en aquells dies quan fou nomenat preceptor de l'aleshores filla petita de la Regent Maria Cristina de Borbó i del difunt Ferran VII, la futura Isabel II.

President[modifica | modifica el codi]

Oposat a la Llei d'Ajuntaments de la Regent, va prendre part activa en la caiguda de Maria Cristina i donà un clar suport al progressisme i a Baldomero Espartero. En ascendir Espartero al poder, va ser nomenat ambaixador a París, on va tractar de conciliar les posicions oficials espanyoles amb les trames que realitzava Maria Cristina a l'exili. Després de la caiguda d'Espartero i un cop proclamada Isabel II major d'edat i Reina d'Espanya, va ser nomenat President del Consell de Ministres i hagué d'enfrontar-se a les falses acusacions del reaccionari Luis González Bravo, qui sostenia que havia tractat d'obtenir la dissolució de les Corts mitjançant l'ús de la violència i intimidació sobre la Reina. La situació el va obligar a fugir de nou a França el 19 de novembre de 1843. No tornaria A Espanya fins a 1847.

El 1853 va ingressar com membre de la Reial Acadèmia de la Història. Posteriorment fou novament ambaixador a París i de tornada a la península va mantenir dures crítiques enfront dels moderats i reaccionaris, sobretot arran dels fets de la nit de Sant Daniel. El 1871 va ser nomenat membre de la Reial Acadèmia Espanyola, alhora que fou nomenat president interí després de les eleccions generals espanyoles de 1871. Va morir sent ambaixador a França.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Aurelio Matilla.Olózaga. El precoz demagogo. Compañía Ibero Americana de Publicaciones, S.A. Madrid, 1933.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Salustiano de Olózaga Almandoz


Precedit per:
Joaquín María López López
Presidents del Consell de Ministres d'Espanya
Regne d'Espanya

1843
Succeït per:
Luis González Bravo