Salvador Albert i Pey
Salvador Albert i Pey (Palamós, Baix Empordà, 1868 - Cerdanyola del Vallès, Vallès Occidental, 1944) va ser un polític i escriptor català.[1]
Estudià dret, però no acabà la carrera. De jove va militar en el republicanisme possibilista, representat primer per la UFNR i després pel Partit Republicà Català. A les eleccions generals espanyoles de 1910 i 1914 fou elegit diputat per La Bisbal, fent-se famós a tot el país per superar el que en principi era el gran favorit, Francesc Cambó.[1] Gràcies als electors de Sant Feliu de Guíxols, que el van triar massivament, va anar revalidant l'acta de diputat a les eleccions de 1916, 1918, 1919, 1920 i 1923. En aquestes conteses sovint participava de coalicions republicanes, d'esquerres i catalanistes. Juntament amb Joaquim Salvatella formava part de l'anomenat "baluard empordanès" per la fidelitat que els mostraven els seus electors.[1]
Proclamada la Segona República Espanyola, fou escollit diputat a les eleccions generals espanyoles de 1931 per ERC, essent el candidat amb més vots de tota la província de Girona. Just després fou nomenat ambaixador espanyol a Bèlgica (1931-1934).[1] Després de la guerra civil espanyola va romandre empresonat a Girona a la mateixa cel·la que Carles Rahola i Llorens, i fou alliberat poc abans de morir.
Obres [modifica]
Van destacar els seus estudis sobre Amiel i Ibsen i col·laborà a la Revista de Catalunya, La Publicitat, La Jornada, i El Imparcial de Madrid.[1] També va escriure poemes molt influïts per Joan Maragall
Poesia
- Florida de tardor, (1918)
- "Les hores que tornen" (1920)?
- Confins, (1921)
- Òpals, (1924),
- El Cuatre fulls del meu poema, (presentat als Jocs Florals de Barcelona de 1924)[2]
Novel·la
- Ideal, (1898)
Teatre
- El despertar d'un cor, (1896)
Assaig
- Amiel, (1919)
- El tesoro dramático de Henrik Ibsen, (1920)
Enllaços externs [modifica]
- Biografies de Parlamentaris Catalans
- Índex del Congrés dels Diputats
- Article a Revista de Girona sobre Salvador Albert
- Albert i Pey, Salvador « CIUTAT Ideari d'Art i Cultura
- Salvador Albert i Pey a l'Enciclopèdia Catalana.
Referències [modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Diccionari d'Història de Catalunya ; ed. 62 ; Barcelona ; 1998 ; ISBN 84-297-3521-6 ; p. 20
- ↑ Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. Fons 6B-Jocs Florals, Sèrie III-Pliques, any 1924, document 219
