Salvador Anglada i Llongueras

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaSalvador Anglada i Llongueras

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1878 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort19 agost 1936 Modifica el valor a Wikidata (57/58 anys)
Can Tunis (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
Regidor de l'Ajuntament de Barcelona
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióempresari, polític Modifica el valor a Wikidata

Salvador Anglada Llongueras (Barcelona, 1878Can Tunis, 19 d'agost de 1936) fou un empresari i polític carlí català.

Vivia al barri de Sants, on tenia una fàbrica de tints i blanqueigs i hi va fundar el Centro Carlista de Sants. El 1919 participà en una reunió a l'Ateneu Obrer Legitimista de Barcelona, presidida per Pere Roma, Miquel Junyent, Estanislao Rico Ariza i Ramón Sales, on es decidí organitzar un sindicat obrer, independent, basat en la doctrina social de l'Església, el Sindicat Lliure.[1]

Fou regidor de l'ajuntament de Barcelona pel districte 7 a les eleccions municipals de 1920, per la candidatura carlista jaumista. Durant aquests anys fou sotscaporal del somatent, dirigit per Josep Bertran i Musitu. Va patir un atemptat personal l'any 1921, la qual cosa va motivar que els seus companys volguessin venjar-lo.[2] Durant aquests anys, persones vinculades al Sindicat Lliure van ser responsables de represàlies i assassinats de sindicalistes del Sindicat Únic.[3][4]

Va destacar com a orador en els mítings carlins.[5] El novembre de 1932 es va integrar en la candidatura Dreta de Catalunya.[6] El 20 de setembre de 1934 fou detingut per la Guàrdia Civil a Prades perquè van trobar municions i armes curtes al seu domicili de Barcelona.[7] Fou arrestat a casa seva, al carrer Rei Martí de Barcelona, el 14 d'agost de 1936. Acusat de carlí i catòlic, fou afusellat a Can Tunis el 19 d'agost de 1936.[8]

El seu fill Ricard Anglada va lluitar a la guerra civil espanyola integrat en els requeté català, però fou fet presoner i fou internat en el camp de treball del SIM a Concabella.[9] La seva filla, Casilda Anglada Tomàs, va estar casada amb el també carlí Joaquim Isern i Fabra, alcalde de Parets del Vallès (1962-1966).[10] Un net seu va ser Carles Isern Anglada, militant del Partit Carlí de Catalunya.[11]

Durant la dictadura franquista la plaça de Sants de Barcelona fou anomenada Plaça Salvador Anglada en honor seu.[12]

Referències[modifica]

  1. Ramón Sales i Amenós a el matiner carlí
  2. Oller Piñol, Juan. Martínez Anido: su vida y su obra. Librería General de Victoriano Suárez, 1943, p. 83. 
  3. Pistoleros al amanecer per Xavier Theros, a El País
  4. De qui són els carrers? a "Memòria de Sants"
  5. «Inauguración del "Casal tradicionalista del Baix Llobregat"». El Cruzado Español, 31-10-1930, pàg. 5.
  6. Julià Cèlia Canyelles. Els governs de la ciutat de Barcelona (1875-1930). Ajuntament de Barcelona, 2013, p. 107. ISBN 978-84-9850-461-3. 
  7. Traslado de un detenido a La Vanguardia, 20 de setembre de 1934
  8. Albert Torras Corbella Barcelona. Sants, Hostafrancs i La Bordeta. Recull Gràfic 1855-1975 p. 7
  9. Els camps de treball del SIM (II)
  10. Joaquim Isern i Fabra
  11. «Diada 2007 del Partit Carlí de Catalunya».
  12. ESTACIÓ DE SANTS (1936-1970)