Salvador Brotons i Soler

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Salvador Brotons i Soler
Brotons dirigint la Banda Municipal de Barcelona
Brotons dirigint la Banda Municipal de Barcelona
Dades biogràfiques i tècniques
Naixement 17 de juliol de 1959 (1959-07-17) (55 anys)
Gènere(s) Música per a banda
Ocupació Compositor i director d'orquestra
Instruments Flauta
Influències Antoni Ros-Marbà, Xavier Montsalvatge

Salvador Brotons i Soler (Barcelona, 17 de juliol de 1959) és un compositor i director d'orquestra català. Actualment és el director titular de la Banda Municipal de Barcelona.[1]

Biografia i carrera musical[modifica | modifica el codi]

Estudià flauta amb el seu pare, realitzà els estudis musicals al Conservatori de Música de Barcelona i hi aconseguí els títols superiors de flauta, composició i direcció d'orquestra. Els seus mestres foren Antoni Ros-Marbà, Xavier Montsalvatge i Manuel Oltra. Va ser primer flauta de l'Orquestra del Gran Teatre del Liceu (1977-1985) i de l'Orquestra Ciutat de Barcelona (1981-1985).

L'any 1983 va rebre el premi Ciutat de Barcelona per la primera de les seves simfonies. Ha escrit una altra simfonia, Resplendor, un quartet, una sonata per a viola i altres peces de cambra. L'any 1985, una beca Fullbright el va permetre estudiar a la Florida State University, als Estats Units, on es va doctorar en música. El 1987 fou nomenat director de l'orquestra de la universitat de Portland, als Estats Units, on residí fins al 1997.

Ha estat assistent de l'orquestra simfònica de la Florida State University (1986-87), director titular de l'Oregon Sinfonietta (1990-93) i de la Mittleman Jewish Community Orchestra (1989-91), i de l'orquestra de la Portland State University (1987-1997), universitat on també va ensenyar contrapunt, direcció d'orquestra, literatura, i història de la música.

Des de l'any 1991 als EUA és el director titular de la Vancouver Symphony Orchestra (Estat de Washington) al front de la qual ha estat distingit amb el premi "Arts Council" atorgat pel Clark County i la ciutat de Vancouver. En el nostre país ha estat el director titular de l'Orquestra Simfònica del Vallès (1998-2002) i de l'Orquestra Simfònica de les Illes Balears (1998-2001). També exerceix de professor de direcció d'orquestra i composició a l'Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC).

Obra[modifica | modifica el codi]

Entre les seves composicions destaquen l'òpera en dos actes Reverend Everyman (Florida State University, 1989), Sonata da Concerto per a trompeta i banda (University of Wyoming, 1992), Commemorativa per a orquestra (Orquestra RTVE, 1995), Concert de flauta i orquestra (Conferenza dil Mediterraneo, Sicília-Itàlia, 1997), l'opereta en dos actes Abans del Silenci per encàrrec de la Coral Polifònica de Granollers (Generalitat de Catalunya, 1998), Concert per a guitarra i orquestra (Fundació Cervantes de Varsòvia, 1999), Essentia Vitae (University of Arizona, 2000), el Septet Prada 1950 (Festival Pau Casals a Prada, França 2000), Oda a Verdaguer (Ajuntament de Vic 2001) i l'òpera per a nens El mercader dels somnis (UNICEF 2002).

També ha compost diverses sardanes: Port de la Selva (1979), Amunt (1978), Les encaixades (premiada en la XII Nit de la Sardana amb el Premi Joventut 1983), Synera, Germanor (1990), Atlanta 96 (premiada i estrenada a l'inici dels Jocs Olímpics 1996), Badalona 2010 (composta en ocasió de la Capitalitat de la Cultura catalana d'aquesta ciutat i estrenada per la Banda simfònica de Badalona).

L'any 2013 ha publicat un disc amb obres per a banda simfònica de Joan i Ricard Lamote de Grignon. El mateix any va anunciar l'estrena de l'obra Catalunya 1714, una suite inspirada en la Manifestació de l'11 de setembre de 2012 i que serviria per cloure la temporada de la Banda Municipal de Barcelona.[2] Finalment l'estrena va ser el 19 de juliol de 2014 a la sala gran de l'Auditori de Barcelona, on el mateix autor va dirigir l'OBC, amb acompanyament de la Coral Càrmina, el Cor de Cambra de Granollers i el Cor Amics de la Unió, en una versió simfònico-coral.[3]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Música catalana contemporània». Web. Generalitat de Catalunya, Març 2013. [Consulta: Març 2013].
  2. Cervantes, Xavier. «La banda de l'entusiasme». Ara, 7/12/2013 [Consulta: 20 juliol 2014].
  3. «Catalunya 1714». l'Auditori de Barcelona. [Consulta: 20 juliol 2014].

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Carles Riera, Josep Maria Serracant, Josep Ventura Diccionari d'autors de sardanes i de música per a cobla Girona: SOM, 2002

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]