Salvador Casañas i Pagès

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Salvador Casañas i Pagès
Cardenal de l'Església Catòlica
Casanas.jpg
Salvador Casañas i Pagès
Template-Cardinal (Bishop).svg
Dades personals
Ordenació sacerdotal 18 de desembre de 1858
pel bisbe Antoni Palau i Termes
Consagració episcopal 23 de març de 1879
pel bisbe José María de Urquinaona Bidot
Proclamació cardenalícia 25 de juny de 1896
per Lleó XIII
Cardenal prevere dels Sants Quirze i Julieta
Nascut 5 de setembre de 1834
Barcelona
Mort 27 d'octubre de 1908 (als 74 anys)
Barcelona

Salvador Casañas i Pagès (Barcelona, 5 de setembre de 1834 - Barcelona, 27 d'octubre de 1908) fou un bisbe i cardenal català.

Inici[modifica | modifica el codi]

Va néixer al carrer d'Amargós, número 11, de Barcelona.[1] Estudià al Seminari Conciliar de Barcelona i més tard a la Universitat de València, on el 1857 es llicencià en teologia. Fou ordenat sacerdot a Barcelona el 18 de desembre de 1858 pel bisbe Antoni Palau i Termes, i el destinaren a la parròquia de la Mare de Déu del Pi d'aquesta ciutat com a rector-ecònom, càrrec que ocuparia durant vint anys. Mentrestant va ser professor i després rector del seminari barceloní i canonge administrador de la catedral.

Consagració episcopal[modifica | modifica el codi]

El 23 de març de 1879, a la catedral de Barcelona i de mans del bisbe José María de Urquinaona Bidot, fou consagrat bisbe titular de Ceramus i nomenat administrador apostòlic del bisbat d'Urgell per tal de suplir les funcions del seu titular Josep Caixal i Estradé, que vivia exiliat a Roma com a conseqüència del desenllaç de la Tercera Guerra Carlina. Caixal morí a finals d'aquell any, i aleshores Casañas fou nomenat bisbe d'Urgell sede plena. Aquell mateix 1879, per elecció dels bisbes de la província eclesiàstica tarraconense i nomenament d'Alfons XII, rei d'Espanya, fou proclamat senador.

Conjuminà l'activitat pastoral amb una important projecció patriòtica, i en aquest sentit impulsà la commemoració del mil·lenari de Montserrat (1880) i la restauració del monestir de Ripoll (1893). Des del seu títol de copríncep d'Andorra inherent al de bisbe d'Urgell, defensà aferrissadament la independència i la catalanitat d'aquest principat davant les embranzides annexionistes de França dels anys 1882, 1894 i 1895. Això li valgué que el 25 de juny de 1896 el papa Lleó XIII el creés cardenal del títol de Santi Quirico e Giulitta.

Trasllat a Barcelona[modifica | modifica el codi]

El 1901 fou nomenat bisbe de Barcelona a petició de l'ajuntament de la ciutat. Participà en el conclave de 1903 que elegí el papa sant Pius X. Al claustre de la catedral barcelonina, el dia de Nadal de 1905 Casañas fou objecte d'un atemptat anarquista del qual sortí il·lès. L'any següent fou un dels principals impulsors de la participació del catalanisme catòlic en la coalició "Solidaritat Catalana". L'any 1907 anuncià el projecte per construir l'Església de Sant Josep Oriol.

Mort[modifica | modifica el codi]

Va morir a Barcelona el 27 d'octubre de 1908, i està sebollit a la catedral. La ciutat li dedicà el carrer adjacent a la basílica del Pi, de la qual havia estat rector tants anys.

Galeria[modifica | modifica el codi]


Precedit per:
Josep Caixal i Estradé
Bisbe d'Urgell i
Copríncep d'Andorra

18791901
Succeït per:
Ramon Riu i Cabanes
Precedit per:
Josep Morgades i Gili
Bisbe de Barcelona
19011908
Succeït per:
Joan Laguarda i Fenollera


Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Salvador Casañas i Pagès