Salvador Iborra Mallol

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 21:38, 1 oct 2016 amb l'última edició de JoRobot (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Infotaula de personaSalvador Iborra
Biografia
Naixement1978
València, l'Horta
Mort29 de setembre de 2011
Barcelona, Barcelonès
Dades personals
NacionalitatPaís Valencià País Valencià
FormacióUniversitat Pompeu Fabra
Universitat de València Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióPoeta, periodista,
professor de secundària
Lloc webhttp://salvadoriborra.blogspot.com/

Salvador Iborra i Mallol (València, 9 de juliol de 1978 - Barcelona, 29 de setembre de 2011) fou un poeta, periodista i docent valencià.[1] Era llicenciat en filologia catalana per la Universitat de València i treballà de corresponsal literari per al Diari de Balears alhora que estudiava un màster en Literatura, Art i Pensament a la Pompeu Fabra de Barcelona, en què defensa la seva tesina el dia 13 setembre de 2011.[2] Durant el curs 2010-2011 havia treballat com a docent a l'Institut Jaume Mimó de Cerdanyola del Vallès, i el curs 2011-2012 va estar nomenat al mateix institut i va treballar com a docent de forma parcial a l'Institut Matadepera, en la població homònima.

Publicà els poemaris Un llençol per embrutar (2003) i Les entranyes del foc (2005), amb el qual guanyà el IV Premi Domènec Perramon de poesia.[3] L'any 2009 va obtenir el Premi Jaume Bru i Vidal de poesia, de la ciutat de Sagunt, per Els cossos oblidats.[4]

La nit del 29 de setembre de 2011 morí apunyalat davant del seu pis a Ciutat Vella de Barcelona,[5] a causa d'una discussió pel robatori d'una bicicleta a un amic seu.[6] La policia ha detingut dos marroquins (Saodi M. i Zakari X. M.) com a responsables dels fets. Els joves d'origen marroquí tenien divuit i vint-i-un anys, respectivament, amb un cúmul d'antecedents, i des del mes de juny del 2011 ocupaven de manera il·legal el pis principal segona, convertit des d'aleshores en un centre d'operacions de petits delictes i de tràfic de droga. En aquell mateix edifici hi vivia en Salvador Iborra Mallol.

Obres

  • 2003: Un llençol per embrutar
  • 2005: Les entranyes del foc, premi Domènec Perramon de poesia
  • 2009: Els cossos oblidats, premi Jaume Bru i Vidal de poesia

Versos

Al seu bloc publicà un fragment de la seua obra Els cossos oblidats:[7]

«

Aquesta albada pleníssima de suburbis em corprèn,
aquesta inquieta tristesa d'estimar a soles,
el cristall i la boira dibuixada en la finestra,
l'herba que creix neutra en aquesta solitud arruïnada,
el consol de saber que podíem haver estat feliços.

»

Referències

  1. ↑ Barroso, Sílvia. «El poeta de la mort absurda». Diari Ara. [Consulta: 16 setembre 2015].
  2. ↑ Onada Edicions
  3. ↑ «El valencià Salvador Iborra guanya el IV Premi Domènec Perramon de poesia». ArenysdeMunt.cat, 19-09-2005. [Consulta: 30 setembre 2011].
  4. ↑ «Historial dels premis Ciutat de Sagunt». AytoSagunto.es. [Consulta: 30 setembre 2011].
  5. ↑ «Salvador Iborra: la mort gens casual d'un poeta (crònica de la nit de l'assassinat)». VilaWeb, 18-10-2011. [Consulta: 18 octubre 2011].
  6. ↑ [enllaç sense format] http://www.levante-emv.com/sucesos/2011/10/01/salvador-acuchillado-recriminar-asesinos-robo-bici-amigo/844351.html
  7. ↑ Apunt sobre la publicació del poemari Els cossos oblidats

Enllaços externs

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Salvador_Iborra_Mallol&oldid=17548679»