Salvador Martínez Cubells

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Salvador Martínez Cubells

Autorretrat
Naixement Salvador Martínez Cubells
9 de novembre de 1845
València
Mort 21 de gener de 1914 (als 68 anys)
Madrid
Nacionalitat País Valencià País Valencià
Art pintura, restauració


Salvador Martínez Cubells (València, 9 de novembre de 1845 - Madrid, 21 de gener de 1914[1]) va ser un pintor i restaurador de pintures valencià. Es va especialitzar en el gènere històric i el costumista.[2]

Biografia[modifica | modifica el codi]

Educació del príncep don Juan, 1877.

Inicis artístics[modifica | modifica el codi]

El seu primer mestre va ser el seu pare, el també pintor Francesco Martínez Yago. Entre les seues primeres obres va realitzar algunes com Ball de llauradors i La visita del nòvio, la primera va ser presentada a l'Exposició Nacional de 1864. Cap a 1867 va remetre el llenç titulat Los Carvajales, que va comprar el comte de Pinohermoso, que, segons sembla, també li va encarregar el quadre titulat La ferida del senyor Jaume en la conquesta de València, que va presentar a l'Exposició Aragonesa de 1868. Però de la seua primera etapa principalment destaquen obres com El retorn del torneig que es conserva al Museu de Belles Arts de València o Guzmán el Bueno llençant la daga en el serge de Tarifa.

Maduresa i reconeixements[modifica | modifica el codi]

Va participar en les Exposicions Nacionals de Belles Arts de manera ininterrompuda entre 1864 i 1889, a les que va remetre un total de seixanta quadres.

En les Exposicions Nacionals de Belles Arts va ser guardonat amb:

També va obtenir medalla d'or en l'Exposició Internacional de Munic de 1909. Va ser membre de l'Acadèmia de Sant Ferran i va exercir com a professor de l'Escola d'Arts i Oficis de Madrid.

També va ser membre de l'Associació d'Escriptors i Artistes Espanyols.

Entre les distincions que va rebre van destacar:

Treball com a retratista i restaurador[modifica | modifica el codi]

El retorn del torneig, 1881.

Es va dedicar al retrat, aconseguint fama entre l'aristocràcia madrilenya. Va rebre diversos guardons amb els seus olis, entre els quals destaquen L'educació del príncep Joan de 1878 i Donya Inés de Castro, pintat en 1887. Martínez es va dedicar també a la restauració d'obres d'art, arribant a ser considerat com el major expert en pintura de l'època. En 1869 es va convertir en el primer restaurador del Museu del Prado, estant inicialment sota la direcció de Antonio Gisbert. Va seguir exercint el càrrec durant sis anys, fins a 1895, també sota els mandats de Francesc Sans i Cabot i Federico de Madrazo. Va destacar tant en la restauració d'obres que fins i tot va crear una escola de restauradors, que va tenir vigència fins a principis del segle XX.

Entre les restauracions que va realitzar destaca la del llenç de Murillo Sant Antoni de Pàdua, o les d'alguns quadres de El Greco.

Pintura mural de Saturn devorant un fill, a la Quinta de Goya, el 1874, poc abans del seu trasllat a llenç per Martínez Cubells. Fotografía de J. Laurent.

Especialment cal ressaltar que es va encarregar de traslladar a llenç les 14 Pintures negres de Francisco de Goya que es trobaven en les parets de la Quinta del Sordo. La seua arrencada el va efectuar a partir de l'any 1874, en un lent procés. En 1875 ja havia aconseguit traslladar quatre pintures, entre elles L'aquelarre, que la premsa madrilenya va descriure com "Assemblea de bruixots i bruixes".[3]

L'arrencada de les pintures de la Quinta de Goya va ser un encàrrec del llavors propietari de la casa: el baró de Erlanger, un banquer de París. El treball va ser completat amb èxit, tot i les dificultats. Com a novetat, prèviament es va realitzar una sèrie de fotografies de les pintures, que van servir com a guia en el trasllat a llenç. El fotògraf J. Laurent, l'any 1874, va obtenir una completa sèrie de negatius a l'interior de la casa, 50 anys després de la marxa de Goya a França.[4] Martínez Cubells va intervenir en unes pintures -que segons les fotografies de Laurent- presentaven importants deterioraments, com grans esquerdes, arrossegaments de color, repintades i faltes emplenades amb guix.

Com decorador va destacar la seua participació en l'ornamentació de l'església de San Francisco el Grande de Madrid, en la qual va seguir les directrius de Carlos Luis Ribera.

El seu fill, Enrique Martínez Cubells, també es va dedicar a la pintura.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Cervantesvirtual.com - El culto a los Santos: Devoción, vida, arte y cofradías
  2. «Salvador Martínez Cubells». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. Periòdic El Globo, Madrid, 26 de juliol de 1875. Article titulat: "Los frescos de Goya". En aquest diari es va ressenyar que el Martínez Cubells havia aconseguit traslladar amb èxit L'Aquelarre, que és nomenat com "Assemblea de bruixots i bruixes" (...), "un bell llenç de més de cinc metres de llarg". Aquesta cita prova que el restaurador Martínez Cubells va traslladar la pintura completa, i que va ser posteriorment quan va patir retallades en els costats, potser per encaixar en un espai limitat a París. (Aquest número del periòdic El Globo espot consultar a Internet a l'Hemeroteca Digital de la Biblioteca Nacional d'Espanya).
  4. Carlos Teixidor, "Fotografías de Laurent en la Quinta de Goya", en revista Descubrir el Arte, nº 154, Desembre de 2011, p. 48-54.
  • José Garnelo i Alda, «Necrología: ­Excmo. Sr. D. Salvador Martínez-Cubells», Butlletí de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Ferran, n.º 32, Madrid, 1914.
  • Lluís Tramoyeres i Blasco, Salvador Martínez Cubells, s/l, 1915.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Salvador Martínez Cubells