Salvador Puig i Antich

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aquest article tracta sobre la persona. Vegeu-ne altres significats a «Salvador».
Salvador Puig i Antich
Naixement 30 de maig de 1948
Barcelona
Defunció 2 de març de 1974 (als 25 anys)[1]
Barcelona
Causa de la mort Execució per garrot vil
Sepultura Cementiri de Montjuic
Ocupació Activista autònom
Partit polític Moviment Ibèric d'Alliberament
Parella Margalida Bover i Vadell

Salvador Puig i Antich, àlies «El metge», (Barcelona, 30 de maig de 1948 - 2 de març de 1974) fou un activista autònom català, actiu durant els anys seixanta i començaments dels setanta. Va morir executat pel règim franquista, després de ser jutjat per un Tribunal Militar i condemnat a mort com a culpable de la mort del subinspector de 23 anys Francisco Anguas Barragán a Barcelona.

Família[modifica | modifica el codi]

Salvador era el tercer de sis germans d'una família treballadora de classe mitjana. El seu pare, Joaquim Puig, fou militant d'Acció Catalana durant la República i s'exilià a França, on romangué retingut al camp de refugiats d'Argelers de la Marenda. En tornar a Catalunya va ser condemnat a mort, tot i que se l'indultà en l'últim moment. Sembla que arrossegà tota la vida una existència turmentada com a perdedor de la guerra. El seu germà era un conegut psiquiatre que treballava als Estats Units Joaquim Puig Antich.

Joventut[modifica | modifica el codi]

El jove Salvador va començar estudiant al col·legi La Salle Bonanova fins que en fou expulsat per indisciplina. Més endavant va entrar al col·legi dels Salesians de Mataró, on va acabar el batxillerat de lletres i on conegué el pare Manero. A partir dels setze anys, compaginà la feina en una oficina amb els estudis nocturns a l'Institut Poeta Maragall, on féu amistat amb Xavier Garriga i els germans Solé Sugranyes (Oriol i Ignasi), tots futurs companys seus al Moviment Ibèric d'Alliberament o MIL.

Militància[modifica | modifica el codi]

Els episodis del Maig francès del 1968 foren decisius perquè Puig Antich decidís de llançar-se a la lluita armada. La seva primera militància va ser a les Comissions Obreres i va formar part de la Comissió d'Estudiants de l'Institut Maragall. Ideològicament, aviat evolucionà cap a posicions anarquistes que rebutjaven qualsevol mena de dirigisme i jerarquia en les organitzacions polítiques i sindicals, en la lluita de la classe obrera cap a l'emancipació. Després d'iniciar estudis universitaris de Ciències Econòmiques i d'abandonar-los perquè no li n'agradava la visió massa cientificista, va fer el servei militar a Eivissa, on fou destinat a la infermeria de la caserna. Un cop llicenciat, s'incorporà a la nova organització MIL i s'integrà en la branca armada. Participà, fent de xofer, en les accions del grup, que consistien generalment a fer atracaments a bancs. El botí es destinava a finançar les publicacions clandestines del grup i a ajudar els vaguistes i els obrers detinguts.

Puig Antich i els seus companys es movien amb facilitat en el món de la lluita clandestina i viatjaven sovint a Occitània, on es relacionaven amb vells militants cenetistes.

L'agost del 1973, es reuniren a Tolosa de Llenguadoc per tal de celebrar el Congrés d'Autodissolució del MIL. El setembre, després de l'atracament en una oficina de La Caixa de Bellver de Cerdanya, la policia endegà una forta ofensiva contra els militants del MIL.

Primer caigueren Oriol Solé Sugranyes i Josep Lluís Pons Llobet, i, a continuació, Santi Soler, que fou detingut, interrogat i, sotmès a tortura, acabà confessant els llocs de trobada clandestina dels seus companys. El mateix Santi Soler fou utilitzat de parany per la policia de la Brigada Político-Social de paisà per tal de detenir Xavier Garriga Paituví i Salvador Puig Antich. L'operació, minuciosament preparada, s'efectuà la tarda del 25 de setembre de 1973[2] a la cantonada entre els carrers de Girona i del Consell de Cent de Barcelona. Els dos activistes van ser detinguts davant del bar Funicular, on havien quedat amb Santi Soler. Tot seguit, els policies els van fer entrar al portal del número 70 del carrer de Girona, on s'esdevingué un tiroteig a conseqüència del qual Puig Antich quedà malferit i el jove policia Francisco Anguas Barragán resultà mort.

Empresonament i mort[modifica | modifica el codi]

Salvador Puig Antich fou empresonat, acusat de ser l'autor dels trets que causaren la mort a Anguas Barragán i d'haver participat en l'atracament d'un banc. Posteriorment, va ser jutjat en Consell de Guerra i condemnat a mort per un règim amb set de venjança després de la mort de Carrero Blanco. La mobilització per tal d'evitar-ne execució fou espontània, però minoritària i amb actes de vegades contundents. El Comité de Solidaritat Pro-presos MIL de Barcelona va trigar a crear-se, però va tenir un cert ressò, tenint en compte les limitacions a la llibertat d'expressió durant la dictadura. A l'Assemblea de Catalunya, partits com el PSUC, i figures com Josep Benet van manifestar objeccions a l'hora de vincular aquesta plataforma amb el militant llibertari. La reacció de la CNT a l'exili fou més aviat tèbia, llevat de la d'un grup de dissidents de Tolosa de Llenguadoc. A tot Europa, la reacció va ser immediata: Libération va ser el primer de donar l'alerta i el primer comitè de solidaritat va néixer gràcies al grup vinculat al "Frente Libertario". S'organitzaren manifestacions demanant la commutació de la pena capital, però Franco es mantingué ferm i no en concedí l'indult. Salvador Puig Antich, de 25 anys, fou executat amb el mètode del garrot vil en una cel·la de la presó Model de Barcelona el 2 de març del 1974, a les 9:40 hores del matí.[2] El seu cos reposa al nínxol 2.737 (agrupació 14) del cementiri de Montjuïc.

Les autoritats franquistes van decidir l'execució a Tarragona, i també a garrot vil, el mateix dia que Puig Antich, de l'alemany Georg Michael Welzel[2] (tot i que sempre fou presentat a l'opinió pública com a polonès), conegut com a Heinz Ches.[3]

El desembre de 2013 una de les germanes de Puig Antich va declarar davant de la justícia argentina, on es va querellar contra el firmant de la condemna de mort de Salvador Puig Antich José Utrera Molina, entre altres.[4] L'escriptor i periodista Jordi Panyella va escriure un llibre titulat Salvador Puig Antich, cas obert (Angle Editorial, 2014) que, a partir de nous testimonis, mostra les irregularitats del judici de Puig Antich i revela que el sumari va ser alterat perquè es van fer desaparèixer proves clau que podrien haver evitat la pena de mort.[2] Tot i això, el Tribunal Suprem d'Espanya es mostra contrari en revisar el procés.[2]

Cultura popular[modifica | modifica el codi]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Salvador Puig i Antich». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Marimon, Sílvia. «Puig Antich: 40 anys reivindicant justícia». Ara, 1 març 2014 [Consulta: 1 març 2014].
  3. Gómez Casas, Juan. Historia del anarcosindicalismo español (en castellà). LaMalatesta, 2006, p. 370. ISBN 8493476218. 
  4. «La germana de Puig Antich confia que s'aconsegueixin noves imputacions contra el franquisme després de declarar a l'Argentina». 324.cat, 4 desembre 2013. [Consulta: 1 març 2014].
  5. «Antología poética Popular a la memoria de Salvador Puig Antich». [Consulta: 2 març 2014].

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Panyella, Jordi. Salvador Puig Antich, cas obert. Barcelona: Angle Editorial, 2014.
  • «El MIL, Puig Antich y los GARI», de Telesforo Tajuelo. Editorial Ruedo Ibérico.
  • «La torna de la torna. Salvador Puig Antich i el MIL», Barcelona, 1985, Editorial Empúries, del col·lectiu Carlota Tolosa, integrat per Ramon Barnils, Elisabet Bonshoms, Montse Majench, Xavier Montanyà, Margarida Palomar, Carles Ruiz, Elisabet Sabartés, Rosa Serra, Carles Serrat i Dolors Tubau.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]