Salvador Puig i Antich
De Viquipèdia
 |
Aquest article tracta sobre la persona. Vegeu altres significats a «Salvador (pel·lícula)». |
Salvador Puig i Antich (Barcelona, 30 de maig de 1948 - 2 de març de 1974) fou un activista autònom català, actiu durant els anys seixanta i començaments dels setanta. Va morir executat pel règim franquista, després de ser jutjat per un Tribunal Militar i condemnat a mort com a culpable de la mort del subinspector de 23 anys Francisco Anguas Barragán a Barcelona.
Taula de continguts |
[edita] Família
Salvador era el tercer de sis germans d'una família treballadora de classe mitjana. El seu pare, Joaquim Puig, fou militant d'Acció Catalana durant la República i s'exilià a França, on romangué retingut al camp de refugiats d'Argelers de la Marenda. En tornar a Catalunya va ser condemnat a mort, tot i que se l'indultà en l'últim moment. Sembla que arrossegà tota la vida una existència turmentada com a perdedor de la guerra.
[edita] Joventut
El jove Salvador va començar estudiant al col·legi La Salle Bonanova fins que fou expulsat per indisciplina. Més tard, va entrar al col·legi de Salesians de Mataró, on va finalitzar el batxillerat de lletres i on conegué el Pare Manero. A partir dels setze anys, compaginà el treball en una oficina amb els estudis nocturns a l'Institut Maragall, on féu amistat amb Xavier Garriga i els germans Solé Sugranyes (Oriol i Ignasi), tots ells futurs companys del MIL (Movimiento Ibérico de Liberación, Moviment Ibèric d'Alliberament).
[edita] Militància
Els episodis del maig francès del 1968, foren decisius per a què Puig Antich decidís llançar-se a la lluita armada. La seva primera militància va ser a les Comissions Obreres i va formar part de la Comissió d'Estudiants de l'Institut Maragall. Ideològicament, aviat evolucionà cap a posicions anarquistes, que rebutjaven qualsevol tipus de dirigisme i jerarquia dintre de les organitzacions polítiques i sindicals, en la lluita de la classe obrera cap a la seva emancipació. Després d'iniciar estudis universitaris de Ciències Econòmiques i d'abandonar-les perquè no li agradava la seva visió massa cientificista, va fer el servei militar a Eivissa, on fou destinat a la infermeria de la caserna. Un cop llicenciat, s'incorporà a la nova organització MIL, integrant-se en la branca armada. Participà, fent de xofer, en les accions del grup, que consistien generalment en realitzar atracaments a bancs. El botí es destinava a potenciar les publicacions clandestines del grup i a ajudar els vaguistes i els obrers detinguts.
Puig Antich i els seus companys es movien amb facilitat en el món de la lluita clandestina i viatjaven sovint al sud de França, on es relacionaren amb vells militants cenetistes.
L'agost del 1973, es reuniren a França per tal de celebrar el Congrés d'Autodissolució del MIL. El mes següent, després de l'atracament a una oficina de La Caixa a Bellver de Cerdanya, va començar una forta ofensiva policial contra els militants del MIL.
Primer caigueren Oriol Solé Sugranyes i Josep Lluís Pons Llobet, i, a continuació, Santi Soler, que fou detingut, interrogat i torturat i acabà confessant els llocs de trobada clandestina dels seus companys. El mateix Santi Soler fou utilitzat de parany per la policia de la brigada politico-social de paisà per tal de detenir Xavier Garriga i Salvador Puig Antich. L'operació, minuciosament preparada, s'efectuà el 25 de setembre del 1973 a la cantonada entre els carrers Girona i Consell de Cent a Barcelona. Els dos activistes varen ser detinguts al bar Funicular, on havien quedat amb Santi Soler i tot i que Jean Marc Rouillan va aconseguir fugir, tot seguit van entrar els detinguts al portal del número 70 del carrer Girona, on tingué lloc un tiroteig a conseqüència del qual Puig Antich quedà malferit i el jove policia Francisco Anguas Barragán resultà mort.
[edita] Empresonament i mort
Puig Antich fou empresonat, acusat de ser l'autor dels trets que causaren la mort a Anguas Barragán i d'haver participat en l'atracament d'un banc. Posteriorment, va ser jutjat en Consell de Guerra i condemnat a mort per un règim amb set de venjança després de la mort de Carrero Blanco. En tota Europa s'organitzaren manifestacions demanant la commutació de la pena capital, però Franco es mantingué ferm i no concedí l'indult. Salvador Puig Antich, de 25 anys, fou executat amb el mètode del garrot vil en una cel·la de la presó Model de Barcelona el 2 de març del 1974, a les 9.40 hores del matí. El seu cos reposa al nínxol 2.737 del cementiri de Montjuïc.
[edita] Vegeu també
[edita] Enllaços externs
- Web sobre Salvador Puig Antich i els seus companys del MIL
- (anglès) Salvador Puig Antich Page at the Daily Bleed's Anarchist Encyclopedia
- (castellà) 2 de març de 1974 a les 9:40
