Salvador Sostres i Tarrida
De Viquipèdia
Salvador Sostres i Tarrida (Barcelona, 1975) és un escriptor i periodista català.
Alumne del col·legi Aula, cursà un any a la Facultat de Ciències de la Informació de la UAB i abandonà a continuació els seus estudis universitaris per dedicar-se plenament a l'escriptura. S'ha dedicat de forma exclusiva als articles d'opinió i a les novel·les de ficció, algunes d'elles en llengua castellana.
Escriu una columna diària al diari Avui anomenada «Llir entre cards» i dirigeix el bloc literari salvadorsostres.com. També va ser col·laborador de Crónicas Marcianas, un late night de Telecinco presentat per Xavier Sardà, i presentà el guinyol Les Nines a Canal Català. És digna d'esment també la seva col·laboració anterior amb Joan Barril a COM Ràdio, i amb Alfons Arús a AruCitys.
Taula de continguts |
[edita] Controvèrsia
[edita] Ideari
Mai ha amagat les seves tendències polítiques; es declara votant de Convergència Democràtica de Catalunya.[1]
La seva obra com a periodista es caracteritza per la polèmica antiespanyolista, amb l'ús generós de denominacions com xarnego,[2] valoracions sobre la immigració,[3] el racisme[4] o el terrorisme.[5] També és destacable el tractament que fa dels segments de població menys afavorits econòmicament, així com de llurs reivindicacions salarials i laborals.[cal citació] Aquestes declaracions foren rebudes amb més o menys curiositat al començament de la seva carrera.[6]
La seva crítica del feminisme,[7] les seves valoracions sobre les relacions home-dona i els seus comentaris sobre les reivindicacions de gais[8] i lesbianes, publicat al seu bloc[9] són alguns dels altres punts polèmics de la seva obra escrita, i li han motivat molt freqüents acusacions de masclista, misogin i homòfob.[10]
[edita] Polèmiques concretes
Al llarg de 2003 publicà articles summament polèmics a la seva secció habitual Llir entre cards. D'entre ells són dignes d'esment Tocar per tocar i Pagar d'entrada, que motivaren que l'Associació de Dones Periodistes de Catalunya li atorguessin el premi "El Card" per llur missatge misogin.[11] També és d'aquesta època l'article La puta dedicat a la periodista Julia Otero, així com El club de la mentida, escrit poc després de les eleccions del club, dedicat a Joan Laporta i molt en contradicció amb la seva posterior defensa aferrissada del President del Barça.
Sostres escrivia una columna diària a E-notícies fins desembre del 2004, quan va abandonar el diari perquè el director li va censurar un article on emetia greus acusacions envers el setmanari El Triangle.[12][13]
L'abril de 2005 va publicar un article a l'Avui on deia que el castellà és de pobres i d'horteres, d'analfabets i de gent de poc nivell parlar un idioma que fa aquest soroll tan espantós per pronunciar la jota.[14] Tot i això, Sostres ha publicat llibres en aquest idioma i ha participat en tertúlies televisives de cadenes espanyoles.
El juliol de 2006 el president de la Generalitat de Catalunya, Pasqual Maragall, es va querellar contra l'escriptor per dos articles apareguts al seu bloc personal. Sostres qüestionava Maragall sobre una suposada addicció a la beguda i les seqüeles mentals que li hauria deixat.[15]
L'octubre de 2007 va deixar de col·laborar al diari digital El Singular Digital, on escrivia un article diari des de feia uns mesos. Sostres va publicar sencer al seu bloc un article que el director de l'esmentat diari digital, Jordi Cabré, havia retallat i que criticava durament l'aleshores director de l'Oficina de Comunicació de la Generalitat, Antonio Bolaño, i al periodista de La Vanguardia Francesc-Marc Àlvaro.[16] Segons Sostres, les possibles subvencions que podia rebre El Singular Digital, i que les critiques a Bolaño posaven en perill, eren el motiu de l'acomiadament. Tot i això poc després va publicar un altre article mostrant-se dolgut i reconciliador.
[edita] Obres publicades
- Libro de los imbéciles (1999, ISBN 978-84-350-0836-5)
- Lucía (2000, ISBN 978-84-350-0886-0)
- Escric molt bé (2003, ISBN 978-84-96201-01-9)
- Ara sí que som plurals (2004, ISBN 978-84-664-0440-2)
- Sóc Convergent: i què? (2005, ISBN 978-84-8437-847-1)
- Jo (2006, ISBN 978-84-9734-418-0)
[edita] Referències
- ↑ SOSTRES, Salvador. Sóc Convergent, i què?. Barcelona: Proa, 2005. 168 p. ISBN 978-84-8437-847-1.
- ↑ Articles publicats al seu bloc, 2-11-2007.
- ↑ Article "Mà d'obra"
- ↑ Article "Jo, el racista"
- ↑ Article "Zapatero i el terrorisme
- ↑ Article d'Hèctor Bofill, a e-barcelona.
- ↑ Article sobre Ségolène Royal, publicat al seu bloc.
- ↑ Article "Fes-te maricon i et forraràs"
- ↑ Article "La discreció lèsbica"
- ↑ Premi Card 2004 de l'Associació de Dones Periodistes de Catalunya
- ↑ [1]
- ↑ Salvador Sostres abandona e-noticies envoltat de polèmica (Message in a bottle...)
- ↑ [http://www.opensubscriber.com/message/internauta@internauta.net/347628.html
- ↑ Parlar espanyol és de pobres (AVUI)
- ↑ Maragall es querella contra l'escriptor Sostres per la seva web (AVUI)
- ↑ Salvador Sostres plega del Singular Digital (directe.cat)
