Salvi Julià

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Salvi Julià (Salvius Julianus) fou un eminent jurista roma del temps d'Adrià i els Antonins. Alguns historiadors el fan nadiu de Milà (Insuber Mediolanensis), però més modernament se li adjudica naixement a Hadrumetum, a Àfrica, ambdues suposicions basades en informacions d'Espartià que diu que l'avi patern de l'emperador que va seguir a Pertinax (que fou Didi Julià) era de Milà i l'avi matern d'Hadrumetum; Salvi Julià fou ancestre matern de Didi Julià, però potser fou el besavi i no l'avi.

La reconstrucció probable de la seva genealogia fins a Didi Julià és:

A) Línia paterna

  • Didi Sever (Insuber Mediolanensis)
    • Didi Sever.
      • Petroni Didi Sever, casat amb Emília Clara (1)
        • Didi Julià (Didius Salvius Julianus Severus Augustus), casat amb Mànlia Escantil·la.
          • Dídia Clara Augusta, casada amb Corneli Repentí
        • Didi Pròcul
          • Un fill (nom desconegut)

B) Línia materna

  • Salvi Julià el jurista, (nascut a Hadrumetum?)
    • Marc Salvi Julià (cònsol 175) executat per Còmmode el 188
      • Emília Clara (1), casada amb Petroni Didi Sever
      • Salvi Julià

Va néixer vers el 100 ja amb Trajà al tron. Vers el 132 era pretor (l'edat per ser pretor era de 30 anys). Fou també cònsol (dues vegades) i prefecte de la ciutat segons Espartià, però el seu nom com a cònsol no apareix als Fasti. Va exercir també diversos governs provincials. No se sap la data de la seva mort, i fou enterrat a un mausoleu a la Via Lavicana.

Adrià quan presidia judicis es rodejava dels juristes més reputats entre els quals Juvenci Cels, Salvi Julià i Neraci Prisc. De les seves sentències es va formar un compendi publicat com edicte per Adrià per a ús dels seus pretors. La seva autoritat fou esmentada per futurs emperadors fins a Justinià I. Volusi Mecià i Terenci Climent l'anomenen Julianus noster potser perquè en foren deixebles o associats al consell imperial. Fou també citat contínuament pel jurista Africà que segurament fou deixeble seu.

Els seus principals llibres són:

  • 1. Digestorum Libri XC
  • 2. Ad Minicium, or Ex Minicio, o Apud Minicium Libri VI
  • 3. Ad Urseium Libri IV
  • 4. De Ambiguitaibuis Liler Singulares