Salvia hispanica
 |
||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 |
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||||
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
| Salvia hispanica L., 1753[1] |
||||||||||||||
Salvia hispanica, coneguda entre els asteques com chia, és una espècie del gènere de la sàlvia. És nativa del centre i sud de Mèxic i a Guatemala.[1] El Còdex Mendoza del segle XVI proporciona l'evidència sobre que havia estat cultivat pels asteques en època precolombina i que era un dels tres cultius més importants.[2] Encara s'utilitza a Mèxic i Guatemala i les llavors són mòltes i senceres es fan sservir per a begudes nutritives i per aliment.[3]
Taula de continguts |
Etimologia [modifica]
La paraula chia deriva de la paraula Nàhuatl chian, que significa oleaginosa.[1] L'actual estat mexicà de Chiapas rep el nom del nàhuatl "riu de chia."
Descripció [modifica]
És una planta anual herbàcia que fa fins 1 m d'alt amb les fulles oposades de 4 a 8 cm de llarg i de 3 a 5 cm d'ample. Les flors són porpres o blanques produïdes en racems.[4] En realitats moltes plantes cultivades considerades chia són altres espècies de sàlvies com S. lavandulifolia.[5]
Llavors [modifica]
La chia es cultiva comercialment per les seves llavors, que són riques en omega-3, les llavors proporcionen un 25-30% d'oli vegetal que inclou àcid alfa linolènic (ALA). Les llavors són ovals amb un diàmetre del voltant d'un mil·límetre de color marró a blanc.
Les llavors de cia es consumeixen a Mèxic i el sud-oest delsEstats Units però no gaire a Europa. L'any 2008 Austràlia n'era el principal productor del món.[6] L'espècie similar Salvia columbariae es fa servir però no es comercialitza per alimentació.
Preparació [modifica]
L'any 2008 la Unió Europea aprovà la chia com a aliment novell, permetent-ne l'addició d'un màxim del 5% en la producció de pa.[7]
Les llavors de chia es poden menjar crues i proporcionen proteïnes, grixos i fibra.[8] La chia mòlta s'afegeix de vegades a l'aliment bàsic pinole una farina feta de dacsa. La chia fresca és la remullada en aigua o sucs de fruita. Les llavors remullades es poden utilitzar en diversos aliments.
Els brots germinats de chia s'afegeixen per exemple a amanides i entrepans. De vegades es fan germinar en recipients porosos d'argila que als Estats Units són populars sota el nom de Chia Pet.
Referències [modifica]
- ↑ 1,0 1,1 «Salvia hispanica L.». Germplasm Resources Information Network. United States Department of Agriculture, 2000-04-19. [Consulta: 2010-01-04].
- ↑ Cahill, Joseph P.. «Ethnobotany of Chia, Salvia hispanica L. (Lamiaceae)». Economic Botany, vol. 57, 4, 2003, p. 604–618. DOI: 10.1663/0013-0001(2003)057[0604:EOCSHL]2.0.CO;2.
- ↑ Kintzios, Spiridon E. Sage: The Genus Salvia. CRC Press, 2000, p. 17. ISBN 9789058230058.
- ↑ Anderson, A.J.O. and Dibble, C.E. "An Ethnobiography of the Nahuatl", The Florentine Codex, (translation of the work by Fr. Bernardino de Sahagún), Books 10-11, from the Period 1558-1569
- ↑ Mark Griffiths, Editor. Index of Garden Plants. (Portland, Oregon: Timber Press, 2nd American Edition, 1995.) ISBN 0-88192-246-3.
- ↑ Chia: The Ord Valley's new super crop
- ↑ The European Union, "Commission Decision of 13 October 2009 authorising the placing on the market of Chia seed(Salvia hispanica) as a novel food ingredient under Regulation (EC) No 268/97 of the European Parliament and of the Council" (L294/14) 2009/827/EC pp. 14-15 (November 11, 2009)
- ↑ USDA SR-21 Nutrient Data. «Nutrition Facts for Seeds, chia seeds, dried». Nutrition Data, 2010. [Consulta: 2010-11-29].
Enllaços externs [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Salvia hispanica |
Heinrich, M. (1992) Economic botany of American Labiatae. IN: R.M. Harley and T. Reynolds, eds. Advances in Labiatae Science. Richmond. Kew Botanical Gardens, pp. 475-488.
- Ayerza, R; W Coates. Chia: rediscovering a forgotten crop of the Aztecs. The University of Arizona Press, 2005. ISBN 9780816524884.
