Salvia mellifera
  | |
| Taxonomia | |
|---|---|
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Lamiales |
| Família | Lamiaceae |
| Tribu | Mentheae |
| Gènere | Salvia |
| Espècie | Salvia mellifera Greene (1892) |
| Nomenclatura | |
| Sinònims |
|
Salvia melliferaés una espècie de planta herbàcia del gènere Salvia dins la família de les Lamiàcies.[2] És nativa de Califòrnia i Baixa Califòrnia, Mèxic, on és comuna prop de la costa.[3] Té una aparença fosca, especialment durant la sequera.
Etimologia[modifica]
- Salvia: prové de la paraula llatina "salvus", que significa "salut", per les virtuts medicinals que tenen les plantes d'aquest gènere.
- mellifera: epítet llatí que significa mel·lífera, productora de mel.[4]
Descripció[modifica]
És un arbust perennifoli que aconsegueix una grandària d'entre 1 i 2 metres d'alçada. Està cobert amb pèls simples i amb alguns pèls glandulars, el que fa que sigui altament aromàtic. Les fulles són d'oblongoel·líptiques a obovades i de 2,5-7 cm de longitud. La superfície superior de la fulla és una mica glabra, mentre que la superfície inferior de la fulla és pubescent.[3]
La inflorescència es produeix en amples cúmuls. Les flors són, generalment, d'un color blau o lavanda pàl·lid, i poques vegades d'un color rosa pàl·lid. El llavi superior de la flor és bilobat. L'estil i els estams estan lleugerament exserts. El fruit produït és un esquizocarp compost de quatre núcules marrons.[3]
Ecologia[modifica]
Creix en hàbitats costaners i als més baixos garrigars a les comunitats de plantes. Apareix des del nivell del mar fins als 1200 m d'altitud. És capaç de créixer en una gran varietat de diferents sòls, incloent-hi gres, pedra d'esquist, de granit, serpentina i basalt. Es tracta d'una planta amb fulla semicaduca, depenent de la ubicació i la severitat de la sequera, amb un arrelament poc profund i tolerant a la sequera, amb les fulles que s'encrespen quan hi ha sequera evitant la caiguda de les fulles.
S'hibrida fàcilment amb uns altres tres matolls costaners de Salvia: S. apiana, S. leucophylla i S. clevelandii. Poques vegades s'hibrida amb S. columbariae i S. carduacea.[5]
Usos[modifica]
Els aborígens Chumash van utilitzar un forta infusió de les fulles i tiges de la planta. Aquest es frega sobre la zona adolorida o s'utilitza per remullar els peus adolorits. La planta conté diterpens, com ara aetiopinona i àcid ursòlic, que són analgèsics.[6]
Salvia mellifera també produeix nèctar del que se'n produeix la mel. Aquesta mel és típicament picant i forta, i és molt apreciada com una mel rara a causa de clima sec de la planta. La mel només es pot produir quan es compleixen condicions específiques de pluja i la planta produeix prou nèctar.
Taxonomia[modifica]
Salvia mellifera va ser descrita per Edward Lee Greene i publicada a Pittonia 2(11C): 236. 1892.[7]
Referències[modifica]
- ↑ «Salvia mellifera a The Plant List» (en anglès). [Consulta: 18 juliol 2014].
- ↑ «Salvia mellifera» (en anglès). Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 16 maig 2022].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 «Jepson Flora Project S. mellifera Greene Black Sage». Jepson Manual. University of California, 1993. [Consulta: 12 abril 2009].
- ↑ mellifera a Epítetos Botánicos.
- ↑ Montalvo, Arlee M.; Paul A. McMillan. «Salvia mellifera Greene LAMIACEAE». U. S. Forest Service. [Consulta: 24 abril 2012].
- ↑ «Palliative Care Among Chumash People». Wild Food Plants. Arxivat de l'original el 2007-10-06. [Consulta: 14 juliol 2007].
- ↑ «Salvia mellifera». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. [Consulta: 15 juliol 2013].
