Saló Diana
| Dades | |
|---|---|
| Tipus | sala de cinema teatre  |
| Història | |
Esdeveniment significatiu | |
| 1912 | obertura |
| 1978 | clausura |
| Governança corporativa | |
| Seu |
|
El Saló Diana fou un espai teatral[1] ubicat al número 85 del carrer de Sant Pau de Barcelona (vegeu casa Pere Prats), seu de l'Assemblea de Treballadors de l'Espectacle (A.D.T.E.), grup escindit de l'Assemblea d'Actors i Directors. Obrí les portes el diumenge 10 d'abril del 1977. El director Mario Gas i els actors Carlos Lucena i Albert Dueso, entre altres, van ser els artífexs d'aquesta aventura teatral que va durar fins a finals del 1978.[2]
Anteriorment, i des del 1912, l'espai havia sigut el Cine Diana,[3] on també s'hi feien varietats. L'any 1987, l'ajuntament va mirar de cedir-lo al Liceu com a local d'assaig, però el mal estat de l'edifici i la forta inversió que suposava van acabar per desestimar la proposta.
Espectacles[modifica]
- 1977, abril. No hablaré en clase, pel grup Dagoll Dagom, amb direcció de Joan Ollé.
- 1977, abril. 7 meditaciones sobre el sado-masoquismo político, pel grup Living Theatre.
- 1977, maig. Herramientas, pel grup La Cuadra, de Sevilla.
- 1977, novembre. Plany en la mort d'Enric Ribera, de Rodolf Sirera, amb direcció de Joan Ollé i música de Ramon Muntaner.
- 1978 (17, 18 i 19 de febrer): concerts de La Banda Trapera del Río.
- 1978, maig. Els Pispes, de Joan Potau, amb direcció de Joan Potau i música de Pau Riba.
Bibliografia[modifica]
- Gonzalo Pérez de Olaguer: Els anys difícils del teatre català (memòria crítica). Arola Editors. Tarragona, 2008
Referències[modifica]
- ↑ Guillamon, Julià. La ciutat interrompuda ; seguit d'El gran novel·loide sobre Barcelona. 1. ed. Barcelona: Editorial Anagrama, maig 2019. ISBN 9788433915702.
- ↑ Tierz, Carme; Muniesa, Xavier. Barcelona ciutat de teatres. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 2013, p. 140-141. ISBN 978-84-8330-750-2.
- ↑ «La Vanguardia-Hemeroteca digital» p. 9, 27-05-1912.