Samòsata

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Samòsata (armeni Շամշատ, Šamšat, grec Σαμόσατα, Samósata) fou una ciutat a la riba de l'Eufrates, capital de Commagena. Cal no confondre Samòsata amb Arsamosata, més a l'est (a una situació exacta desconeguda). S'ha confós sovint amb la clàssica Arsomasata, àrab Shimshat. Actualment ha sorgit una nova ciutat que es diu Samsat i està a Turquia, província d'Adıyaman.

Samòsata era una ciutat fortificada, probablement d'origen hitita. La tradició diu que fou fundada per Sames, sàtrapa de Commagena. A la ciutat hi havia el palau dels reis de Commagena i més tard residencia del governador de la província romana. També hi havia un pont que creuava l'Eufrates i per tant era un lloc fortificat. Temporalment va portar el nom d'Antioquia de Commagena (Αντιόχεια τῆς Κομμαγηνῆς) i fou la capital del regne hel·lenístic de la Commagena des de vers el 160 aC fins a la conquesta romana. Fou temporalment ocupada per Marc Antoni durant la seva campanya a Síria. El segle I, Ceseni Pet, prefecte de Síria durant el regnat de Vespasià, va descobrir que el rei Antíoc IV de Commagena preparava una aliança amb els parts als que oferia pas pel pont i la ciutat, i va ocupar preventivament la ciutat, i el rei fou deposat i Commagena annexionada (73). Com a capital de província (metròpolis), des del temps d'Adrià fou seu de la Legio VI Ferrata i després de la Legio XVI Flavia Firma i era estació final de diverses rutes militars. Hi va néixer Llucià o Lucià (120-192) un famós escriptor còmic que va escriure els considerats primers llibres futuristes.

El 297 foren martiritzats a la ciutat set cristians: Abibus, Hipparchus, Jacob, Lolià, Paragnus, Philotheus i Romà. Aquí va néixer al segle III el bisbe Pau de Samosata, cap dels elqasites (una orde dels essenis gnòstics), que va predicar idees adopcionistes que van derivar més tard en el paulicians i bogomilites. També al costat de Samòsata (a una poble de la rodalia) va néixer sant Daniel l'Estilita. El 325 el bisbe local Peperi va ser present al concili de Nicea. Al 380 el bisbe sant Eusebi de Samòsata, opositor ferotge dels arrians, fou assassinat per una dona arriana el 380 (la seva festa se celebra el 22 de juny); al segle següent era bisbe Andreu, un vigorós opositor de Ciril d'Alexandria i del Concili d'Efes. Cabot dona la llista de 28 bisbes jacobites i d'altra banda encara avui dia és seu titular de l'església catòlica (vacant des de 1967 al morir el seu bisbe).

Al segle VI vivia a Constantinoble sant Rabules que era nadiu de la ciutat (la seva festa se celebra el 19 de febrer); en aquest segle apareix a Notitia Episcopatum d'Antioquia com a metròpolis autocèfala.[1] El 625 fou atacada i ocupada als perses per l'emperador Heracli junt amb Marash. El 639/640 fou conquerida per Iyad ibn Ghanm i sota domini àrab el seu nom fou Sumaysat. Els bizantins la van atacar el 856. Vers el 749 fou defensada pel cap omeia Ishak ibn Muslim al-Ukayli. El 785/786 es va fundar la nova ciutat d'al-Hadath i el govern abbàssida i va fer transportar a grups d'habitants de Samòsata. El 858 el cap paulicià, Karbeas, amb ajut del emir de Melitene, va derrotar els bizantins davant de Samòsata. El 859 els bizantins tornaven a atacar la ciutat. Al sínode que va restaurar a Foci com a Patriarca de Constantinoble el 879, la seu de Samòsata apareix com a reunida amb la d'Amida.[2] Va restar en mans del califat fins que el 927 fou conquerida pels bizantins[3] que no la van conservar però la van ocupar finalment el 959 per part de Lleó, germà de l'emperador Nicèfor II, en l'ofensiva contra els hamdànides; sota l'imperi va esdevenir seu episcopal i residència del protospatari grec de les viles de l'Eufrates. El 1031 va servir de base per la conquesta d'Edessa pels bizantins.

El febrer del 1098 l'amir ortúquida turc Baldukh o Bulduk va derrotar a les rodalies al llatí Balduí d'Antioquia. Per un temps va passar als ortúquides (vassalls seljúcides) però el 1114 va ser ocupada pel comte d'Edessa i va ser un feu per a Joscelí de Courtenay dins del comtat d'Edessa. Va tornar als ortúquides el 1149 però després d'una breu lluita amb els grecs va quedar el 1151 en mans dels seljúcides de Rüm. Uns anys després va passar al zengita Nur al-Din Mahmud i dels zengites va acabar en mans dels aiubites sota Saladí i el seu germà al-Adal.

En temps dels otomans va perdre la seva condició fronterera i va entrar en decadència acabant com un petit poble. Al final del segle XIX V. Cuinet pensava que tenia uns 800 habitants. Els armenis foren exterminats abans del 1920 i la ciutat poblada per kurds.

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. Echos d'Orient, X, 144
  2. la darrera vegada que la seu d'Amida és esmentada sola és el 586, i la primera vegada que s'esmenta com seu d'Amida i Samòsata és el 879; no se sap quan foren reunides
  3. aquesta ocupació i la de Kufa pels càrmates van forçar el retorn com a visir d'Alí ibn Issa ibn Dàüd ibn al-Jarrah

Bibliografia[modifica | modifica el codi]


Coord.: 37° 34′ 46″ N, 38° 28′ 53″ E / 37.57955,38.481316666667