Samarra

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Patrimoni de la Humanitat  · UNESCO
Samarra
La Gran mesquita de Samarr
La Gran mesquita de Samarr
Informació
Localització Governació de Salah ad-Din
Iraq Iraq
Superfície 15.058 ha
Vistes
FemaleStatuetteSamarra6000BCE.jpg
Estàtua femenina del 6000 aC

Tipus Cultural
Criteris (ii),(iii),(iv)
ID 276
Regió * Àsia i Oceania
Inscripció 2007 (31a sessió)
Coordenades 34° 11′ 54″ N, 43° 52′ 27″ E / 34.19833°N,43.87417°E / 34.19833; 43.87417
* Segons les regions de la UNESCO.

Samarra (en àrab:سامَرّاء) és una ciutat de l'Iraq a la governació de Salah ad-Din. Està a la riba est del riu Tigris a 125 km al nord de Bagdad i compta amb 348.700 habitants (2003). Es Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO classificat com en perill des de 2007.[1] Entre els topònims antics atribuïts a Samarra hi ha el grec Souma (Ptolemeu V.19, Zòsim III, 30), el llatí Sumere, i el siríac Sumra.

Història[modifica | modifica el codi]

Cultures de Mesopotàmia

Ja estava ocupada durant el calcolític amb el ric jaciment arqueològic de Tell Sawwan, amb proves de lli cultivat en regadiu i una estructura social complexa que exportava la seva ceràmica que és molt característica de la cultura de Samarra la qual va ser la precursora del període de l'Ubaid sumeri i és una derivació temporal i espacial de la cultura d'Hassuna al centre de l'Iraq. El seu centre principal és Tell al-Sawwan que va tenir una primera fase (vers 5.600 a 5.400 aC), una fase mitjana (5400 a 5000 aC) en que es va estendre cap al Zab Superior (Tell Shemshara) i fins més enllà del Diyala i a l'oest fins a Baghuz, a la riba de l'Eufrates; i una fase tardana (5000-4800 aC) cap a l'est que només està testimoniada a Choga Mami on va confluir amb la cultura d'Eridu en l'anomenat període d'Hajji Mohammed.

Durant l'imperi assiri Senaquerib va refundar una ciutat de nom Samarrat que correspon a Samarra (690 aC). En època clàssica fou la grega Σουμα (Claudi Ptolomeu i Zòsim) i en llatí Sumere (fortalesa esmentada en la retirada de Julià l'Apòstata el 364 per Ammià Marcel·lí. En siríac la ciutat s'anomenava Shüma'ra.

Durant l'imperi sassànida es va obrir el gran canal de Qatul al-Kisrawi, extensió nord del canal Nahrawan que porta aigua del riu Tigris. Un canal suplementari va ser excavat pel califa abbàssida Harun ar-Raixid.

Del 836 fins al 892 Samarra va passar a ser la capital del califat ja que el califa al-Mutasim va abandonar Bagdad agitada pels mamelucs turcs centroasiàtics que tenien l'hostilitat de la població. El califa buscava una base per l'exèrcit i una seu per la seva cort. La nova capital fou anomenada oficialment Surra Man Raa (Qui la veu és afortunat) però el nom popular Samarra fou generalment utilitzat pel poble (una altra teoria és que Samarra deriva del nom oficial però en realitat aquest hauria estat buscat expressament). El palau fou excavat el 1910 per Viollet i després per Herzfeld el 1911-1913. Mort al-Mutasim va restar com a capital sota al-Wathiq que hi va construir un nou palau anomenat al-Haruni (inundat per l'embassament de Samarra els anys 1950 abans de ser excavat). Després fou la capital d'al-Mutawàkkil (847-861); als anys 860 s'hi van establir tropes turques; en aquest temps s'hi van construir una vintena de palaus, la nova gran mesquita, tres hipòdroms. El 859 al-Mutawakkil va decidir crear una nova capital al nord del barri d'al-Karkh, a Samarra, que havia de portar el nom d'al-Mutawakkiliyya (també s'esmenta com al-Jafariyya i al-Mahuza).

La ciutat va restar capital sota els següents califes. Al pujar al tron al-Mútamid el 870 l'exèrcit fou traslladat fora però el califa hi va restar fins al 884 i oficialment fins al 892, quan hi fou enterrat i el successor al-Mutàdid va retornar a Bagdad. Va seguir una ràpida decadència i despoblació. Les zones d'al-Matira i al-Karkh van seguir ocupades. Quan al-Muktafi va voler reconstruir la ciutat el 903 va trobar el barri d'al-Djawwak en ruïnes. Un mausoleu pels imams xiïtes Ali al-Hadi i al-Hasan al-Askari foren construïts pel hamdànida Nasir al-Dawla de Mossul i arranjats pels buwàyhides; posteriorment fou restaurat per altres com al-Basasiri (1053/1054) i el califa an-Nàssir; el darrer fou el qajar Nàssir-ad-Din (1868/1869).

Des del segle X fou una vila de peregrinació però al segle XIII després del desplaçament del curs del Tigris, la ruta Mossul-Bagdad va passar per l'altre costat del riu i la ciutat va perdre tota importància. No fou emmurallada fins al 1834. La inundació causada per l'embassament als anys 1950 va fer emigrar a les poblacions rurals cap a les antigues ruïnes de la ciutat sobre les que va sorgir la vila moderna, avui dia centre comercial del districte.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Unesco names World Heritage sites». BBC News, 2007-06-28.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Samarra