Samhain

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

El Samhain, el 31 d'octubre, és l'any Nou dels Celta i dels Wicca. Un temps per a la meditació i el record dels que ja no hi són, coincideix amb el fi de les collites. Als països saxons el seu festeig va seguir a les festes de Halloween, prenent part de la seua simbologia com les carabasses (Jack o'Lanterns). Una data considerada tradicionalment com a excel·lent per a realitzar presagis i endevinacions, i on deixen ofrenes als llindars i obsequis per a les ànimes dels morts.

A la mitologia celta irlandesa i gallega, Samhain és la festa religiosa que celebra el naixement del període d'obscuritat de l’any celta (pels celtes, l'any estava compost de dos temps: el temps fosc i el temps clar). És una festa de transició – el pas d'una any a l'altre – i d'obertura de l'Altre món. Aquesta festa és esmentada en nombrosos relats èpics irlandesos i gallecs, ja que, per la seva definició, és propícia als esdeveniments màgics i místics. La seva importància pels celtes és innegable, ja que la tornem a trobar a la Gàl·lia amb el nom de Samonios, en particular en una menció del Calendari de Coligny, que la col·loca al mes que correspon aproximadament a novembre.

A Galícia perdura amb el nom de Samaín.

El calendari festiu[modifica | modifica el codi]

Els monjos irlandesos que han deixat per escrit els costums celtes, a partir del segle VIII, precisen que el dia de Samain és l’1 de novembre. La festa en si mateixa dura una setmana sencera, començant tres dies abans i acabant tres dies després. Pels celtes, aquest període és un parèntesi de l'any: el pas del temps clar al temps fosc que marca una ruptura a la vida quotidiana, ja que acaben les conquestes pels soldats i els treballs agraris pels agricultors.

La festa religiosa[modifica | modifica el codi]

Es tracta també, però, d'una festa religiosa. El seu nom significa reunió i és una festa obligatòria per tota la societat celta que dóna peu a ritus druídics, a assemblees, a borratxeres i a banquets rituals; el seu caràcter religiós recau sobre l'autoritat de la classe sacerdotal dels druides i a la presidència del rei. Tot i així, segons la ideologia tripartida dels indoeuropeus definida per Georges Dumézil, les tres classes de la societat celtes queden associades a les cerimònies. Aquestes assemblees religioses i socials van anar desapareixent progressivament amb la cristianització, i amb la fi de recuperar la popularització d'aquesta festa després de l'evangelització d'Irlanda al segle VIII, els religiosos catòlics van instaurar la festa de Tots sants i, l'endemà, el dia dels Difunts.

Aquesta festa, però, en l'actualitat és la que coneixem com a Halloween, provinent de la frase "All hallow’s Eve", dels anglosaxons que té origen a Irlanda sense cap referència a la mitologia celta.