Samos

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula geografia políticaSamos
Σάμος (el) Modifica el valor a Wikidata
Imatge

Localització
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 37° 48′ N, 26° 48′ E / 37.8°N,26.8°E / 37.8; 26.8
EstatGrècia
Administració descentralitzadaDecentralized Administration of the Aegean (en) Tradueix
RegióEgeu Septentrional Modifica el valor a Wikidata
CapitalVathy (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població32.977 (2011) Modifica el valor a Wikidata (69,28 hab./km²)
Geografia
Part de
Superfície476 km² Modifica el valor a Wikidata
Banyat permar Egea Modifica el valor a Wikidata
Punt més altKerkis (1.434 m) Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal931 xx Modifica el valor a Wikidata
Fus horari

Lloc websamos.gr Modifica el valor a Wikidata

Samos (grec Σάμος; turc Sisam) és una illa de Grècia, situada al Mar Egeu. Pertany a l'arxipèlag de les Espòrades i al nomos de l'Egeu Septentrional, entre l'illa de Quios i l'arxipèlag del Dodecanès. És una de les 74 unitats perifèriques de Grècia, formada a partir de l'1 de gener de 2011 de la divisió de l'antiga prefectura de Samos en la unitat perifèrica de Samos i la unitat perifèrica d'Icària.

Orografia[modifica]

És a molt poca distància de la costa de l'Àsia Menor, a la qual estigué unida en el Plistocè. La seva estructura és calcària, amb roques metamòrfiques i esquistos, i presenta dos grups montuosos: el Kerkis (1 437 m) i l'Àmbelos (1 137 m). Prop de la costa, els turons són més suaus, amb vegetació mediterrània.

Economia[modifica]

És fonamentalment agrària. Té conreus de vinya (n'és famós el vi dolç), oliveres, fruiters, tabac i cotó. Darrerament, però, s'ha desenvolupat el turisme.

Història[modifica]

Els seus antics noms, esmentats per Plini el Vell, foren Parthenia, Anthemus, Melamphylus, Dryusa i Cyparissia.

Ocupada a l'antiguitat per colons jonis vers els segles xi i xii aC, participà en els moviments colonitzadors grecs dels segles vii-vi aC i fundà nuclis de població a Amorgós, Samotràcia i àdhuc a Itàlia, mentre tractava comercialment amb Egipte i Líbia i, políticament, instaurava la democràcia, que fou abatuda el 540 aC per Polícrates. Aquest governà com a tirà fins al 522 aC i fou succeït per altres tirans subjectes al domini persa. Polícrates posseïa 100 vaixells de guerres i va fer algunes conquestes a les illes i a terra ferma. Va lluitar amb Milet i Lesbos i va fer un tractat amb Egipte. Els enemics del tirà van demanar ajut a Esparta que va enviar una força conjuntament amb els corintis i Polícrates fou assetjat a Samos durant 40 dies però els va poder rebutjar. Va morir al continent en la disputa amb el sàtrapa persa Oroetes.

El seu germà Siloson, amb el suport d'un exèrcit persa, es va proclamar tirà i va esdevenir tributari de Pèrsia. El 499 aC es va unir a la revolta de Jònia però part del seu contingent de seixanta vaixells va fer traïció a la decisiva batalla de Lade (494 aC). Va seguir una gran emigració de poblament vers la Magna Grècia i Itàlia. El 479 aC va encapçalar la revolta contra Pèrsia i, després, entrà a la lliga de Delos (478 aC).

Després de la batalla de Salamina els atenencs es van apoderar de l'illa i van establir un govern democràtic; Samos fou la més poderosa de les illes de la confederació exemptes de tribut. El tresor de l'illa fou traslladat de Delos a Atenes. El conflicte amb Milet pel territori de Priene, va portar a Samos a separar-se de la confederació i Atenes va enviar un exèrcit sota deu generals entre els quals Sòfocles i Pèricles, que amb nou mesos va sotmetre l'illa (440 aC). L'illa fou tractada força bé i només va haver de pagar les despeses de la guerra (1300 talents a 50 talents per any).

Samos va ser al costat d'Atenes a la Guerra del Peloponès. Durant la guerra va esdevenir el centre del moviment de la flota atenenca (411 aC) que va afavorir a Alcibíades que va anar a l'illa i va sortir de Samos cap a Atenes el 407 aC. Al final de la guerra l'espartà Lisandre la va ocupar i va establir un govern oligàrquic (404 aC) que va durar fins al 394 aC quan es va restablir la independència i el govern democràtic fins a la pau d'Antàlcides (387 aC) quan va quedar en poder de Pèrsia.

Els atenencs la van recuperar el 366 aC després d'un setge d'11 mesos i s'hi va establir una colònia militar. Va romandre en mans d'Atenes fins al 322 aC quan Atenes fou privada de la seva possessió. La seva història posterior no pot ser seguida amb detall però apareix normalment aliada als ptolemaics fins que a finals del segle iii aC es va establir el domini selèucida. La guerra dels Ptolemeus i selèucides que va acabar el 241 aC mantenia per Egipte, Efes, Milet, Priene, Samos, Lebedos, el sud de Jònia, Cària, Lícia, Pamfília, Cilícia Occidental i Celesíria, així com els territoris que dominava a Tràcia (Abdera, Cipsela, Samotràcia, Sestos i els Quersonès).

Va donar suport a Antíoc el Gran (191 aC), i el 188 aC va quedar com a tributària del Regne de Pèrgam. El 133 aC va recuperar la independència i va donar suport al pretendent Aristònic (132-131 aC) i en els anys següents va donar suport a Mitridates VI Eupator del Pont (88 aC), i va perdre la independència essent unida a la provincial d'Àsia el 84 aC. Fou ciutat lliure fins al temps de Vespasià.

Formà part (vers 294) de la província de les illes junt amb l'illa de Rodes, Cos, Quios i altres. Sota el romans d'Orient fou capçalera del tema de Samos, que incloïa territoris a terra ferma i estava dividit en les turmes d'Efes i Adramitium, i amb un governador amb residència a Esmirna.

Fou atacada pels àrans el 889 i el 911. El 1090 fou part del principat del turcman Shaka (1089-1092). A partir del 1300 fou possessió dels Aydin-Oghlu. Els Giustiniani van ocupar l'illa el 1349 i Constantinoble la va reconèixer com establiment comercial genovès amb dret hereditari el 8 de juny de 1363. El 1380 els otomans la van ocupar, i l'illa va restar en poder de la companyia genovesa (la maona) però va haver de pagar tribut. Börkludje Mustafà va dirigir una revolta popular de caràcter socialista a la península d'Urla i va establir contacte amistós amb els prelats de l'illa el 1420. El 1462 els otomans va tornar a l'illa i la van saquejar però una vegada més es va permetre les activitats de la companyia genovesa augmentant el tribut. El 1481 els Giustiniani van abandonar l'illa voluntàriament que va quedar de fet en poder dels otomans que hi van construir un fort però la van abandonar sota Baiazet II. El 1526 els vaixells otomans feien escala al port del sud de l'illa en la ruta entre Rodes i Istanbul. El 1550 fou donada al capità el-Euldj Ali Paixà Ochiali que va portar colons d'altres llocs (1562) i la va tenir com a feu propi fins a la seva mort el 1587, quan va passar a formar part de les terres del sultà. En endavant nopmés va estar vinculada a l'Imperi per la presència d'un funcionari amb títol d'agha resident a Khora, assistit d'un naib que feia de cadi; no hi havia guarnició (el que va afavorir més d'un atac pirata); un metropolità grec dirigia la comunitat grega. Així en aquest temps l'illa va gaudir d'una ample autonomia interna. Va ser ocupada pels venecians durant la guerra de 1683-1699 i pels russos (1771-1774). El 1821 es va revoltar contra els otomans junt amb altres grecs i es va establir un govern revolucionari format per:

  • 18 d'abril de 1821 Konstandinos Lahanas
  • abril de 1821-abril de 1828 Lykourgos Logothetis
  • abril de 1828 – febrer de 1829 Ioannis Kolettis
  • febrer de 1829 – octubre de 1829 Dimítrios Christides
  • octubre 1829 – juliol de 1830 Ioannis Kolettis (segona vegada)
  • juliol de 1830 - 1833 Lykourgos Logothetis (segona vegada)

El 17 d'agost de 1824 es va lliurar en aigües de l'illa una batalla naval anomenada segona batalla de Micale, que va impedir l'ocupació de l'illa pels otomans. El 1830 fou reconeguda a Turquia, però com que l'hostilitat va romandre, el 1835 es va crear el beilicat de Samos, governat per un fanariota grec de nom Esteve Vogòridis, que residia a Constantinoble, amb el títol turc de wali i en grec de hegemon (a les fonts occidentals "príncep de Samos"). Un governador pel seu compte residia a l'illa).

Vegeu: Principat de Samos

El 1912 el mateix príncep va assolir la presidència de l'assemblea revolucionària que va proclamar la unió a Grècia (1913), i la seva possessió fou confirmada pel Tractat de Bucarest de 10 d'agost de 1913 que va posar fi, de moment, a la guerra dels Balcans.

Tirans i governants antics de Samos[modifica]

  • Silosó, segle VII aC
  • Demòteles, vers 620 aC
  • Silosó I vers 590-560 aC
  • Eaces I vers 560-538 aC
  • Polícrates 538-522 aC
  • Pantagnostos 538-532 aC
  • Silosó II 538-532 aC
  • Foibies 532 aC
  • Meandri 522 aC
  • Carilau 522 aC
  • Siloson II (segona vegada) 522-509 aC
  • Eakes II 509-479 aC
  • Teomèstor 479 aC
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Samos