Samòsata
De Viquipèdia
Samòsata (armeni Շամշատ, Šamšat, grec Σαμόσατα, Samósata) fou una ciutat a la riba del Eufrates, capital de Commagena. Cal no confondre Samòsata amb Arsamosata, mes al est (a una situació exacta desconeguda).
Samosata era una ciutat fortificada, probablement d'origen hitita. A la ciutat hi havia el palau dels reis de Commagena i mes tard residencia del governador de la província romana. També hi havia un pont que creuava l'Eufrates.
Fou temporalment ocupada per Marc Antoni durant la seva campanya a Síria
El segle I, Ceseni Petus, prefecte de Síria durant el regnat de Vespasià, va descobrir que el rei Antíoc IV de Commagena preparava una aliança amb els parts als que oferia pas pel pont i la ciutat, i va ocupar preventivament la ciutat, i el rei fou deposat i Commagena annexionada (73)
El 297 foren martiritzats a la ciutat set cristians: Abibus, Hipparchus, Jacob, Lolià, Paragnus, Philotheus i Romà.
Aquí va néixer al segle III el bisbe Pau de Samosata, que va predicar idees adopcionistes que van derivar mes tard en el paulicians i bogomilites.
El 625 fou atacada i ocupada per l'emperador Heracli junt amb Marash.
El 858 el cap paulicià, Karbeas, amb ajut del emir de Melitene, va derrotar els Bizantins davant de Samòsata. Va passar al califat fins que el 927 fou conquerida pels Bizantins.
El febrer del 1098 l'emir Baldukh va derrotar a les rodalies al llatí Balduí.
El 1114 va se ocupada pel comte d’Edessa però va tornar als Àrabs el 1149.
Actualment ha sorgit una nova ciutat que es diu Samsat i està a Turquia.
|
|||||
