Samsó (raïm)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Gotim de samsó

El samsó, carinyena, o sinsó,[1] és una varietat de cep negra. El raïm de samsó és molt menut i compacte, de gra mitjà, rodó i de color blau negre, amb molt de suc i gust dolç. És una varietat productiva però sensible a les malures. És de brotada lenta, pel que no l'afecten les gelades de primavera, i no suporta bé la humitat.

El vi de raïm samsó té poc cos, poc color i fort gust de fruites. S'utilitza per fer vins rosats o en cupatges amb garnatxa per a produir vins negres lleugers aportant suavitat i harmonia. La gran quantitat de tanins el fa apte per l'envelliment complementat amb ull de llebre o garnatxa.

El nom «samsó» prové del francès cinsaut.[1] Es cultiva a tot l'arc mediterrani entre el Roine i l'Ebre, on és una varietat tradicional d'origen antic desconegut. S'ha trasplantat amb èxit a Sud-àfrica on s'anomena hermitage. És una de les varietats principals a les DO Catalunya, DO Conca de Barberà, AOC Costers del Rosselló, DO Costers del Segre, DO Empordà, DO Montsant, DO Penedès, DO Tarragona i DO Terra Alta

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Samsó (raïm) Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. 1,0 1,1 Rull, Xavier. Diccionari del vi. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1999. ISBN 84-412-0241-9 [Consulta: 27 novembre 2010].