Samuel van Hoogstraten

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Samuel van Hoogstraten

Autoretrat de Samuel van Hoogstraten
Naixement Samuel Dirksz van Hoogstraten
2 d’agost de 1627
Dordrecht, Països Baixos
Defunció 2 d’agost de 1627
Dordrecht, Països Baixos
Nacionalitat Països Baixos Països Baixos
Ocupació Pintor

Samuel van Hoogstraten (Dordrecht, Països Baixos, 2 d’agost de 1627 - 19 d’octubre de 1678) fou un pintor flamenc del Renaixement.

Samuel Dirksz van Hoogstraten és conegut avui per les seves pintures en (trompe l’oeil), un desplegament virtuós d’efectes il·lusionistes que assoliren la cima en les últimes obres de l’artista. Això no obstant, Van Hoogstraten gaudí d’una llarga i creativa carrera, durant la que produí nombroses escenes de gènere, obres religioses i múltiples retrats.

Van Hoogstraten rebé les primeres ensenyances del seu pare Dirk, però després de la seva mort el 1642 ingressà en l’estudi de Rembrandt van Rijn, on i va romandre diversos anys. La influència del veterà rtista fou profunda, i es manifesta en moltes de les seves obres, particularment en la seva rica i evocadora paleta i en el seu interès per l’autoretrat. Van Hoogstraaten també fou escriptor.

En els últims mesos de la seva vida publicà Inleyding tot de Hooge Schoole der Schilddderkans (Introducció a l’alta escola de l’art de la pintura) (1678). Aquest ampli tractat sobre la pintura inclou informació de primera mà sobre Rembrandt i els seus estudis, els seus mètodes de treball i les seves obres. és una de les poques conservades que ofereixen informació detallada sobre el ran mestre.

El 1651 Van Hoogstraten deixà Dordrecht i viatjà per Europa, visitant Alemanya, Itàlia i Viena, on treballà en la cort Ferran III del Sacre Imperi Romanogermànic. El seu estil fou madurant durant el viatge, i començà a dedicar-se a la pintura il·lusionista que el va fer tan famós.

Tornà a Dordrecht i el 1656 fou nomenat prebost de la Ceca d’Holanda; poc temps després es casà amb una integrant de l’alta societat local. Continuà acceptant encàrrec per retrats i realitzant escenes de gènere i pintures en “trompe l’oeil”, abans de viatjar a Londres el 1662, on els seus retrats eren molt cotitzats. La seva producció artística fou disminuint durant els seus últims anys transcorreguts a Dordrecht.

Vista d'un passadís[modifica | modifica el codi]

Dyrham Patk, Gloucestershire

Els primers quadres d’Hoogstraten mostren la gran influència de Rembrandt, però obres posteriors com aquesta demostren el seu enfocament innovador dels anteriors, el qual el va fer famós. El característic terra de lloses holandès constituí una eina insubstituïble per artistes com Hoogstraten, Pieter de Hooch i Vermeer, els quals manipularen les potents formes geomètriques per accentuar les línies de perspectiva dominants dels seus interiors.

Vista d’un passadís plasma un camp de perspectiva major del que l’ull pot veure des d’un punt panoràmic, un truc que col·loca l’observador davant del llenç, quasi sota de la gàbia. El corredor crea la il·lusió d’una gran profunditat, i anima a l’espectador a travessar amb rapidesa la casa, fins a arribar a la part posterior, abans de tornar per examinar els detalls.

Aquests subtils detalls, situen els quadres de Hoogstraten per sobre les de la simple virtuositat il·lusòria, i els afegeixen amb freqüència un missatge moralista. L’escombra abandonada del fons, el gat que simbolitza la sensualitat, i les ombres fosques d’un home i una dona indiquen que les tasques domèstiques han estat interrompudes en favor del interludi amorós.

Hoogstraten viatja molt al llarg de la vida, entre altres destins a Viena, Roma i Londres, el qual provocà que els cercles artístics de tota Europa se sentissin atrets pel seu agosarat domini de la perspectiva.

La perspectiva[modifica | modifica el codi]

La fama d’Hoogstraten descansa no tan sols en el seu talent com a pintor de retrats i interiors, sinó també com a poeta i autor. La influència del seu llibre (“Una introducció a l’alta escola de l’art de pintar”) constituí un tractat important sobre la teoria de la pintura. Com a mestre de la perspectiva, Hoogstraten estava preocupat per l’ús correcte de la perspectiva en l’art, i en el llibre afirma la seva creença que és un element essencial de la pintura. s sabatillesocumenta l’ús característic de l’autor dels terres enllosats, amb el fi d’accentuar la profunditat de la composició.

Els plans allunyats subratllen encara més aquest efecte, delimitats pel marc del quadre i els de les portes i, per fi, les dues imatges del fons. Al plasmar part de la porta oberta en primer pla, l’artista situa a l’observador en l’entrada, el qual accentua l’efecte fictici de la quadre. La pintura no mostra cap personatge, el qual provocà que els successius propietaris ordenessin pintar-ne un.

Durant el segle XIX, un gosset, una nena assentada, a més de la dada i una falsa signatura de l’artista Pieter de Hooch (1629-1684) foren afegits, si bé, per sort, foren eliminats. Certs detalls subtils al·ludeixen el tema del quadre.

L'escombra abandonada, les còmodes sabatilles i un llibre tancat (senyal de que la lectura ha estat interrompuda) indiquen que una relació amorosa està tenint lloc fora de la nostra vista. Hoogstraten tornà al seu to moralitzant del quadre en diverses ocasions, un to comprès immediatament en la seva època.

Petita galeria[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Samuel van Hoogstraten