Sanç II de Portugal

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Sanç II de Portugal

Sanç II de Portugal el Capel o el Piadós, ( Coïmbra 1207 - Toledo 1248 ), rei de Portugal (1223-1247).

Orígens familiars[modifica | modifica el codi]

Fill primer del rei Alfons II de Portugal i la seva esposa Urraca de Castella, nasqué a la cort portuguesa el 8 de setembre de 1207.

Era nét per línia materna d'Alfons VIII de Castella i Elionor d'Anglaterra, filla al seu torn del rei Enric II d'Anglaterra.

Ascens al tron[modifica | modifica el codi]

En l'època en la qual va ascendir al tron, Portugal es trobava enmig d'un conflicte diplomàtic amb la Santa Seu. El seu pare, Alfons II, havia estat excomunicat pel Papa Honori III pels seus intents de reduir el poder de l'església en el país. Sanç II va signar un tractat de 10 punts amb el Papa, però el rei va prestar poca atenció al seu compliment. La seva prioritat va ser la Reconquesta de la part sud de la Península Ibèrica als musulmans. A partir de 1236, Sanç II va conquerir diverses ciutats a l'Algarve i l'Alentejo, assegurant la posició portuguesa en la zona.

El nou rei va ser un bon militar però no va demostrar les mateixes capacitats en l'administració. Amb la seva atenció centrada en els assumptes militars, es van facilitar les disputes internes. La noblesa estava descontenta amb la conducta del rei i va iniciar una conspiració en contra seu. A més, la classe mitjana dels mercaders s'enfrontava amb freqüència al clergat sense que el rei intervingués. Així fou com l'arquebisbe de Porto va realitzar una queixa formal al Papa, explicant-li la situació. Gràcies al poder de l'església al segle XIII, el Papa va influir en els portuguesos perquè escollissin un nou rei perquè substituís al que va denominar "heretge".

L'any 1246, un grup de nobles va convidar al germà de Sanç, l'infant Alfons, que en aquells moments residia a França amb el títol de duc de Borgonya, a prendre el tron. Alfons va abdicar de les seves possessions franceses i es va dirigir a Portugal. Sanç II va ser apartat del tron el 1247 i va fugir a l'exili a la ciutat de Toledo, ciutat on va morir el 4 de gener de 1248.

Núpcies i descendents[modifica | modifica el codi]

Sanç II es va casar vers el 1245 amb una dama castellana, Mencía López de Haro, vídua d'Alvaro Pérez de Castro, i filla del senyor de Biscaia Llop Díaz II de Haro i Urraca Alfons, una filla il·legítima del rei Alfons IX de Lleó. D'aquesta unió però no tingueren fills.


Precedit per:
Alfons II el Gras
Rei de Portugal
12231247
Succeït per:
Alfons III


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sanç II de Portugal