Sanç IV de Castella

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Sanç IV de Castella el Brau ( ? 1258 - Toledo 1295 ), rei de Castella i de Lleó (1284-1295).

Estàtua de Sanç IV de Lleó i Castella

Antecedents familiars[modifica | modifica el codi]

Fill segon del rei de Castella Alfons X el Savi i la seva segona muller, Violant d'Aragó, princesa d'Aragó i filla de Jaume I el Conqueridor.

Ascens al tron[modifica | modifica el codi]

El primogènit del rei Alfons X, Ferran de la Cerda, no va arribar a regnar, ja que va morir el 1275, nou anys abans que el seu pare. El rei Alfons va deixar escrit al seu testament que el regne havia de passar al seu nét primogènit, Alfons de la Cerda i al mateix temps va deseheretar el seu segon fill, Sanç.

Sanç es va alçar contra el rei sense respectar la voluntat del seu pare i fou coronat rei el 1284 a Toledo. Fou reconegut pel poble i pels nobles, tot i que els Infants de la Cerda també van reunir un bon nombre de partidaris.

Lluites durant el seu regnat[modifica | modifica el codi]

Durant el seu regnat hi va haver lluites internes per aconseguir el poder. Així, l'infant Joan de Castella, germà del rei Alfons X el Savi, es va unir al noble Lope Díaz III de Haro o Llop III, vuitè senyor de Biscaia i es va rebel·lar contra Sanç IV, però fou fet presoner pel seu nebot mentre Llop III fou assassinat el 1288.

Les cròniques del moment expliquen que el rei Sanç va manar executar 4.000 seguidors dels infants de la Cerda a Badajoz, Talavera de la Reina, Àvila i Toledo.

Vers el 1293 va perdonar el seu oncle Joan de Castella, qui al cap de poc es tornà a sublevar mitjantçant el conflicte de Tarifa (Cadis). Dom Joan va demanar ajuda al rei de Marroc i als benimerins, i van posar setge a la ciutat de Tarifa, que estava defensada per Guzmán el Bo, senyor de Lleó, sense èxit.

Relacions amb la Corona d'Aragó[modifica | modifica el codi]

Va trencar relacions amb el rei d'Aragó Alfons el Franc a causa del seu suport a Alfons de la Cerda en les seves aspiracions al tron castellà. Per aquest motiu Sanç IV ajudà els francesos contra el comte-rei català.

Amb l'ascens de Jaume el Just al tron de Catalunya-Aragó hi va haver un acostament entre tots dos en la Concòrdia de Monteagudo,[1] cosa que permeté un nou impuls a la Reconquesta i la presa de Tarifa als benimerins i el trencament del pacte amb Muhàmmad II al-Faqih en no cedir la plaça al regne nassirita.[2]

Núpcies i descendents[modifica | modifica el codi]

Es va casar l'any 1281 a la catedral de Toledo amb Maria de Molina, filla d'Alfons de Molina i néta d'Alfons IX de Lleó. Van tenir set fills:

Sanç IV va morir el 25 d'abril de 1295, deixant com a hereu el seu fill Ferran, de nou anys.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Bolòs, Jordi: Diccionari de la Catalunya medieval (ss. VI-XV). Edicions 62, Col·lecció El Cangur / Diccionaris, núm. 284. Barcelona, abril del 2000. ISBN 84-297-4706-0, plana 177.
  2. Rábade Obradó, María del Pilar; Ramírez Vaquero, Eloísa; Utrilla Utrilla, Juan F. La dinámica política (en castellà). Akal, 2005, p. 131. ISBN 8470904337. 


Precedit per:
Alfons X
Rei de Castella
Rei de Lleó

12841295
Succeït per:
Ferran IV
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sanç IV de Castella