Sanç I d'Aragó i Pamplona

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Reis d'Aragó
Casal de Pamplona
Ramir I d'Aragó
Sanç I d'Aragó i Pamplona
Sanç I d'Aragó
Infants
   Pere I d'Aragó i Pamplona
   Alfons I d'Aragó i Pamplona
   Ramir II d'Aragó
Pere I d'Aragó i Pamplona
Alfons I d'Aragó i Pamplona
Ramir II d'Aragó
Peronella I d'Aragó
Sobirans de la
Corona d'Aragó
+ Casal d'Aragó
+ Dinastia Trastàmara
+ Dinastia dels Habsburg
Sanç I d'Aragó i Pamplona

Sanç Ramires [1] (v. 10424 de juny de 1094). Rei dels Aragonesos i dels Pamplonesos (1076-1094) «ego Sancius Ranimirus, gratia Dei Aragonensium et Pampilonensium rex». Considerat tradicionalment com a rei d'Aragó des del 1063, any de la mort del seu pare.

Orígens familiars[modifica | modifica el codi]

Fill de Ramir I d'Aragó i Ermessenda de Bigorra. Succeí al seu pare al tron d'Aragó el 1063, a l'edat de 18 anys.

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
16. Sanç II de Pamplona
 
 
 
 
 
 
 
8. Garcia II de Pamplona
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
17. Urraca de Castella
 
 
 
 
 
 
 
4. Sanç III de Pamplona
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
18. Ferran Bermúdez
 
 
 
 
 
 
 
9. Ximena Fernández
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
19. ?
 
 
 
 
 
 
 
2. Ramir I d'Aragó
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
20. ?
 
 
 
 
 
 
 
10. ?
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
21. ?
 
 
 
 
 
 
 
5. Sança d'Aybar
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
22. ?
 
 
 
 
 
 
 
11. ?
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
23. ?
 
 
 
 
 
 
 
1. Sanç I d'Aragó
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
24. Arnau I de Comenge
 
 
 
 
 
 
 
12. Roger I de Carcassona
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
25. Arsenda de Carcassona
 
 
 
 
 
 
 
6. Bernat I de Foix
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
26. ?
 
 
 
 
 
 
 
13. Adelaida de Gavaldà
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
27. ?
 
 
 
 
 
 
 
3. Ermessenda de Bigorra
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
28. ?
 
 
 
 
 
 
 
14. ?
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
29. ?
 
 
 
 
 
 
 
7. Garsenda de Bigorra
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
30. ?
 
 
 
 
 
 
 
15. ?
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
31. ?
 
 
 
 
 
 

Biografia[modifica | modifica el codi]

Legitimació de les terres de Matidero a Vadluengo[modifica | modifica el codi]

Article principal: Hipòtesi dels lemniscs

Malgrat que el seu pare Ramir I d'Aragó exercí la potestas (poder) sobre terres de Matidero a Vadoluengo, legalment aquestes terres no eren cap regne independent, doncs estaven integrades al Regne de Pamplona, i Ramir I d'Aragó havia de retre homenatge i guardar obediència al rei de Pamplona. És per això que el 1068 Sanç I d'Aragó i Pamplona viatjà a Roma oferint vassallatge al Papa i sotmetent les seves terres de Matidero a Vadoluengo a l'obediència de Roma. De resultes d'aquest vassallatge, el rei es comprometé a pagar un tribut de 600 marcs d'or anuals. Aquest pacte de vassallatge és el fonament de la Hipòtesi dels lemniscs, que sosté que l'origen del Senyal Reial es deu a les cintes de lemniscs de color roig i groc que penjaven dels segells papals.[2]

Conquesta del pla d'Aragó i la vall del Cinca[modifica | modifica el codi]

Va obrir tres fronts per a expandir el regne, a través del Cinca, las Bardenas Reales i el Gàllego. La conquesta del pla s'anava assegurant amb la construcció de castells que servien de llançadora i després com a protecció de la terra conquerida. Així Sanç I d'Aragó va construir, entre altres, els castells de Loarre, Obano, Montearagón, Artasona i Castiliscar.

En el front del riu Cinca el 1064 va prendre Barbastre als musulmans gràcies al seu sogre Ermengol III d'Urgell, a qui concedí la ciutat però on morí en la represa de la ciutat per les tropes de Ahmed I ben Sulaiman al-Muktadir, qui a partir de 1068 començà a pagar pàries a Sanç.[3]

Rei dels Aragonesos i dels Pamplonesos[modifica | modifica el codi]

El rei de Navarra, Sanç IV el de Peñalén, cosí de Sanç Ramires, fou assassinat pel seu propi germà Ramon, que en una partida de caça el va fer caure d'una elevada roca el 4 de juny de 1076. Els nobles pamplonesos, no volent ser governats per un rei fratricida escolliren a Sanç Ramires com a nou rei, moment a partir del qual usà ja sense limitacions la dignitat (títol) de rei, titulant-se «rei dels Aragonesos i dels Pamplonesos», en llatí: «gratia Dei Aragonensium et Pampilonensium rex» (Sanç I d'Aragó i Pamplona).

Un dels seus errors fou anomenar bisbe a Salomó de Roda home virtuós però de poca empenta el qual va fer poca feina en favor del monestir de Roda. I després va tenir molts problemes per poder-lo destituir ja que l'havia anomenat de manera conjunta amb el legat papal.

Ofensiva contra l'Emirat de Saragossa[modifica | modifica el codi]

El 1078 va talar els camps de Saragossa, va construir la fortalesa de Castellar i més tard va fer tributari al rei musulmà d'aquella ciutat. El 1083 es va apoderar del castell de Graus, on havia mort el seu pare el 1063, Estada el 1087, Montsó el 1088 i Artasona en 1094, però no va aconseguir capturar Tudela en 1087 tot i el suport de Ramon IV de Tolosa i les tropes llenguadocianes, provençals, normandes i borgonyones.[4] Va donar Montsó amb títol de rei al seu fill primogènit Pere, que ja ho era de Sobrarb i Ribagorça

En el front de Las Bardenas, va ocupar Arguedas, en 1084 i Luna en 1092. En el front del riu Gallec, es va apoderar de Pedra Tallada i el 1083 va caure el Castell d'Ayerbe que va menar repoblar, en 1088 va fortificar Montearagón i en 1094 assetja Osca on va morir el 4 de juny.

Relacions amb Castella[modifica | modifica el codi]

Per a establir relacions cordials amb el Regne de Castella, va ajudar el rei Alfons VI de Castella a la batalla de Sagrajas de 1086 i en la defensa de Toledo el 1090 i, finalment, va concertar un tractat d'ajuda mútua amb El Cid el 1092.

Matrimoni i descendents[modifica | modifica el codi]

Títols i successors[modifica | modifica el codi]

Signum Regis de Sanç Ramires

Va morir el 4 de juny de l'any 1094 assetjant la ciutat d'Osca. El seu cos fou dut al monestir de Montearagón, i traslladat després al Monestir de San Juan de la Peña. Fou succeït als dos regnes pel seu fill gran Pere I d'Aragó.

  • Sancius, Ranimiri regis filius[5]
  • A 1063: Sancius, filius regis +.[6]
  • A 1067: In Dei nomine ego Sancio Ranimiriz, Renimirus regis filio (...) Regnate rex Sancio Ranimirus in Aragon et Supraarbi[7]
  • A 1076: ego Santius, gratia Dei Aragonensium rex et Panpilonensium[8]
  • A 1093: ego Sancius Ranimirus, gratia Dei Aragonensium et Pampilonensium rex[9]


Sanç I d'Aragó i Pamplona
Naixement: Aibar, 1000 Mort: Graus, 1063
Títols
Precedit per:
Ramir Sanxes
(pare)
Sanç Ramires, fill del rei Ramir
(Llista de reis d'Aragó)
Aragó, Comtat de Ribagorça, Comtat de Sobrarb
(1063–1076)
Succeït per:
Pere I d'Aragó i Pamplona
(fill)
Precedit per:
Sanç Garcés IV de Pamplona
(cosí)
Rei dels Aragonesos i dels Pamplonesos
(Llista de reis de Pamplona)
Regne de Pamplona
(1076–1094)

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Josep Maria Salrach i Marès, a l'entrada de la Gran Enciclopèdia Catalan, l'anomena Sanç III d'Aragó: Sanç III d'Aragó
  2. Guillermo Fatás y Guillermo Redondo, Blasón de Aragón: el escudo y la bandera Zaragoza, Diputación General de Aragón, D.L. 1995, pág. 68. Edición digital en Biblioteca Virtual de Derecho Aragonés.
  3. Fletcher, Richard. La España Mora (en castellà). Nerea, 2000, p.118. ISBN 8489569401. 
  4. Buesa Conde, Domingo. El rey Sancho Ramírez (en castellà). Guara, 1978. 
  5. Ubieto Arteta, El testamento de Alfonso I el Batallador, pàg. 94
  6. Arxiu Jaume I: Ramiro Ramiro I d'Aragó i l'infant Sancho fan unes donacions a l'església de Jaca
  7. Federico Balaguer: Doña Amuña: un amor juvenil de Ramiro I de Aragón
  8. Arxiu Jaume I: Sanç Ramírez promulga la segona redacció del Fur de Jaca
  9. Titels of European hereditary rulers: Ledesma Rubio, María Luisa. Cartas de población del Reino de Aragón de los siglos medievales: pàg.39; Doc.nº13 (Zaragoza : Institución Fernando el Católico, 1991)

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sanç I d'Aragó i Pamplona