Sanç d'Olèrdola
| Biografia | |
|---|---|
| Mort | 6 març 1058  |
| Altres | |
| Títol | Comte (1035–1053) |
| Pares | Berenguer Ramon I i Sança de Castella |
| Germans | Ramon Berenguer I, Guillem I d'Osona i Sibil·la de Barcelona |
Sanç d'Olèrdola, Sanç Berenguer o Sanç de Lluça († d. 6 març 1058), era el fill petit de Berenguer Ramon I amb la seva primera esposa Sança de Castella.
El 1035, essent encara menor d'edat, va heretar del seu pare el territori fronterer que anava des del Llobregat fins a la terra dels musulmans, constituït com a comtat del Penedès amb capital a Olèrdola. Tant ell com els seus germans Ramon Berenguer I i Guillem I d'Osona eren encara menors d'edat i quedaren sota la tutela de la seva àvia Ermessenda de Carcassona que feu de regent i que era l'única representant efectiva del poder comtal a Barcelona, Girona, Osona i el Penedès entre 1035 i 1041.
Finalment va renunciar a la seva herència a favor del seu germà gran Ramon Berenguer I el 1053 i a continuació va entrar al monestir de Sant Benet de Bages com a prior.[1]
Referències[modifica]
- ↑ Ruiz Domènec, 2006, p. 118.
Bibliografia[modifica]
- Ruiz Domènec, José Enrique. Quan els vescomtes de Barcelona eren. Barcelona: Fundació Noguera, 2006, pàg. 117-118. ISBN 84-9779-475-3 [Consulta: 6 febrer 2015]. Arxivat 2014-12-20 a Wayback Machine.
- Pujades, Jerónimo. Cronica universal del principado de Cataluña: escrita a principios del siglo XVII (en castellà). J. Torner, 1831, p. 386.